Darrere de Llanetes amb companyia hi ha 28 dones que treballen incansablement per fer arribar un somriure –com diuen elles– als infants que es troben ingressats en diversos hospitals del territori. La seva manera d’animar-los és entregant-los amigurumis, uns ninots de ganxet que fan elles mateixes de manera altruista.
El projecte el va engegar Maria Àngels Vilà fa quatre anys i actualment pren forma d’entitat sense ànim de lucre. Vilà feia ninots per a la seva neta, i en adonar-se de la il·lusió amb què els acollia la petita va decidir fer arribar els amigurumis a criatures malaltes. “Vaig explicar a l’alcalde d’aquell llavors la idea, i li vaig preguntar si podrien pagar les llanes des de l’Ajuntament, i em va dir que sí”. Des del primer moment, doncs, Llanetes amb companyia ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà i, més tard, també amb el de Sant Hipòlit, que es va unir al projecte. “Per nosaltres és un orgull tenir-les i poder-les ajudar”, confessa Verònica Ruiz, actual alcaldessa de les Masies.
El primer hospital al qual Vilà va presentar la proposta va ser l’Universitari de Vic. A partir d’aquí, el contacte s’ha anat expandint a altres centres: “Vaig trucar a la porta de Sant Joan de Déu i amb el meu marit vam anar a la Vall d’Hebron per explicar-los el projecte”.
Els peluixos –que acostumen a arribar als 350 o als 400 en l’època de les festes de Nadal– estan teixits amb llana ignífuga i antial·lèrgica, sense detalls de plàstics a fi d’evitar ser perillosos per a les criatures. A més, l’hospital Assistència Veterinària de Vic fa possible que s’entreguin esterilitzats. Per tenir varietat de ninots, a l’antiga escola El Despujol –on es reuneixen les Llanetes– hi ha arxivadors plens de patrons diferents.
“Les senyores”, que és com anomena Vilà les dones de l’entitat, són totes voluntàries i “les que poden fer un ninot, en fan un; i les que en poden fer quatre, en fan quatre”. Tota col·laboració és bona. Un sentit del compromís que ni el confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19 va aturar. “Es repartien els cabdells de llana llançant-se’ls pel balcó”, explica l’Antonio, marit de Vilà. A les Llanetes, la solidaritat les ha fet amigues. Ell, a qui les “nenes” consideren el mànager per la seva implicació en el projecte, assegura que “són una gran família”.
{{ comment.text }}