Un ‘tresor’ preservat

Més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes, entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars, formen part del recull realitzat per Josep M. Vilarmau sobre cultura popular del Lluçanès que des del 1988 es troba al centre de documentació de l’actual Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un material que representa només una ínfima part, encara que molt representativa, del seu llegat, i que es va publicar parcialment l’any 1997 gràcies al treball realitzat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO). El 2019, a proposta de la institució esmentada, vaig fer l’inventari de la resta del seu fons, que es va traslladar a Barcelona l’estiu de l’any següent. Coneixia la seva existència a la casa familiar de Prats de Lluçanès perquè havia anat a consultar-lo algunes vegades per a les meves investigacions, i a mesura que m’hi anava endinsant m’adonava més de la seva dimensió extraordinària. No només per la quantitat, sinó també per la qualitat de tot el material que al llarg de la seva vida va elaborar, adquirir, conservar i ordenar aquest folklorista, músic i poeta lluçanenc. I és que aquest fons patrimonial abraça una gran diversitat de documents, publicacions, col·leccions de revistes, diaris i fotografies d’una cronologia molt àmplia, amb pergamins datats ja al segle XIII i amb referències escrites des del segle XIV de les diferents propietats que tenia la família, bàsicament a les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès. La setmana passada la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va fer la presentació d’aquest nou fons en un acte a Barcelona que va comptar amb la presència de familiars de Vilarmau i va agrair-los la confiança mostrada per permetre a la Generalitat tenir cura de tots aquests materials. Una secció molt destacada d’aquest fons correspon a la producció pròpia de Vilarmau, esborranys i obra inèdita, especialment poemes, amb alguns textos que ja estaven a punt de publicar-se quan va morir, però també inclou narracions d’excursions i viatges, contes, relats curts i una recopilació d’articles que va escriure en revistes diverses com l’Scriptòrium de Ripoll, la Revista Ilustrada Jorba de Manresa, Gazeta de Vich, Pàtria de Manresa o el Butlletí Excursionista de la comarca del Bages. A part hi trobem traduccions al català de força obres d’autors francesos com Alfred de Musset o Alphonse de Lamartine i una interessant versificació d’alguns contes de Hans Christian Andersen. La seva correspondència, curosament classificada, comprèn un gran nombre de personalitats de la vida política i cultural del seu temps com Miquel Bosch i Jover, mossèn Antoni Griera, Anton Busquets i Punset, Martí Genís i Aguilar, Esteve Busquets i Molas, mossèn Camil Geis, diferents membres de la Lliga Catalana o els occitans André J. Boussac, Joseph Salvat o Adrienne Sirgue, amb qui establí intensos lligams. Quant a música hi localitzem composicions pròpies, tant litúrgiques com de caire popular, i musicacions de poemes d’escriptors diversos, entre aquests Jacint Verdaguer, un dels seus referents. També són interessants els llibrets de partitures de diferents gèneres, publicades per les editorials més prestigioses a escala europea al primer terç del segle XX, entre les quals destaquen les d’òpera i especialment de Wagner, un dels seus autors preferits. Igualment cal ressaltar una notable profusió d’obres per a piano i és molt significatiu el nombre de peces de Johann Sebastian Bach, compositor de qui versificà 148 corals a partir d’una traducció al català feta per Miquel Bosch i Jover. Menció a part mereix l’apartat fotogràfic, que aplega instantànies de gran valor testimonial de la primera part del segle XX, amb escenes familiars, d’excursions i viatges, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya i d’Europa, conservades en plaques de vidre, algunes de les quals serien il·lustratives de les narracions, poemes i articles que va escriure. Finalment cal fer esment de la biblioteca personal, amb un nombre considerable d’exemplars datats entre els segles XVI i XIX, la majoria de temàtica religiosa. La part més significativa, però, està dedicada a la literatura, amb protagonisme d’obres en prosa i poesia en català, en castellà, i una altra menor en francès i en occità, sense oblidar l’apartat dedicat a folklore, costums o cançoner. Tot aquest volum d’informació i producció suposa comptar amb material fins ara inèdit, molt valuós per a diferents disciplines, i que permetrà a estudiosos i investigadors pouar en la nostra història i analitzar dades d’un passat que J. M. Vilarmau va treballar amb rigor i passió i que van ser fruit d’una recerca metòdica i d’una dedicació pacient i entusiasta.

Un ‘tresor’ preservat

La crítica de cinema | ‘Wicked’, de Jon M. Chu

La Fira de l’Avet d’Espinelves registra un “rècord” de visitants el primer cap de setmana d’obertura

Devoció pels dàlmates

El so de caminar | Una pedra a la sabata

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets del Vallès i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució