Un bosc per menjar-se’l

El futur hivernacle i camp experimental de conreu que l’Ajuntament de Roda ha reservat per al Banc de Llavors a l’entorn de la Muntanyeta es complementarà amb un singular bosc comestible. Una iniciativa, inèdita a la comarca, que ja ha començat a prendre forma. D’entrada s’hi plantaran un centenar d’arbres fruiters. L’objectiu, convertir-ho en un espai obert al públic, ideal per compartir uns moments de lleure i descans tot menjant una peça de fruita. En aquesta primera fase, el bosc comestible ocuparà l’espai central del futur camp de conreu del Banc de Llavors. Es tracta d’un cercle d’uns 500 metres quadrats, que s’ha batejat precisament com L’illa del camp. El disseny del projecte ha anat a càrrec de Júlia Edwards Masoliver i Boris Desbertrand, veïns de Sentfores-La Guixa i especialistes en permacultura i horticultura sostenible, que ja han impulsat propostes similars en diferents països. A partir de l’estudi de les tendències climàtiques de la zona, les condicions del sòl o la flora ja existent, han escollit un centenar d’arbres i arbusts d’una vintena d’espècies, entre els quals figueres, ametllers, avellaners, magraners, pomeres, vinyes, presseguers o ginjolers, però també de fruiters “una mica més oblidats” com les serveres o els nesprers. El fet que hi hagi molta diversitat d’espècies ha d’afavorir la “resiliència” del mateix bosc davant, per exemple, del risc de plagues o malalties. La meitat de plançons ja els van plantar a mitjans de desembre els mateixos membres del Banc de Llavors –s’ha de fer a les primeries d’hivern–, i la resta es completarà el proper diumenge dia 23, en un acte obert a tothom, amb l’objectiu que la implementació del projecte “vagi avançant de manera comunitària”, recomanen. L’objectiu, convertir-ho en un espai “agradable per poder seure a l’ombra i collir fruits mentre es fa una pausa a l’hort”, descriuen Edwards i Desbertrand, convençuts que l’entorn també pot resultar ideal per atreure grups reduïts d’escolars, “per anar-hi a berenar i connectar amb l’entorn natural”. L’entorn requerirà d’un manteniment “baix”. El primer any, la implementació del bosc demanarà la utilització de fixadors de nitrogen i matèria orgànica per al sòl, que és calcari; i durant els primers quatre o cinc anys, fins que el bosc sigui “madur”, caldrà un sistema de reg a l’estiu –com a molt cada 15 dies, en funció de la pluviometria–, a banda d’alguna poda “puntual”. Si el projecte té bona acollida, el bosc comestible es podria estendre a d’altres sectors de la mateixa Muntanyeta, un espai que s’ha anat convertint en un dels grans pulmons verds de Roda –en un procés que el mateix Ajuntament va iniciar l’any 2013 amb una primera plantació d’arbres i arbusts al cim del turó, amb la implicació dels escolars del poble–. A tot plegat s’hi han de sumar els horts socials que hi ha a tocar la Caseta del Pou i l’imminent hivernacle i camp que gestionarà el Banc de Llavors, entitat que també colidera la Fira de la Llavor.

Un bosc per menjar-se’l

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?