Encara no és tan coneguda com el pa de pessic, però tot arribarà. De moment, ja té la seva pròpia entrada a la Viquipèdia. La coca d’anís, que des de fa 10 anys elabora la Pastisseria Sant Antoni de Vic, està contribuint a exportar el nom de la ciutat arreu del país, després d’haver endolcit els paladars de molts llaminers. Ara, la coca també dóna nom a un establiment, La Coca d’Anís de Vic, que els mateixos Francesc López i Elisa Rodríguez han obert a la rambla del Passeig.
La coca se la va inventar Francesc López ja fa anys, de quan treballava al desaparegut Forn de Sant Joan, on es va començar a comercialitzar. Quan ara fa 10 anys ell i la seva dona van obrir la Pastisseria Sant Antoni, al carrer del mateix nom, van convertir aquest producte en l’autèntic emblema de la casa. “Té molt èxit. Ens ve gent a comprar-la de tot arreu, també de fora de Catalunya; i és que si la tastes, has begut oli”, assegura amb ironia aquest forner amb 40 anys d’ofici, que elabora la coca a partir d’una “fórmula autòctona”. De secret, només n’hi ha un: “La forma de fer-la”.
López, que treballa de forner des dels 14 anys –en va començar a aprendre a la pastisseria Quer, al seu Sant Quirze natal–, s’autoproclama un “inventor de coques”. Actualment, a més de la d’anís n’ofereixen una vintena de varietats, tant dolces com salades, com la farcida de xocolata, la de torró, la de festucs o la de formatge de cabra i codony. “A vegades les somio i l’endemà les faig”, assegura López, que té molt clar que la prioritat és mantenir el caràcter artesanal del negoci. Actualment elaboren al voltant d’un miler de coques a la setmana, “i no en volem fer més, perquè nosaltres som artesans”, sentencia.
Deu anys després d’inaugurar la pastisseria del carrer de Sant Antoni –“un carrer que queda molt arraconat i molta gent els costa de trobar-nos”– han apostat per obrir una segona botiga en aquest espai tan cèntric, “de cara a la ciutat”. Una ciutat el nom de la qual figura en aquest producte –la coca d’anís de Vic, que ja han registrat– per tal de reforçar que “aquesta és una coca genuïnament vigatana”.
Un dels encants afegits de la nova botiga, al número 26 de la rambla del Passeig, és que han pogut fer visible una de les escasses restes, “potser l’única”, que queda de l’antiga muralla de Pere III a les rambles del Passeig i del Carme. Es tracta d’un tram d’uns tres metres de llarg per dos i mig d’alt, que han deixat al descobert just darrere del taulell. Fins ara, els comerços que havien ocupat aquest local sempre l’havien mantingut tapada. Deixar-la al descobert forma part de l’encant de la decoració de la botiga, ideada pel vigatà Pere Vilaseca. A la foto, López i Rodríguez, aquest dimecres mostrant coques d’anís, i la muralla de fons.
{{ comment.text }}