Un Picasso inspirat a Campdevànol?

‘Les demoiselles d’Avignon’ (‘Les senyoretes d’Avinyó’), una de les obres més conegudes de Picasso, es va inspirar en part en les pintures romàniques de Sant Cristòfor de Campdevànol? És una tesi que ha corregut i encara corre. El pintor va ser alguna vegada al Ripollès? Concepció Boncompte, historiadora de l’art, ha seguit el rastre d’aquesta informació i la desmenteix. El romànic català va influir en Picasso, però no el de Campdevànol. | Concepció Boncompte i Coll, Doctora en Història de l’Art Alain Moreau, un col·leccionista francès, ha publicat al butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el text titulat Picasso y el arte primitivo. Los ‘negros’ de Picasso salen de la Catalunya francesa, les tesis del qual han estat àmpliament recollides per diferents mitjans espanyols i internacionals. Moreau sosté que els frescos medievals de Campdevànol, Sant Martí de Fenollet i el Devot Crist de Perpinyà van influir a Les demoiselles d’Avignon (1907), descartant la influència de l’art negre. Aquestes afirmacions són fake news per la manca de rigor històric i documental. En difondre la seva visió, Moreau contamina l’opinió pública que, sense prou elements de judici, es forma una idea errònia sobre una de les pintures més importants del segle XX i genera falses expectatives picassianes entre els habitants de Campdevànol. L’antecedent d’aquest text és L’enigma de Campdevànol, un fotomuntatge del 1995. Allà, “manipulando fotografías de fotografías de copias de reproducciones –y así ad infinitum– de un apunte” (Àngela Molina, ABC, Catalunya, 1995), Moreau, que s’autodefineix com a “terrorista de l’art”, va qualificar el muntatge com a Premanifest de Campdevànol. Picasso va acabar de pintar Les demoiselles l’estiu de 1907 i les pintures preromàniques de Campdevànol no van ser descobertes per Ramon d’Abadal fins dos anys més tard, l’agost de 1909. Per esquivar un fet tan ben documentat, Moreau recorre a una pirueta i desvia fins a Campdevànol el viatge que Picasso va fer a Gósol el 1906, disbarat que porta a proposar a l’artista com a descobridor dels frescos. La bibliografia presentada per Moreau està desfasada. Possiblement per això insisteix a l’oposició entre art negre i romànic, ja superada fa dècades. Leo Steinberg (The Philosophical Brothel, 1972) va desautoritzar l’opinió de Barr sobre Les demoiselles com a obra mestra del període negre. Ja vaig demostrar en la meva tesi doctoral dirigida per la doctora Lourdes Cirlot (Iconografia picassiana 1905-1907. Influència de la pintura pompeiana, 2009), guardonada amb el Premi Blecua (Universitat de Barcelona, 2012), la influència de la pintura pompeiana durant aquests anys i com aquesta es va combinar amb l’art romànic català des de l’estada de Picasso a Gósol fins a Les demoiselles d’Avignon. Les úniques influències romàniques documentades a la cèlebre obra de Picasso provenen de dos models escultòrics ubicats a Barcelona: l’Eva del claustre de Sant Pau del Camp i la Mare de Déu de Gósol (actualment al MNAC). EL VIATGE A GÓSOL A finals del segle XIX i principis del XX Catalunya recuperava el seu passat i el romànic i el gòtic es consideraren l’art nacional. Picasso pintava motius romànics i gòtics de Barcelona, passejava amb Vidal Ventosa pel barri antic, contemplava peces romàniques i gòtiques restaurades pels germans Junyer Vidal i, en visualitzar frontals d’altar, capitells, talles o grups escultòrics a l’exposició “Arte Antiguo” (1902), va fixar en la memòria l’esquema bàsic del romànic. “Picasso va acabar ‘Les demoiselles d’Avignon’ l’agost de 1907 i dels frescos de Campdevànol, tapiats i enrunats fins al 1909, no n’havia vist ni les engrunes” Sense documentació, no es pot vincular una imatge picassiana a una romànica, ja que l’artista tenia interioritzats els trets d’aquest estil. A Gósol, l’ambient, la talla de la Mare de Déu i les celebracions van propiciar l’exteriorització dels models romànics a la seva pintura. L’església de Sant Cristòfor de Campdevànol/ RUTH ESPUNY) Picasso i Fernande Olivier van arribar a Barcelona el 20 de maig i el 27 eren a Gósol. La parella va romandre una setmana a Barcelona. Prenent el tren de les 6 del matí a Barcelona, amb una parada de 12 minuts a Manresa i continuant amb el Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, van arribar a Guardiola de Berguedà, aproximadament, a 3/4 de 12. Des d’allà fins a Gósol van fer “un llarg recorregut de diverses hores a llom de mula”, segons relata Fernande. Les mules avancen a 10 quilòmetres per hora; si no s’aturessin, recorrerien els 36,8 quilòmetres de distància en quatre hores. Però, amb descansos d’una hora i 15 minuts cada nou quilòmetres, van arribar al vespre. El doctor Fontbona defensa la hipòtesi de Moreau situant fictíciament Picasso a Ripoll, al costat dels frescos de Campdevànol. Basa el seu argument en un error sobre els “ferrocarrils de Catalunya”, ignorant que des del 1904 el trajecte fins a Guardiola el cobria la companyia manresana. Així sosté que Picasso va viatjar per la línia Barcelona-Ripoll, encara que el tram Ripoll-Gósol (73,8 quilòmetres) no es pogués fer en un dia a mula. ELS FRESCOS TAPIATS DE CAMPDEVÀNOL L’il·lustre vigatà Ramon d’Abadal (1888-1970) –estudiant de dret i d’història, afeccionat a l’arqueologia, a excursions culturals i al dibuix– l’agost de 1907, desenrunà i aixecà plànols de