Troben una altra espasa romana a l’excavació del Camp de les Lloses

Les troballes d’una altra espasa –la segona que apareix en el jaciment– i d’una figura de possible origen celta han satisfet les millors expectatives de la campanya d’excavacions que divendres va acabar al jaciment del Camp de les Lloses de Tona. Durant quinze dies, ha treballat en aquest campanya un grup d’estudiants universitaris sota la direcció de les arqueòlogues Imma Mestres i Montserrat Duran. Feia deu anys, precisament, que s’havia localitzat la primera espasa, que un cop analitzada va resultar ser del tipus conegut com a gladius hispaniensis i que des de l’any 2016 està exposada en el petit museu del Camp de les Lloses. Era un tipus d’espasa que els romans van adaptar dels ibers, i va aparèixer enterrada al costat d’una paret. La que s’ha trobat recentment podria tenir altres característiques. La van trobar en un edifici que es troba “al límit de l’espai urbanitzat”, diu Mestres. Va sortir entre les restes d’una paret de tàpia que havia caigut, possiblement com a conseqüència d’una intensa torrentada que va afectar el poblat i de la qual s’han anat trobant moltes altres evidències i que va obligar a reconstruir-lo sobre les restes de l’anterior. Amb l’espasa han aparegut objectes metàl·lics que els arqueòlegs, en una primera valoració, interpreten com a possibles claus o elements de suport per mantenir-la penjada a la paret, “exposada per ser vista i mostrar poder”, diu Imma Mestres. Per tant, no hauria estat una arma d’ús habitual sinó lligada al càrrec o les funcions de la persona que ocupava l’habitatge. Associat a l’espasa, molt a prop, s’ha trobat un altre objecte de bronze que desperta encara més la curiositat dels arqueòlegs. En un primer estudi, es tractaria de la reproducció en petit d’un carnyx, un tipus de corn que es feia sonar en els camps de batalla com a forma d’atemorir l’enemic. Era un instrument ben propi de la cultura celta de la Gàl·lia, amb el cap d’un animal. En el cas de la figura que s’ha trobat a Tona, seria el d’un senglar amb la boca molt oberta i una orella (hauria perdut l’altra). “No seria gens estrany, el senglar és un animal simbòlic.” La pregunta que es fan els arqueòlegs és per què se n’havia fet una reproducció petita i quina relació hauria pogut tenir amb la Gàl·lia el seu propietari. El seu estat de conservació és òptim. En el cas de l’espasa, però, caldrà un procés més llarg de restauració abans no arribi a ser exposada, associat a la recerca que es faci sobre la peça. “Determinat el tipus d’espasa, d’entrada, ja no és fàcil”, diu Montse Duran. De moment, està submergida en aigua destil·lada per fer una primera neteja. S’aprecia clarament un extrem, on hi havia el mànec, i a l’altre li manca la punta. Després passarà a un altre bany amb hidròxid de sodi per treure més impureses. Que el jaciment de Tona estigui en terres argiloses és una sort en el cas d’un objecte de ferro perquè el conserva més: “És un material que a poc a poc torna al seu estat natural, en un altre lloc potser ja no tindríem espasa”. Com a primer pas en la recerca, ja han començat les consultes amb especialistes que puguin aportar més informació sobre els dos objectes. En les excavacions recents han aparegut altres objectes, com uns estilets que servien per escriure, i també una petita ceràmica de la que s’anomena estampillada, és a dir, que ha estat marcada com a forma de decoració, o a vegades de segell. Els estudiants que han participat a l’excavació d’enguany, una vintena, són alumnes de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Trenta anys d’excavació moderna al jaciment Aquest any es compleix el trentè aniversari des que van començar les excavacions sistemàtiques i amb criteris moderns al Camp de les Lloses. Va ser la primera vegada que el jaciment es va obrir en extensió, i els anys pos-teriors han anat confir-mant la seva importància com a lloc estratègic en la dominació romana. La cronologia està establerta en l’època tardorepublicana, a finals del segle II i principis del segle I aC. Amb precisió, la màxima activitat seria entre els anys 125 i 75 abans de la nostra era. La ubicació, al vessant de la muntanya del castell de Tona, els va causar problemes com una inundació que va arrasar el poblat. Per als arqueòlegs, té una part molt positiva: no va haver-hi temps de treure objectes, tot va quedar colgat i ha estat un material de valor inqüestionable. “Està clar que el lloc els interessava molt, perquè hi van tornar a construir a sobre”, recorda Imma Mestres. Tallers metal·lúrgics i habitatges estaven relacionats amb la construcció de la via romana de Mani Sergi.

Troben una altra espasa romana a l’excavació del Camp de les Lloses

Sant Boi troba el seu passat romà a la Trona

Un estudi determina que els nadons ibers enterrats en cases no van morir per rituals

El nucli arqueològic de Sant Julià de Valldaneu, senyalitzat

Posen al descobert a Tavertet túmuls funeraris del 4700 aC

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana