S’ha convertit en la proposta firal més multitudinària de la ciutat, amb un impacte d’àmbit nacional. Ho corroboren les xifres: dels més de 300.000 visitants que hi poden passar, segons l’estudi d’impacte econòmic presentat fa dos anys, vuit de cada deu són de fora la comarca. Les dates que es van escollir, l’entorn d’un nucli antic que el fan creïble i la voluntat d’anar-ne cuidant els detalls han consolidat el de Vic com “el millor Mercat Medieval del país”, en paraules del nou regidor de Fires i Mercats, Titi Roca. Aquest divendres n’arrenca la 24a edició, que només durarà tres dies.
El format del Mercat no preveu canvis a curt termini. “Tot es revisable, però aquesta fira funciona molt i molt bé; no volem canviar-ne l’essència”, destacava Roca en la presentació. Això sí, “cada any portem a terme petits canvis per continuar millorant”. Aquest any n’hi ha tres de significatius. L’absorció de la Fira de Santa Llúcia, que es feia una setmana després, dins del programa del Mercat i a la mateixa plaça dels Màrtirs; el trasllat de les activitats infantils de la plaça dels Màrtirs a les Adoberies; i la distribució de les recreacions d’oficis per tot el nucli antic, en lloc d’agrupades a les Adoberies.
Aquesta és la setena edició en 24 anys que el Mercat Medieval es concentra en tres dies; la mitjana més habitual han estat les quatre jornades, la durada que acostuma a agradar més als firaires. Enguany hi haurà 380 parades, una vintena més que l’any passat. D’aquestes, 226 són d’artesania, 102 d’alimentació i 31 tavernes; i pel que fa a la procedència, 43 són de Vic, 46 de la resta d’Osona, 181 de Catalunya i 110 de la resta de l’Estat.
El Mercat, amb un pressupost de 240.000 euros, genera un impacte econòmic de 30 milions, dels quals 4,6 reverteixen a la ciutat, detallava l’estudi del 2017, que no es repetirà cada any.
{{ comment.text }}