Verdaguer, Pla i Sagarra. Narcís Garolera no posa ordre en les seves preferències, però és evident que aquests són els escriptors que han marcat la seva vida. El cas de Sagarra és especial: des de fa 18 anys, el filòleg vigatà s’ocupa de l’edició crítica de la seva Obra Completa, un ambiciós projecte emprès per l’editorial valenciana 3i4, que pretén ordenar l’obra ingent de l’escriptor en els àmbits de la narrativa, el teatre, la poesia, les memòries, el periodisme o la traducció.
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l’escriptor, i amb l’acte que dilluns el va homenatjar a Barcelona, l’editor de 3i4, Eliseu Climent, i el mateix Narcís Garolera han advertit que l’Obra Completa corre el perill de quedar estancada. Per aquest mes de febrer està prevista l’edició del 19è volum, dedicat a l’obra teatral, però després no estan garantits els recursos per continuar amb el 20è volum i la resta dels que falten. Inicialment, Narcís Garolera va preveure que la col·lecció tindria 20 volums, però després va comprovar que no n’hi hauria prou.
“El teatre s’ha excedit, ara mateix faltarien 6 volums, fins al número 25”, explica. Els que s’han publicat fins ara són 5 de poesia, 9 de prosa i 4 de teatre. Garolera confia que es pugui reprendre, ara que s’ha arribat tan endavant: “El conseller Mascarell en vol parlar, s’hi ha interessat personalment”.
La feina del filòleg vigatà i els diferents col·laboradors que l’han ajudat en cada part de l’obra ha estat minuciosa. Es parteix dels manuscrits del mateix Sagarra o, si no existeixen, de les edicions d’obres que es van publicar en vida de l’autor (i que, per tant, ell mateix havia revisat).
Es tracta d’una edició crítica i, per tant, s’anoten i expliquen totes les variants de textos, “una feina molt feixuga” que persegueix un objectiu: “Fixar el text tan bé com es pugui”. Hi ha hagut casos curiosos, com el de La ruta blava, del qual s’havia perdut la pista del manuscrit. “Vam posar anuncis als diaris, i va sortir la persona que el tenia”, diu Garolera. En altres casos, no hi ha hagut tanta sort: “No hem trobat el manuscrit del poema El comte Arnau”, lamenta.
Narcís Garolera va començar a treballar Sagarra quan aquest escriptor era gairebé marginat des de les instàncies acadèmiques. “Sagarra es va guanyar la vida escrivint, i se la va guanyar bé, però no s’ajustava als cànons que marcaven alguns… això no es perdona en aquest país”, diu el filòleg. Al llarg de gairebé dues dècades, ha vist una relativa millora: “La consideració de Sagarra està canviant, però encara hi ha només una tesi, sobre la seva primera novel·la”. Per això considera que l’edició de l’Obra Completa és “fonamental” perquè els estudiosos la prenguin com a base.
Incansable, Narcís Garolera va fins i tot més enllà dels 25 volums previstos: “Hi faltarien cinc o sis volums d’apèndixs amb articles de premsa… n’he donat a conèixer més de 400 d’inèdits”. I encara quedarien les traduccions, com les del teatre de Shakespeare. Sagarra és immens, i si es vol recollir absolutament tot s’arribaria prop del mig centenar de volums.
