Tots els llibres en un llibre

Des de les obres de Verdaguer o del bisbe Torras i Bages fins als fulletons de la festa de Santa Cecília de l’Orfeó Vigatà. Tot hi és, a l’Inventari de llibres i opuscles impresos a Osona (1714-2000), elaborat pel sociòleg Modest Reixach al llarg de més de trenta anys de recerca pacient. Eumo Editorial acaba de publicar el volum, amb més de 500 pàgines, que constitueix un cas únic: “Això ho puc assegurar, no hi ha res semblant a cap altre lloc de Catalunya”, afirmava Manuel Llanas, professor emèrit de la UVic-UCC i especialista en història de l’edició, després de la presentació, aquest divendres al Temple Romà de Vic. Que Vic no tingui cap impremta entrat el segle XVII no deixa de ser “un misteri” per a estudiosos com Llanas. Ho tenia tot per haver començat abans: ciutat episcopal i universitària. Aquest era el cas de Girona, Lleida o Tortosa. Però fins l’any 1741, Modest Reixach no localitza el primer impressor a Vic, Pere Morera, que es dedicarà sobretot a l’edició de llibres de temàtica religiosa. Els seus descendents continuaran l’activitat, mentre s’instal·la el segon impressor a la ciutat, Josep Tolosa, que treballa des del 1763 i que al cap de poc consta amb botiga i obrador a la plaça Major. L’any 1814 s’hi afegeix Ignasi Valls, que serà “l’únic impressor vigatà d’obres de Balmes”, i el primer que també farà publicacions periòdiques. Però si una nissaga d’impressors marca el segle XIX és la dels Soler i Artés. Tres generacions que deixen, a criteri de Llanas, “les publicacions amb més personalitat”. Actuen amb mentalitat moderna, amb “gran capacitat tècnica, artística i comercial”, i a més de llibres de temàtica religiosa, publiquen novel·les o manuals escolars. I també són els editors de la primera obra de Jacint Verdaguer que es publica a Vic, Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià. Treballen al carrer de la Ramada, el lloc on sembla concentrar-se l’activitat impressora. Aquí també s’hi estableix l’any 1843 Llucià Anglada, fundador de l’altra nissaga d’impressors més coneguda a la ciutat, que perllongarà la seva activitat fins al segle XX, i que es poden considerar ja editors. Ell disposarà de la primera rotativa per imprimir publicacions periòdiques amb una tirada llarga, i del seu taller en sortirà, per exemple, La Veu del Montserrat, publicació fonamental de la Renaixença. Anglada serà l’editor de noms fonamentals d’aquest període, des del mateix Verdaguer fins a Martí Genís i Aguilar o el canonge Jaume Collell, i també publicarà les obres dels bisbes Morgades i Torras i Bages, o dels historiadors Josep Gudiol i Ramon d’Abadal. Imprimirà un miler llarg d’opuscles i llibres, en el moment de més esplendor d’aquesta activitat a Vic. I enllaçarà amb els impressors i editors de la postguerra, la Tipografia Balmesiana i l’editorial Sala. Fins que l’any 1979 aparegui Eumo Editorial, sorgida de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona, de qui pren el nom, i que amb el seu catàleg de 1.500 títols és avui qui encapçala l’activitat editorial a Osona. Però l’inventari de Modest Reixach és valuós perquè recull no només aquesta producció, sinó tot allò que els especialistes anomenen “materials menors”, i fins i tot “un subgrup d’aquests, els materials efímers, nascuts per tenir una vida curtíssima”, va dir Eduard Botanch, un dels responsables del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya. Això inclou programes de festa major, concerts, cartells i altres petites publicacions que no són pensades per perdurar. “S’imprimeixen en paper dolent, no segueixen els circuits comercials”, i per això són gairebé impossibles de rastrejar. “Modest Reixach té el mèrit d’haver-los trobat i inclòs”, diu Botanch. Possiblement aquí emergia el seu interès de sociòleg, i considerava que aquest petit material al qual sovint no es dona importància és el que acaba reflectint el dia a dia de la societat, almenys quan aquest dia a dia passava per les impremtes. Un homenatge amb el Temple Romà ple La presentació del llibre va omplir el Temple Romà i va constituir un homenatge pòstum a la figura de Modest Reixach, amb la seva família present a primera fila, començant per la seva vídua, Jacqueline Hall, que ha tingut un paper decisiu en la lluita per publicar l’obra. El president del Patronat d’Estudis Osonencs, Francesc Codina, va recordar l’etapa de Reixach, de 2006 a 2010, com a president de l’entitat, càrrec que va deixar a causa del càncer que li van diagnosticar. Durant la seva presidència, el Patronat d’Estudis Osonencs va ser distingit per la Generalitat amb el Premi Nacional de Cultura, l’any 2008. Pioner de la sociolingüística Modest Reixach (Vic, 1931-2011) formava part de la generació d’intel·lectuals del Seminari de Vic, i era coetani dels poetes del Grup de Vic, com Segimon Serrallonga, Josep Grau, Antoni Pous o Josep Esteve. Però la seva inclinació no va ser la literatura, sinó la sociologia. Llicenciat en Ciències Polítiques i Socials a la Universitat de Lovaina (Bèlgica) va ser un pioner a aplicar les tècniques de la sociologia a la recerca sobre l’ús de la llengua, és a dir, la sociolingüística. La llengua del poble (1975) va ser el primer de diversos estudis sobre la matèria que va publicar, entre els més de 70 títols de la seva bibliografia.

Tots els llibres en un llibre

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic