Són un cor format íntegrament per noies, amb la cançó protesta i reivindicativa com a bandera, totalment autogestionades i amb història a Tona, i, enguany, han estat les encarregades de donar el tret de sortida a la festa major de Sant Andreu. Sota el títol d’Insensibilitzades, el Cor Juvenil Nebbia va oferir un repertori de deu cançons molt variades a tots els que es van acostar a La Canal aquest divendres, amb un format de taquilla invertida i una assistència molt bona. Acompanyades només d’una guitarra, un teclat i una caixa de percussió, però amb la veu sempre com a protagonista, ningú es va quedar indiferent davant del concert, i molt menys encara davant de les reivindicacions de les lletres que van cantar.
El Cor Juvenil Nebbia va néixer el 2013 arran de la passió i les ganes de cantar d’un grup de joves que ja havien tastat la música coral a l’escola. Amb aquesta premissa, les més de 30 persones que formaven el cor als inicis van començar a assajar i a cantar sempre que podien, habitualment en períodes festius de la mateixa localitat. El pas dels anys, però, no perdona, i de la trentena d’integrants el nombre s’ha anat reduint fins a les deu actuals, totes elles noies. “Nosaltres buscàvem comptar també amb algun noi, ja que habitualment les corals solen ser mixtes, però com que no en vam trobar cap vam decidir que havíem de tirar endavant les que érem”, expliquen les integrants del Cor Juvenil Nebbia. Inicialment, el repertori del cor era molt variat, amb cançons més melòdiques o actuals, però ara el rumb ha canviat. “Nosaltres cantem coses que vivim i sentim en el nostre dia a dia”, expliquen. I aquesta iniciativa implica parlar de temes reivindicatius. Feminisme, refugiats o medi ambient van ser alguns dels temes dels quals van cantar al concert Insensibilitzades, i el punt de connexió amb l’actualitat és tal que totes elles afirmaven que “no vam plorar de miracle mentre cantàvem”.
I és que el Cor Nebbia trenca tots els estereotips de les corals. Són un grup jove, format per noies, amb un clar caràcter reivindicatiu i, des de fa poc, totalment autogestionades. “El 2018 vam deixar de tenir la figura de la directora, així que ara ens toca posar-nos d’acord entre totes per tirar endavant”, expliquen, “però sent deu no sol ser fàcil, i sempre confiem les unes en les altres per continuar tirant endavant. Ens podríem definir com un caos organitzat”, diuen tot rient. Però, malgrat això, cantant el que senten i viuen cada dia, ara l’objectiu passa per mirar més enllà i donar continuïtat a Insensibilitzades. “Ens agradaria fer-nos conèixer i poder cantar en altres municipis de la comarca o de Catalunya, tot i que compaginar els estudis, la feina i la vida amb la música no sempre és fàcil”, conclouen les integrants del grup.
{{ comment.text }}