Un passeig pel Temple Romà

Laia Ausió Roca El Temple Romà, descobert el 1882, data del segle II dC, encara que s’han trobat restes del segle I dC i d’espais culturals ibers. Com ja sabem, el temple va ser absorbit per la construcció a finals del segle XI del castell dels Montcada, d’època medieval, que utilitzava tres de les parets de la cel·la com a murs del pati central. Això va provocar la pèrdua de l’entaulament i el pòrtic del temple que van ser reconstruïts durant el segle XX. El temple, que en època romana era un indici de dignitat del municipi d’Auso, havia anat desapareixent de les memòries, primer a favor del castell dels Montcada i després per la presó de la ciutat. Va romandre oblidat fins que la presó fou traslladada als caputxins i l’edifici medieval va començar a servir de pedrera. Les ruïnes van deixar al descobert un capitell corinti que va permetre que el mestre d’obres Torné acabés d’identificar les parets del pati com a cel·la d’un antic temple romà. Malgrat l’oblit històric, la tradició popular havia recollit la llegenda d’una antiga casa d’Hèrcules sota el castell. Les fonts medievals en parlen i ho recorden, tal com evidencia Joan Lluís de Montcada en un dels textos on cita la tradició segons la qual Hèrcules hauria estat fundador del castell en època romana i donat nom a l’edifici. Quan la llegenda va resultar certa, la ciutat va dedicar-se ferventment a la restauració i reconstrucció del temple. En plena Renaixença, el redescobriment de patrimoni antic enaltia i ennoblia la ciutat. Poetes com Verdaguer dedicaren al temple nombrosos versos, es va crear la Societat Arqueològica de Vic, que va adquirir-ne la propietat i es va responsabilitzar de dur a terme la reconstrucció així com de promoure la creació del Museu Episcopal per a la conservació i divulgació del patrimoni històric. Les restauracions es van iniciar el mateix 1882 a mans de Josep Serra i Campdelacreu, que va reconstruir la cel·la i part de l’entaulament. Les intervencions al temple tenien un caire cerimoniós i identitari, es feien grans actes inaugurals per cada intervenció i es van incorporar els noms dels grans prohoms de la ciutat participants de la restauració del temple a les columnes. Alguns estudiosos actuals han estat escèptics envers la proposta de reconstrucció que, com hem vist, es recolzava sobre poques restes arqueològiques. El podi del temple i tres de les parets són originals, així com un fragment de columna (fàcil d’identificar) i el capitell d’una de les pilastres de la paret anterior de la cel·la, que destaca per ser massa petit en comparació amb la pilastra. Conservem alguns fragments de la cornisa però no in situ, sinó integrats a la paret del castell que queda darrere el temple (es poden veure fàcilment, també). A part d’això, i alguns altres detalls mínims, la resta és fruit de la reconstrucció. La tradició havia recollit la llegenda d'una antiga casa d'Hèrcules Els arqueòlegs també qüestionen aspectes com la decisió que es va prendre en el seu moment d’incorporar un pòrtic encapçalat per sis columnes, potser per encabir tots els noms que calia, en lloc d’un pòrtic amb quatre columnes com era més freqüent en temples d’aquest tipus. Amb la Guerra Civil es van aturar les intervencions i l’edifici va patir algunes mutilacions com ara senyals de trets o impactes per explosions properes. No es van concloure les restauracions fins a finals dels anys 50 i, fins i tot havent-les acabat, les excavacions van seguir a la part del carrer Pare Xifré, obert el 1984, i que va permetre estudiar el pati sagrat (tèmenos) que acompanyava el temple. Es va decidir tornar a cobrir el carrer de sorra i refer-lo una vegada els arqueòlegs van concloure els estudis, sempre pensant que podia tornar a ser-ne necessària l’obertura. Actualment el temple és propietat del Patronat d’Estudis Osonencs, que enguany celebra el 70è aniversari. A dia d’avui, 140 anys després del descobriment del temple, els estudis i excavacions es projecten cap a la plaça de la Pietat amb l’objectiu d’acabar de delimitar el tèmenos.

Un passeig pel Temple Romà

Crítica de cinema | ‘La chica de la aguja‘, de Magnus Von Horn

Crítica de cinema | ‘Modigliani. Tres días en Montparnasse’, de Johnny Depp

Sardanes, llibres i roses: així s’ha viscut Sant Jordi a Vic aquest matí

El so de caminar | Enfortir la concentració

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic