Tornar el cinema als pobles

Ho reconeix. “És una idea romàntica.” Quim Crusellas és el pare intel·lectual de la iniciativa de retornar el cinema als pobles d’Osona, d’on va desaparèixer fa anys. El seu projecte, que ara comença a caminar amb el suport del Consell Comarcal d’Osona, parteix d’una constatació: avui hi ha equipaments en moltes de les localitats d’Osona que permeten projectar una pel·lícula en bones condicions. Els cinemes de tota la vida no tornaran, però han aparegut altres sales que poden fer la mateixa funció. Recuperar el cinema als pobles és possible, en l’era de les plataformes digitals? Crusellas està convençut que “la màgia del cinema es pot recuperar”. No seran les mítiques sessions dobles que fa quaranta anys hi havia a la majoria de cinemes de la comarca, però encara que els locals i els formats siguin diferents la idea de fons és la mateixa: compartir la visió d’una pel·lícula amb altra gent: “Anar al cine no vol dir només anar a veure una pel·lícula... si veus una comèdia, per exemple, no és el mateix riure tot sol a casa que fer-ho amb altres persones que riuran amb tu”. Potser sí que és nedar contra corrent, però Crusellas en sap, de convertir utopies en realitats, i la prova és el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, que de ser la simple projecció d’una pel·lícula ha passat a esdevenir un dels principals festivals de cinema asiàtic d’Europa. “En els moments difícils, és quan t’has d’arremangar i posar-t’hi”, explica. Fins i tot està convençut que el públic jove que no ha viscut aquesta experiència –com a molt, en un multicinema– hauria de tenir “l’oportunitat de descobrir-la” i així crear uns nous públics. Els contactes han començat amb ajuntaments d’Osona, per veure quines sales reuneixen condicions (projecció, equip de so i butaques) i quines haurien de fer alguna millora. N’hi ha que ja estan preparades, i s’hi podria fer cinema demà mateix, com el Teatre Eliseu de Roda, que darrerament ja ha acollit el cicle dedicat al director de fotografia Tomàs Pladevall, o La Canal de Tona, que ja forma part del circuit de sales del Documental del Mes. Algunes són en poblacions grans, i altres en llocs més petits, com l’Espai Perot Rocaguinarda d’Oristà, “que ja hem anat a veure, i que només requereix afegir unes cortines negres”. No cal disposar d’un projector DCP, que pot arribar a preus molt elevats. “Amb tecnologia Blue Ray es pot fer cinema de qualitat, i a molts llocs els projectors ja els tenen”. Txevi Rovira, conseller de Cultura del Consell Comarcal d’Osona, creu que “amb sis o set pobles ja es podria començar”, i no es descarta fer-ho com a prova pilot aquesta primavera, ara que tots els ajuntaments ja són coneixedors del projecte. El Consell està fent de paraigua del projecte, i seria el responsable de coordinar i estructurar el programa, “que s’adaptaria a la dimensió, les possibilitats i el temps” en cada poble. “Seríem molt flexibles”. En alguns casos podria ser una sessió setmanal o en altres, una al mes. Compartir una mateixa pel·lícula entre diferents pobles, però, és el que abaratiria els costos. Darrere de la proposta de Crusellas i el Cineclub Vic no hi ha “cap intenció de competir amb les sales privades”. Es tractaria de projectar pel·lícules que no arriben mai al circuit comercial, i també de pensar “en el públic familiar o en les entitats”. El format en què es pensa és el clàssic de cineclub, amb una persona –que podria ser de cada poble– que fes una petita introducció i conduís un col·loqui. “Un expert per dinamitzar les sessions”, explica Rovira. Els promotors de la proposta saben que “al principi, s’ha d’estar disposat a picar pedra”. A provar dies, horaris i programacions. Crusellas posa l’exemple de les sessions infantils del Cineclub Vic, el Cineclub Xic, que al principi tenien poca assistència i van millorar al traslladar-les als diumenges a la tarda. QUAN OSONA TENIA UNA VINTENA DE CINEMES La cartellera de cinema d’EL 9 NOU del 8 de març de 1978, el primer dia que va sortir a la llum, serveix per veure quin era el panorama del cinema a Osona ara fa 40 anys. Totes les poblacions grans tenien com a mínim un cinema o dos amb programació regular. Vic en tenia tres: L’Atlàntida, la Cooperativa (després va ser el Cinema Nou) i el Vigatà. A Manlleu hi havia el Sidney, la sala més gran d’Osona amb més de mil butaques d’aforament, i el Garcia. Taradell tenia també dos cinemes, el Principal i el Centre, igual que Tona (l’Orient i el Capitol) i que Roda de Ter (el Bach de Roda i l’Eliseu). Centelles llavors ja en tenia només un, el Park (l’actual Casal Francesc Macià), però amb un bon aforament, i Torelló vivia els darrers temps del cinema Esplai. També hi havia una sala a Viladrau, una a Prats de Lluçanès (el Casal Castells) i una a Sant Quirze de Besora (l’Avenida). Resulta curiós veure també a la cartellera el nom de la Farga de Bebié: a la colònia tèxtil hi havia un cinema, perquè havia arribat a tenir més d’un miler d’habitants. Al Ripollès, el panorama era també molt diferent del d’ara. Ripoll tenia dues sales (el Comtal i l’Ideal, a les quals aviat s’afegiria el més gran, el Molina), Campdevànol disposava del Clavé i el Diagonal, i Sant Joan tenia el Montserrat i el Centre, que tot i ser teatre també havia acollit sessions de cinema. A Camprodon i a Ribes de Freser hi havia les dues sales que avui encara perviuen, el Casal Camprodoní i el Catalunya.

Tornar el cinema als pobles

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona