Un ‘tresor’ preservat

Més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes, entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars, formen part del recull realitzat per Josep M. Vilarmau sobre cultura popular del Lluçanès que des del 1988 es troba al centre de documentació de l’actual Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un material que representa només una ínfima part, encara que molt representativa, del seu llegat, i que es va publicar parcialment l’any 1997 gràcies al treball realitzat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO). El 2019, a proposta de la institució esmentada, vaig fer l’inventari de la resta del seu fons, que es va traslladar a Barcelona l’estiu de l’any següent. Coneixia la seva existència a la casa familiar de Prats de Lluçanès perquè havia anat a consultar-lo algunes vegades per a les meves investigacions, i a mesura que m’hi anava endinsant m’adonava més de la seva dimensió extraordinària. No només per la quantitat, sinó també per la qualitat de tot el material que al llarg de la seva vida va elaborar, adquirir, conservar i ordenar aquest folklorista, músic i poeta lluçanenc. I és que aquest fons patrimonial abraça una gran diversitat de documents, publicacions, col·leccions de revistes, diaris i fotografies d’una cronologia molt àmplia, amb pergamins datats ja al segle XIII i amb referències escrites des del segle XIV de les diferents propietats que tenia la família, bàsicament a les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès. La setmana passada la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va fer la presentació d’aquest nou fons en un acte a Barcelona que va comptar amb la presència de familiars de Vilarmau i va agrair-los la confiança mostrada per permetre a la Generalitat tenir cura de tots aquests materials. Una secció molt destacada d’aquest fons correspon a la producció pròpia de Vilarmau, esborranys i obra inèdita, especialment poemes, amb alguns textos que ja estaven a punt de publicar-se quan va morir, però també inclou narracions d’excursions i viatges, contes, relats curts i una recopilació d’articles que va escriure en revistes diverses com l’Scriptòrium de Ripoll, la Revista Ilustrada Jorba de Manresa, Gazeta de Vich, Pàtria de Manresa o el Butlletí Excursionista de la comarca del Bages. A part hi trobem traduccions al català de força obres d’autors francesos com Alfred de Musset o Alphonse de Lamartine i una interessant versificació d’alguns contes de Hans Christian Andersen. La seva correspondència, curosament classificada, comprèn un gran nombre de personalitats de la vida política i cultural del seu temps com Miquel Bosch i Jover, mossèn Antoni Griera, Anton Busquets i Punset, Martí Genís i Aguilar, Esteve Busquets i Molas, mossèn Camil Geis, diferents membres de la Lliga Catalana o els occitans André J. Boussac, Joseph Salvat o Adrienne Sirgue, amb qui establí intensos lligams. Quant a música hi localitzem composicions pròpies, tant litúrgiques com de caire popular, i musicacions de poemes d’escriptors diversos, entre aquests Jacint Verdaguer, un dels seus referents. També són interessants els llibrets de partitures de diferents gèneres, publicades per les editorials més prestigioses a escala europea al primer terç del segle XX, entre les quals destaquen les d’òpera i especialment de Wagner, un dels seus autors preferits. Igualment cal ressaltar una notable profusió d’obres per a piano i és molt significatiu el nombre de peces de Johann Sebastian Bach, compositor de qui versificà 148 corals a partir d’una traducció al català feta per Miquel Bosch i Jover. Menció a part mereix l’apartat fotogràfic, que aplega instantànies de gran valor testimonial de la primera part del segle XX, amb escenes familiars, d’excursions i viatges, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya i d’Europa, conservades en plaques de vidre, algunes de les quals serien il·lustratives de les narracions, poemes i articles que va escriure. Finalment cal fer esment de la biblioteca personal, amb un nombre considerable d’exemplars datats entre els segles XVI i XIX, la majoria de temàtica religiosa. La part més significativa, però, està dedicada a la literatura, amb protagonisme d’obres en prosa i poesia en català, en castellà, i una altra menor en francès i en occità, sense oblidar l’apartat dedicat a folklore, costums o cançoner. Tot aquest volum d’informació i producció suposa comptar amb material fins ara inèdit, molt valuós per a diferents disciplines, i que permetrà a estudiosos i investigadors pouar en la nostra història i analitzar dades d’un passat que J. M. Vilarmau va treballar amb rigor i passió i que van ser fruit d’una recerca metòdica i d’una dedicació pacient i entusiasta.

Un ‘tresor’ preservat

El Festival d’Arts al Carrer desplega tres dies d’actes a Calldetenes

Mor l’organista ripollès Modest Moreno

La guia d’activitats per al cap de setmana

Presenten la 17a edició de la fira Lactium de Vic, que es farà el 3 i 4 de maig

LA PREGUNTA

Està a favor que Espanya compri armes a Israel?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Evacuen 70 passatgers del cremallera de Núria en quedar atrapats en un túnel