Un dels grans

Que s’estreni per primera vegada el text d’un autor català a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) representa, d’alguna manera, l’entrada en el cànon de la dramatúrgia contemporània. Això és el que ha viscut les darreres setmanes el pradenc Josep M. Miró, que aquesta setmana encara les darreres representacions de la seva obra Temps salvatge (fins al 17 de juny), amb una coincidència de públic i crítica en la seva valoració com poques vegades es dona. Temps salvatge ha posat en escena moltes de les pors que planen sobre les societats occidentals benestants, i això explica en part el seu èxit. Miró ubica l’argument en una urbanització situada en un lloc de frontera, el dia que es fa una celebració al pavelló. A prop hi ha un bosc pel qual es comenta que transiten persones migrants. L’aparició d’uns grafits amenaçadors desencadena una reacció de pànic creixent, i trenca els esquemes fent que aflori el pitjor d’una comunitat en el moment en què aquesta intueix que pot estar amenaçada. De manera semblant a com feia a Nerium Park –on una parella se’n va a viure al lloc que somia com a ideal i després el somni es trenca perquè ningú més els segueix– aquí també hi ha personatges “que creuen haver conquerit aquest espai bonic per viure, o almenys això diuen”. Només gent que viu fora d’aquest bombolla, com la jove Ivana (Laia Manzanares), que hi acaba d’arribar, o els migrants que travessen pel bosc “poden qüestionar si aquesta és una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida”, afirma Miró. Unes simples pintades fetes presumptament per algú de fora, quan la urbanització és un espai presumptament tancat i inviolable, és suficient per desmuntar la ficció sobre la qual s’ha establert la comunitat. Una base poc sòlida, al parer de Miró, que advoca per la necessitat “de trobar instruments ètics, tant individuals com col·lectius, per conviure amb nosaltres mateixos i amb els altres”. Miró ha posat la direcció del seu text en mans d’un nom tan experimentat com el de Xavier Albertí, l’actual director del TNC, amb qui el dramaturg pradenc ha treballat sovint com a ajudant de direcció i en qui té plena confiança. El text de Temps salvatge –una obra llarga, de més de dues hores de durada– s’ha publicat a la col·lecció Teatre Contemporani d’Arola Editors, amb un pròleg de la filòsofa Marina Garcés. Aquesta edició ha coincidit amb una altra, la del llibre Josep M. Miró. Teatre reunit (2009-2018), també publicat a Arola, que reuneix 11 obres i tres textos breus de l’autor, des de La dona que perdia tots els avions –que ell considera com la primera, tot i que ja havia escrit altres textos abans– fins a Temps salvatge. Miró es va donar a conèixer com a dramaturg l’any 2005 amb L’esvoranc, guanyador a Vic del desaparegut Premi Boira de teatre. L'AUTOR MÉS INTERNACIONAL Josep M. Miró és, al costat de Jordi Galceran, el dramaturg català que més obres seves ha vist representades en teatres d’arreu del món. Se n’han estrenat o se n’han fet lectures en una vintena de països, i és freqüent que sempre n’hi hagi en cartell fora de Catalunya. Aquest dissabte, per exemple, es van acabar al Teatro Español de Madrid les funcions d’Olvidémonos de ser turistas, que s’havia estrenat a la Sala Beckett el passat mes de gener. Nerium Park s’estrena aquest mes a Bogotà.

Un dels grans

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Què li ha passat a la Pilarin?