Hi ha estampes que comparteixen tots els pobles, com fotografies en blanc i negre de nens i nenes a dalt d’un escenari, cases i carrers on abans hi havia camps o tartanes que amb el pas del temps s’han vist substituïdes pels cotxes. La particularitat és que cada comunitat té la seva idiosincràsia i que la història, com que està feta de vivències personals, es pot escriure mil i una vegades sense risc de repetir el mateix relat. Amb aquesta filosofia, Mamen Gallego i Helena López han iniciat a Cantonigròs el projecte Veus, una sèrie en format podcast que recull el testimoni de veïns i veïnes sobre la seva infantesa, l’escola o, en el cas concret d’aquest poblet del Collsacabra, el fenomen dels xalets i el Festival Internacional de Música.
La iniciativa va néixer amb el confinament sever de l’any passat, veient el bullici que hi havia al grup local de WhatsApp i les ganes de mantenir el contacte malgrat les circumstàncies. El primer que van provar d’impulsar va ser la recollida de textos parlant sobre temps passats. No va funcionar. Tot i això, sí que va servir perquè saltés l’espurna i Gallego i López comencessin a posar les bases d’un projecte que amb els mesos ha anat agafant volada i que a partir d’ara voldrien estendre a altres municipis.
En el cas de Cantonigròs, la base són 85 entrevistes a gent de majoritàriament més de 60 anys. Les van enregistrar individualment o per parelles i, a partir d’aquí, la feina s’ha centrat a tallar, categoritzar i acabar construint amb molt de tacte podcasts d’entre 20 i 25 minuts al voltant d’una temàtica concreta. Gallego i López, que compten amb el suport de Dani Peña per a la música de la sintonia i els crèdits, n’estrenen un cada quinze dies i preveuen que la primera temporada estarà formada per un total de sis itineraris sonors; en alguns casos, com el del festival de música, amb la participació de generacions separades fins i tot per més de 40 anys.
La voluntat és fer-lo créixer cap a altres territoris, adaptant-lo a cada cas
Una de les particularitats dels arxius que acaben publicant és que no hi ha veu en off: les veus se succeeixen i van desplegant la narració per si soles, amb complements com el crepitar del foc, el trepig de cavalls… Això, que evoca més que ensenya, permet fer volar la imaginació de l’oient, però amb la base de testimonis que tenen el segell d’autèntics al 100%. “Una pregunta recorrent és per què no hem optat per format vídeo”, explica Gallego, “ens interessava mantenir l’espontaneïtat d’una conversa sense tenir la pressió d’una càmera al davant. Volem que la gent es relaxi i mantingui les seves expressions i manera de parlar”.
A partir d’ara l’objectiu és aconseguir finançament i que el projecte pugui créixer a altres municipis. A Cantonigròs, la pandèmia i el confinament els va obligar a treballar sobretot amb entrevistes individuals, però la idea és que en realitat els enregistraments surtin de trobades i dinàmiques de grup. Per això tenen preparat un format estàndard que es pot modificar en funció de cada poble, però que d’entrada constaria d’un “programa de dinàmiques de reminiscència de 12 sessions setmanals i un retorn a la comunitat de quatre itineraris sonors amb periodicitat quinzenal”. Aquesta part, que els protagonistes i els veïns i veïnes puguin recuperar després els podcasts, és com posar la cirereta al pastís. I la gràcia, que tot es basa en el que comentàvem al principi: la història està feta de capes, de vivències personals i es pot escriure mil i una vegades sense risc de repetir.
{{ comment.text }}