Equilibris i malabarismes. En aquest cas no només als escenaris, sinó amb el pressupost. Això és el que ha hagut de fer el festival GiraCirc de Collsuspina, i se n’ha sortit amb èxit, en aquesta cinquena edició. En tancar-la, diumenge a la tarda, l’organització feia pública la xifra d’uns cinc mil visitants que haurien passat al llarg de dos dies per la població del Moianès, comptabilitzats a partir dels vehicles i la zona d’acampada. Però hi havia una altra valoració: “S’han fet gorres que ni nosaltres no ens pensàvem”, afirmava el director artístic, Moi Jordana. I les gorres no eren altra cosa que les aportacions voluntàries del públic en cada un dels espectacles, on se’ls informava de la caiguda d’una subvenció de la Diputació de Barcelona, que feia anar molt més estreta l’economia del festival.
Les rialles, l’admiració, la tendresa i l’emoció dels espectacles, però, s’imposaven per sobre de totes les dificultats ja des de dissabte al matí, en què es presentava el projecte de circ social impulsat des del mateix GiraCirc, amb joves procedents del centre d’acollida de menors de Sant Quirze Safaja, al Moianès. Un grup de nois i noies en risc d’exclusió social que a través del circ troben una motivació i que estan acompanyats per tres joves de la comarca que no es troben en la mateixa situació “per no crear una activitat exclusiva que els mantingui separats”, explicava Xavier Vinuesa, de l’associació Desperta Espurnes, responsable de la part social del GiraCirc. A la tarda, Jonny Tresvueltas feia riure el públic que a primera hora ja seguia l’agenda del GiraCirc, i mostrava les possibilitats d’uns artistes sorgits de La Fàbrica de Somnis, de Vic. Després, Rar, de la Cia. Balusca, prenia el relleu amb l’equilibrisme com a eina per explicar una història amb tocs d’estètica apocalíptica salpebrats d’humor. Una agradable sorpresa no anunciada en el programa inicial que donava pas a Yldor Llach i les seves acrobàcies en bicicleta, que ja van sorprendre el públic del darrer festival Cantilafont, al Lluçanès. Amb una interacció franca amb el públic, autoparòdia i, al capdavall, un domini tècnic absolut, es va ficar el públic a la butxaca. I ja al vespre es rematava la tarda amb Josafat, la sorprenent transposició al llenguatge del circ dels personatges creats per Prudenci Bertrana en una creació de la Cia. Passabarret, justament premiada al Zirkòlika BBVA de l’any passat. Ja de fosc, la Cia. Lolamento portava el foc com a tancament de la jornada. Diumenge era el dia per a espectacles de to més familiar amb companyies com els veterans i sempre renovats Cirquet Confetti, i a la tarda més creació sorgida d’escoles de circ.
La bona acollida de les propostes no sorprèn uns organitzadors que saben que poden comptar amb un públic constant. “És un públic fidelitzat, que ja ve perquè sap que el tercer cap de setmana d’agost tenim un festival a Collsuspina”, deia Vinuesa. Potser per això la reacció va ser positiva a l’hora de contribuir al festival, tal com els demanava un personatge que duia el nom del festival abans de començar cada espectacle. La mateixa solidaritat l’han trobat en les companyies, malgrat que el GiraCirc sempre havia fet gala de pagar el que marcava el caixet de cada una i enguany no ho ha pogut complir. “Saben que durant quatre anys aquest ha estat el nostre esforç, i que no poder-ho fer no és qüestió nostra.” Cap dels artistes als quals es van adreçar els va donar una negativa.
{{ comment.text }}