Una exposició antològica al museu de Ripoll reivindica la pintura de Montserrat Gudiol

L’estiu de 1950, una joveníssima pintora de 17 anys feia la seva primera exposició al Casino de Ripoll. Era Montserrat Gudiol, barcelonina amb arrels vigatanes, que estiuejava a la població. En aquell moment, però, ningú no imaginava que es convertiria en una de les grans pintores de la segona meitat del segle XX a Catalunya, que exposaria a escala internacional i seria, entre d’altres, la primera dona a formar part de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Per commemorar aquella primera incursió en el món artístic, el Museu Etnogràfic de Ripoll exposa durant aquest estiu una antologia de la seva obra. Coincideix, a més, amb el desè aniversari de la seva mort, l’any 2015. L’exposició té una intenció reivindicativa. Malgrat la rellevància que va tenir, Gudiol ha quedat en un cert oblit. Així ho constata el seu fill, Josep Maria Boronat Gudiol, un dels impulsors d’aquesta iniciativa: “Vaig pensar que calia recuperar la persona i l’artista”. Sabia que Ripoll havia estat a l’origen de la seva trajectòria, “i ens vam posar ràpidament d’acord amb el museu”. Aquest ostracisme en què ha caigut Gudiol, el fill l’atribueix a diverses circumstàncies. Una d’elles, la malaltia neurodegenerativa que va patir, i que li va impedir pintar des de principis de segle. “Va desaparèixer del mercat de l’art pel que fa a producció”. Una altra raó, l’etiqueta que alguns li van penjar “de pintora de la burgesia, comercial”, i que considera absolutament injustificada. La crítica la va situar, en el seu moment, entre els noms destacats de l’avantguarda catalana –la generació del Dau al Set– de qui era contemporània. Boronat lamenta que, en canvi, “gent que ha fet història de l’art no l’hagi pogut estudiar”. Nega la comercialitat que se li atribueix, “en una pintora que es podia passar dos o tres mesos amb una sola obra”. Això sí, ella s’havia allunyat de l’abstracció o de l’informalisme, i “va defensar el seu estil”, que la situava al marge de corrents i tendències. Precisament, l’exposició de Ripoll revela una part poc coneguda de Gudiol: els seus inicis amb dibuixos surrealistes, un punt picassians, fets entre els anys 1950 i 1953, abans de trobar el llenguatge que la identificaria, el que fa inconfusibles les seves obres. La figura humana al centre, amb la mirada en el rostre o en les mans, on sembla trobar l’essència espiritual de la persona. A vegades, gairebé reduint-la a aquests elements, com en el Sant Benet que va pintar per al monestir de Montserrat, una de les seves obres més conegudes per la quantitat de gent que la contempla. El crític d’art Rafael Santos Torroella parlava d’uns éssers “consumits per flames més de l’esperit que no pas del cos, (...) tocats per un punt de santedat o de follia”. Un altre element singular de la seva obra va ser el suport. Precisament pels anys en què fa la primera exposició a Vic, comença a pintar sobre fusta. “Va voler experimentar, veure, provar i triar el suport, i la fusta li permetia una expressivitat diferent”. Ho va mantenir fins al final de la seva trajectòria. L’exposició de Ripoll permet veure obres de la col·lecció familiar que mai no s’havien exposat i altres de preparatòries del mateix Sant Benet de Montserrat o del Sant Jordi amb el drac del Palau de la Generalitat, també icònica. I com a curiositat, una obra anecdòtica, però simpàtica i que il·lustra la seva relació amb Ripoll: l’auca d’una excursió que va fer amb amics, durant l’estiueig. El fill de l’artista espera que la mostra “Montserrat Gudiol. 75 anys de la primera exposició” pugui tenir més recorregut. “Si hagués estat un home, tothom la coneixeria” Entre els textos que acompanyen l’exposició de Ripoll, n’hi ha un de contundent sobre l’arraconament de Montserrat Gudiol. El va signar la crítica d’art i comissària d’exposicions Sofia Martínez Hernández l’any 2018 i hi recorda exposicions col·lectives importants en què la seva obra havia estat al costat de les de la generació del Dau al Set (Tàpies, Guinovart, Hernández Pijoan, Cuixart) o de la generació posterior (Bartolozzi, Arranz-Bravo, Amat...). En totes, era l’única dona. “Si Montserrat Gudiol hagués estat un home, tothom la coneixeria”, conclou. Arrels de Vic i de l’art: filla de Josep Gudiol i Ricart Montserrat Gudiol era nascuda a Barcelona l’any 1933, però amb arrels vigatanes. El seu pare era Josep Gudiol i Ricart, nebot de mossèn Josep Gudiol, vigatà. I conegut sobretot com a historiador de l’art, i entre d’altres, salvador d’obres com els murals de Sixena. Ell va ser un dels primers a veure la inclinació artística de la seva filla, només amb algun dibuix d’infantesa. “L’avi pintava, també, però no ho va exposar mai, sabia la dificultat que implica pintar”, explica Josep Maria Boronat Gudiol. En la seva trajectòria, Montserrat Gudiol va fer exposicions sovint a Vic. Entre les darreres que va presentar, una al Temple Romà, i la que il·lustra aquesta fotografia, el novembre de l’any 1996 a la desapareguda galeria Susany.

Una exposició antològica al museu de Ripoll reivindica la pintura de Montserrat Gudiol

EL 9 NOU convoca el 45è Concurs de Portades

S’inaugura a Manlleu l’exposició de la 19a edició de Parelles Artístiques a Osona

L’art de ferrar cavalls

La ‘cartera’ del Pare Noel

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal