Un monòleg shakesperià

Un dels gèneres més arriscats del teatre és el monòleg, perquè tot el pes de l'obra recau damunt d'un sol actor o actriu, i si l'intèrpret no es guanya degudament els espectadors aquesta obra pot encimbellar-lo o enfonsar-lo. En aquest cas, Joan Carreras reeix en el seu paper, manté l'atenció del públic en tot moment i el condueix en un crescendo al llarg de tota la representació fins a culminar en una escena final catàrtica. L’obra, una creació del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón, és un prodigi de canvis constants en la tonalitat del discurs, que van des del xiuxiueig confidencial fins als crits desaforats propis d’un atac de bogeria o d’ira. El text ha estat interpretat magníficament per Joan Carreras, que fa un gran treball de desdoblament en diferents personatges, tant masculins com femenins, sense exageracions però fent uns bons exemples de transformació escènica. El text dramàtic també és àgil i sap travar molt bé els dos diferents nivells argumentals: l’obra de Ricard III i un tema molt apreciat en el món audiovisual: el teatre dins el teatre. L’autor s’ha centrat en l’obra shakespeariana, i d’alguna manera va seguint l’argument original, però al mateix temps dona veu a un actor del nostre temps a qui l’han escollit per primera vegada per fer un paper protagonista, després de molts anys d’esperar aquesta oportunitat; ara bé, haurà de posar-se en la pell d’un dels reis shakespearians més sanguinaris i cruels i acabarà compartint amb ell el final tràgic, perquè aquests dos nivells avancen paral·lels fins a fondre’s en un de sol. A partir d’aquesta identificació, ataca tothom amb la feresa del seu personatge, fins i tot amb algunes de les seves frases, que les utilitzarà per insultar els seus col·legues actors, el director de l’obra, els tècnics i també el públic. De fet, s’introdueix també una crítica a les mancances de tota mena que viu la gent de teatre. És interessant l’escenografia, enquadrada dins una estructura rectangular que a dins simula les cordes i contrapesos de la tramoia d’un teatre i un tron reial; la il·luminació té un gran paper, i també cal destacar la qualitat de la traducció de Joan Sellent. I unes precisions: constantment es fa referència al porc senglar, perquè és el símbol que llueix en l’escut de la casa de York i un insult contra el rei que Shakespeare va fer dir a alguns dels seus personatges i el text del parèntesi que apareix en el títol correspon a la traducció del nom amb què Gabriel Calderón va estrenar la seva obra Algo de Ricardo. Una bona nit de teatre que tancava un itinerari d’espectacles shakesperians a L’Atlàntida.

Un monòleg shakesperià

Memòria preservada

Calldetenes entra en joc

Vides (extra)ordinàries

Calldetenes acull aquest dissabte la segona edició d’Osona en Joc

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells