Va viure al segle X, es deia Landoer i era canonge de la catedral de Vic. I pels escrits que va deixar, és una de les primeres persones amb dislèxia que s’ha pogut identificar a Catalunya. El descobriment l’han fet els investigadors Jesús Alturo i Tània Alaix, a través de documents que es conserven a l’Arxiu Episcopal de Vic i en què es veu com altera l’ordre de les lletres en els escrits que feia en llatí.
No va ser el primer, sinó el segon. Alturo i Alaix ja n’havien trobat un altre, de nom Ibirol, de qui no se sap si tenia cap relació amb Vic o no. Només es coneix que era prevere del Bisbat de Barcelona però, això sí, el seu únic document escrit l’han trobat al mateix Arxiu Episcopal, datat el 21 d’agost de 894. Ibirol escrivia ahc en lloc de hac, escpitura quan volia dir scriptura, o iptas en lloc d’ipsas. “Poc més en sabem”, afirmen. En canvi, de Landoer n’hi ha més escrits, i també més informació de qui era. En concret, deixeble del canonge Adanagell, gran cal·lígraf i intel·lectual destacat en el moment en què es restitueix la diòcesi de Vic sota el bisbe Gotmar, i estem parlant del segle X.
A través de documents que es conserven a l'Arxiu Episcopal es veu com altera l'ordre de les lletres en els escrits que feia en llatí.
“Adanagell no devia comprendre mai com un deixeble intel·ligent tenia tants i tants greus problemes per escriure amb total correcció un text en llatí.” Encara n’han identificat un tercer, del segle XI, que en aquest cas era de Santa Maria d’Organyà, i signava com a Ramon. Tres persones que, malgrat una dificultat afegida, “van superar els ardus estudis eclesiàstics en els temps medievals i fins i tot van actuar professionalment com a escrivans”.
Dos investigadors que han localitzat ‘tresors’ a Osona
Jesús Alturo i Tània Alaix, paleògrafs i historiadors, tenen en el riquíssim Arxiu Episcopal de Vic una font molt important de documentació. L’any 2021 van portar a primera fila la figura d’un canonge, Adanagell, que estava al costat dels primers bisbes de Vic com a escrivà. En van demostrar l’origen català i desmentien que Osona hagués quedat convertida en un erm cultural després de les ràtzies musulmanes. Després del llibre El canonge Adanagell de Vic va venir Lletres que parlen, un llibre on descobrien un altre personatge, Alba Guibert, filla d’un escrivà de l’entorn episcopal, de qui hi ha indicis que també va actuar professionalment en un àmbit molt reduït i vetat a les dones.