l’església vella de Campdevànol, situada dins una finca (Les Coronetes) de la seva família. Acabada la feina, el 18 d’agost escrivia a Lluís Nicolau que, al marxar, detectà petits fragments de pintura entre dues parets adossades tal com va detallar Francesc Vilanova a Ramon d’Abadal entre la història i la política (1996). El 1909, D’Abadal va enderrocar part del mur del segle XII per comprovar si, efectivament, hi havia pintures i el 28 d’agost va publicar la troballa a la Gazeta Montanyesa de Vic: “La pintura… encaixonada entre les dues parets… i malgrat que l’aigua filtrant-se la va esborrar en gran part, en separar les pedres treball, aconseguint obtenir un croquis que permet fer-se càrrec de l’efecte… cosa per altra banda impossible amb la sola visió directa de l’original…”. El capitell de Sant Pau del Camp que va inspirar l’artista El croquis aquarel·lat es va difondre en blanc i negre, l’original es va perdre i Pijoan va reproduir-ne una còpia en color el 1948. Des del 1909 s’ha publicat repetidament la notícia de la Gazeta Montanyesa, però Moreau segueix difonent la seva fantasia. No és cap error, són fake news. Picasso va acabar Les demoiselles l’agost del 1907 i dels frescos de Campdevànol, tapiats i enrunats fins al 1909, no n’havia vist ni les engrunes. NOVES FONTS ICONOGRÀFIQUES Ara, Moreau afegeix dues fonts iconogràfiques per a Les demoiselles: els frescos romànics de Sant Martí de Fenollet i el Devot Crist de Perpinyà. A la primavera del 1906, Pijoan va instar la publicació de Les pintures murals catalanes, però només es coneixien uns dibuixos dels frescos de Pedret i que “Brutails assenyalava l’existència dels de Fenollar”. El 1910 va aparèixer el fascicle de Fenollet. Moreau proposa dos viatges de Picasso a Fenollet per justificar la influència dels frescos a Les demoiselles i altres obres. Durant unes vacances, apuntades per André Salmon i negades per l’artista, a l’estiu del 1907? Segons notes de Gertrude Stein (Richardson, Vol. II), calculo que podrien ser, aproximadament, del 4 al 8 d’agost, o entre el 12 de juliol i una visita de Kahnweiler. Poc temps per visitar amics a Bagnoles o Carcassona i des d’allà anar a Fenollet (259 quilòmetres i la tornada, o 140 km i la tornada), com insinua Moreau. Si no, el 1906, des de Barcelona: impossible, doncs la doctora Mercè Vidal a Dansa i música com a font de vida i creativitat per Picasso (2016) documentà que hi van romandre una setmana, no tres com aventura Moreau. Els vincles proposats per Moreau entre Les demoiselles i aquests frescos es basen, si n’hi ha, en microcoincidències òptiques. Són filiacions basades en trets genèrics (rostre ovalat, ulls ametllats) del romànic o en un ratllat del fons per al Nu à la draperie. No és consistent. El Nu à la draperie, i després L’ofrena (1908), deriven d’un estudi per a Les demoiselles d’Avignon on una senyoreta es relaciona amb el mariner que li ofereix una bossa. El model per a la parella és un dibuix de Mercuri i Fortuna, rascat al mur amb estilet, que Picasso va trobar al llibre de Gusman sobre Pompeia. Picasso reprodueix el tall metàl·lic, el doble perfil de les figures, l’absència d’una mà, les ratlles del barret, la borsa, les actituds... Un cap de Fenollet no és el model per al retrat de Fontdevila (bust romà del llibre de Gusman) ni per a l’autoretrat de Praga (relacionat amb majestats romàniques). No es poden establir vincles entre Fenollet i aquestes obres (1906 i 1907) a partir de l’autoretrat del 1972. Moreau es refereix a l’estranya forma sota la barbeta de la senyoreta ajupida de Les demoiselles com: “… excrecencia… no se sabe qué es: un tumor… que sorprendentemente nadie ha estudiado (no me consta)” i proposa dos models de Fenollet sense sentit (un cap i el rivet del mantell real). A la meva tesi, ja assenyalava que “… la crítica no ha parat atenció a aquesta estranyesa que no es pot associar amb les màscares negres ni amb l’escultura ibèrica” i presentava el model que va inspirar Picasso: l’Eva d’un capitell situat a l’angle del claustre de Sant Pau del Camp, pintat per Picasso el 1896. L’estranya forma és una gran mà sota la barbeta que evoca la vergonya d’Eva en rebre la reprovació divina i ser expulsada del paradís. Picasso reprodueix el moviment dels braços, l’ull dret i la cella (l’altre ull i el nas, arrencats del capitell, els dibuixa traumàticament), la marca lateral per la boca, l’orella, les incisions horitzontals entre l’orella i el polze, el ratllat de la cabellera… La resta del cos romànic, destrossat, és substituït per un model pompeià característic dels bordells. Eva i la Verge de Gósol són els únics models romànics documentats per a Les demoiselles. Alain Moreau reivindica com a model picassià el Devot Crist de Perpinyà, que Cabanne oferia com exemple genèric dels trets romànics d’algunes demoiselles. I no s’entén a Moreau quan, referint-se al Nu à la draperie (derivat de Les demoiselles d’Avignon), diu: “Son mandorlas paleocristianas profanadas por Picasso en sus desnudos femeninos”. Jo concloïa que Les demoiselles d’Avignon són un temple-bordell en què té lloc una gran teofania pagano-cristiana (no paleocristiana) en què conviuen, bàsicament, models pompeians i romànics, òbviament, nus.

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

Torelló activa la restauració de les façanes de Can Parrella

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic