Ja fa set anys que un grup de veïns i veïnes de Borgonyà es van assabentar que, entre caixes i mals endreços, l’edifici del teatre continuava atresorant l’antic projector de cinema de la colònia, un aparell de la marca Ossa que havia arribat a Borgonyà als anys cinquanta i que va reproduir la seva última pel·lícula el 4 de desembre de 1977, quatre dies abans que un incendi cremés el teatre.
Des de llavors havia continuat exactament al mateix lloc, assistint impertèrrit al pas dels anys, però ells han abocat ganes i hores a reparar-lo i des de mitjan gener la màquina torna a funcionar. La primera pel·lícula que projectaran oficialment tindrà lloc en el marc del 125è aniversari de la fundació de la colònia, una efemèride que Borgonyà commemorarà durant tot aquest 2020 amb una vintena d’activitats repartides al llarg dels mesos i possibles gràcies a la implicació d’unes entitats que també tenen l’embrió en l’empresa i els treballadors escocesos que l’any 1895 van decidir establir-se en aquest bocí de terra a tocar del Ter.
Al novembre, la colònia estrenarà visites teatralitzades
Tot i que encara hi ha serrells pendents de tancar, l’alcalde, Èric Sibina, i representants de les entitats van desgranar dissabte alguns dels actes que formaran part del programa.
El club de futbol hi contribuirà amb samarretes commemoratives o una tertúlia sobre la industrialització i l’origen del futbol a Catalunya; l’associació de veïns, amb un tast de whiskys i, entre d’altres propostes, el Museu del Ter explicarà la colònia fent una mirada als seus jardins o des de l’òptica del gènere. El plat fort arribarà pel novembre, el mes en què es va beneir la fàbrica i quan Borgonyà obrirà portes reconvertit en un gran escenari per oferir visites teatralitzades. “Es podran veure llocs que habitualment estan tancats”, explica Sibina, “i amb un fil argumental molt divertit”. També caldrà marcar amb vermell al calendari la inauguració de la restauració de casa del metge, la pedra angular per desenvolupar el futur turístic de la colònia.
Dissabte, el tret de sortida de l’aniversari ja va ser tota una declaració d’intencions. L’acte el va tancar John McKissock, un escocès afincat a Taradell que, amb molt d’humor, va subratllar les contribucions d’Escòcia a la història de la humanitat: la premsa o la màquina de vapor, sí, però també el whisky i el sac de gemecs. El comiat va anar a ritme d’Auld Lang Syn [L’hora dels adeus], una cançó patrimonial escocesa que ha fet la volta al món i que, en aquest cas, era un fins aviat, perquè amb l’aniversari l’objectiu no és altre que els veïns i veïnes es vegin molt les cares.
{{ comment.text }}