Eren gairebé les 9 del vespre i algunes de les parades de llibres i roses a la plaça Major de Vic encara venien. S’acabava una diada de Sant Jordi que havia complert totes les expectatives, per la banda alta. “Si fa bo, Sant Jordi gairebé es pot dir que funciona sol”, explicava un dels llibreters atrafegats, que com la majoria havia fet el doblet: parada i botiga. És el do de la ubiqüitat de Sant Jordi.
A to amb el balanç que s’ha fet de la diada a tot el país, les vendes de llibres i roses a Osona han estat òptimes. I més concentrades, perquè la data en què s’ha escaigut la festa –tot just sortint de la Setmana Santa– ha fet que hi hagués pocs dies previs de preparació. “Dimarts la gent es va adonar que l’endemà ja era Sant Jordi”, explicava Toni Ferron, de la llibreria Foster & Wallace de Vic. Això va fer que la vigília ja fos molt intensa a les botigues. “En conjunt ha estat un bon Sant Jordi, semblant al de l’any passat”, diu Xavier Cortacans, de Muntanya de Llibres. El bon temps hi va ajudar, malgrat que les pluges dels últims dies feien estar tothom pendent de les previsions. Pràcticament a totes les poblacions grans, a part de Vic, va haver-hi activitats de tarda, a partir del moment de la sortida de les escoles. A Manlleu, per exemple, amb les activitats sardanistes (el final de la 13a campanya “La sardana a l’escola” i la ballada posterior). A Torelló, amb la novetat de concentrar parades a la plaça Vella, amb entitats i llibreries. A Ripoll, les parades es van distribuir entre la plaça de Sant Eudald i la plaça Gran, amb un matí que va començar particularment fresc.
En un primer cop d’ull als títols més demanats, no hi ha dissonàncies respecte a la tònica general de tot Catalunya. Dos noms que apareixen en totes les llistes i que, encara que no es venien amb la faixa de cap gran premi literari, tenen el seu públic fidel: Xavier Bosch, amb Diagonal Manhattan, i Sílvia Soler, amb Cor fort. “Són exemples d’escriptors que han creat comunitat”, explica Cortacans. Per darrere vindrien les novel·les guanyadores de premis literaris, com Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Premi Sant Jordi), o Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Premi Ramon Llull). Pràcticament no hi ha hagut sorpreses, però si se n’ha d’esmentar una és No dormiràs, que al matí ja es va acabar en algunes parades a Vic. Aquest thriller d’Oriol Canal, que ja va sortir la tardor passada, “l’hem anat venent pel boca-orella”, diu Ferron, que fa pocs dies va tenir l’autor signant exemplars a la seva llibreria. Dels autors no catalans, el líder indiscutible i amb legió de lectors fidels és el suís Joël Dicker amb La catastròfica visita al zoo, “de bon recomanar, que es pot llegir fins i tot en família i que sorprendrà potser alguns dels que l’han comprat”. En l’apartat de no-ficció, la coincidència és gairebé general: el miler de pàgines d’Entre el paradís i l’apocalipsi, de l’economista Xavier Sala i Martín, no han espantat el públic i ha estat el més venut. “En bona part són persones que ja havien llegit l’anterior, De la sabana a Mart”.
Els autors osonencs s’han fet un lloc també a les parades de Sant Jordi. Godai Garcia (Galdric Plana) i el seu personal quadern de natura Les coses que creixen, amb il·lustracions de Bruna Dinarès, va ser un dels autors osonencs més demanats. “Un llibre de regal”, diu Mery Pineda, de Vuk Llibres de Torelló, on també van vendre la novel·la Terra magra, del periodista Gerard López, “encara que mig poble ja la té”. I els tres títols amb què es presentava en aquest Sant Jordi la psicòloga i sexòloga torellonenca Elena Crespi. A aquests caldria afegir-hi el recull de lletres de les cançons de Quimi Portet, Cançons en bell llemosí. El músic signava exemplars a la plaça Major de Vic, en una nova experiència: “Ho havia fet amb discos, però no amb llibres encara, és divertit”, explicava. En la narrativa, Ferran Garcia i la seva darrera novel·la, Sau, manté els seus lectors fidels a cada novetat.
