Un dinosaure trobat a Texas i recreat a Vic

Un dinosaure conegut com de bec d’ànec per la peculiar forma del seu crani, i que va viure fa uns 80 milions d’anys a l’actual estat de Texas, als Estats Units, ha pres forma molt lluny del que va ser el seu hàbitat gràcies al treball d’ICRA Art de Vic. Aquest taller està especialitzat, entre d’altres, en la reconstrucció d’imatges paleontològiques, i la de l’Aquilarhinus Palimentus –nom científic d’aquesta espècie– ha tingut una especial repercussió en la comunitat de paleontòlegs mundial. “Estem molt satisfetes que aquestes imatges del nostre modest taller, que només fa dos anys que ha obert, hagin tingut tanta repercussió”, explica Agnès Amblàs, que juntament amb la seva germana Aina està al capdavant d’ICRA Art. Fins i tot la cadena de televisió americana Fox News se’n va fer ressò. L’encàrrec els va arribar des de la Texas Tech University, gràcies a la presència d’un investigador català en l’equip que va identificar el dinosaure, Albert Prieto-Márquez, de l’Institut Català de Paleontologia (ICP). Ell coneixia la feina especialitzada de les germanes Amblàs, que ja s’han fet un nom entre els paleontòlegs de l’ICP, i va fer de contacte per donar-los aquest encàrrec. Després va començar el treball en contacte amb els investigadors nord-americans, que disposaven dels ossos del dinosaure i d’una abundosa documentació científica. “És important tenir un feedback constant amb ells.” Però, com es reconstrueix l’aspecte de carn i ossos d’un animal del qual només s’han trobat fòssils? Agnès Amblàs explica que en aquest cas hi havia la sort d’haver trobat als Estats Units individus momificats, que conservaven restes de pell, i aquesta poc habitual circumstància facilitava la feina. “Podríem dir que són com mòmies de pedra.” Es podien aproximar molt, per tant, a la textura que devia tenir la pell. Altra cosa són els colors, que ja depenen en part de la imaginació artística. “Ens fixem en animals actuals.” I també en informació sobre el seu hàbitat: si vivia en boscos, en pantans o en estepes, per exemple. “Podem fer deduccions, inferències, però mai no podem assegurar al cent per cent que els colors fossin aquests.” Històricament, als dinosaures se’ls havia imaginat com a rèptils, amb colors verdosos o grisos, i ara se sap que no tenia per què ser així. “El bec que li dona la silueta característica l’han fet d’un color viu: “La protuberància nasal és un tret distintiu i en els animals acostuma a ressaltar.” Una vegada fet el primer esbós, el van veure des de Texas. S’hi van introduir les primeres correccions i es va avançant fins a la proposta definitiva: “Quan està aprovat, li donem coloració i textures.” Utilitzen programes comuns, com el Photoshop i altres d’il·lustració. Les germanes Amblàs consideren que l’aportació artística complementa el treball científic i ajuda a donar-li més projecció. “Articles anteriors sobre aquesta espècie, no il·lustrats, havien tingut menys ressò fora de l’àmbit científic.” Són, en definitiva, el pont que connecta la feina dels paleontòlegs amb el públic en general. Elles també tenen aquest doble vessant, perquè totes dues són llicenciades en Història, però a més l’Agnès té un màster en paleontologia i l’Aina, un grau de restauradora. A més, s’han format en l’àmbit de la il·lustració naturalista i científica. Al seu jove estudi ICRA Art, que també funciona com a botiga de venda de material artístic, se li obren ara noves perspectives. Cal fer una pàgina web preparada per rebre encàrrecs més globals, i conèixer, per exemple, la complexa legislació dels Estats Units sobre la propietat intel·lectual. La tecnologia permet que, des de la rambla de Sant Domènec de Vic, puguin treballar amb científics de l’altra banda de l’Atlàntic. [caption id="attachment_142893" align="alignnone" width="569"] El cap de l'Aquilarhinus Palimentus / ICRA Art[/caption] L’espècimen més antic del gènere dels hadrosaures Vic Tom Lehman, professor de la Texas Tech University, va descobrir els ossos del dinosaure de bec d’ànec als anys 80 del segle passat, quan feia un estudi sobre la geologia de les Rattlesnake Mountain. Els ossos van ser preservats i després classificats en el gènere dels hadrosaures, per la cresta que coronava el seu crani. Fins que ara una anàlisi recent ha conclòs que aquest dinosaure seria anterior a tots els espècimens semblants que es coneixien. Eren herbívors que van viure al final del període del Mesozoic, i possiblement s’alimentaven de plantes aquàtiques en zones de maresma, on avui hi ha el desert de Chihuahua. Al morir, els seus ossos van anar riu avall i van quedar enmig de la vegetació fins que la marea els va anar cobrint i va fer possible la seva fossilització. A la dreta, la recreació realitzada a Vic.

Un dinosaure trobat a Texas i recreat a Vic

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província