“Fa 34 anys que volia fer un disc”, avisava Guillem Soler abans de començar, aquest dissabte a Calldetenes, la presentació del seu primer treball, Totem. És clar que 34 anys són tot just els que té, i aquest debut anticipa que pot sortir molta més música, d’aquí endavant, de la seva creativitat.
Després d’haver anat rodant els temes en formats més reduïts, l’Auditori-Teatre era l’escenari escollit per a un concert únic en què els volia fer lluir “en la seva màxima expressió”. I si, com ell va dir, d’alguna cançó es van gravar 70 pistes a l’estudi, és evident que li calia un embolcall com el que el va acompanyar, el d’una banda àmplia i de luxe. L’aire country de Nit de Saranik obria el concert, esquitxat de temes amb aquest color, com el Past freedom que obre el disc, o el Came Bach que va cantar acompanyat de Roger Usart, la veu més americana d’Osona si no hi comptem Joana Serrat. Però Guillem Soler parlava d’un disc “multicolor”, i per això pot fer balades precioses com Silent Kiss, que a l’escenari –igual que al disc– va interpretar a duo amb Ju, i també Cants a la llar, interpretada als teclats, el seu hàbitat musical fins que s’ha llançat en aquest projecte personal. O també entrar en el funky més descarat amb Let’s Funk i Retrat en colors.
Guillem Soler va oferir un tast de cançons que apareixeran en un futur disc, com Brigit i el caçador, i va versionar amb posat de crooner el meravellós Hallelujah I Love Her So de Ray Charles amb una lletra en català dedicada a la seva gossa, “el més proper que tinc a un fill… de moment”. A l’escenari van pujar els Tastet de Gospel en pes per acompanyar-lo en Sospir en tempesta, i el grup de ball Estudi 67 en un altre gir sorprenent cap al final del concert, en aquest cas cap al rap. Un concert ple d’agraïment sincer per haver pogut dur a terme el seu disc de debut que va rematar amb un medley, novament d’aires americans. Una festa.
{{ comment.text }}