Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

El 26 de juny de 2023, Sophie Lavaud feia el cim del Nanga Parbati amb ell entrada en l’exclusiu club de 43 alpinistses que han fet tots els vuitmils, dels quals només tres son dones. Al seu costat hi tenia la càmera del realitzador (i també alpinista) suís François Damilano, que dissabte rebia la Flor de Neu d`Or en el 42è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. Els 90 minuts de la seva pel·lícula Sophie Lavaud, the Last Summit son, segons el jurat, “una immersió extraordinària” el mon de l’alpinisme de les grans alçades, on es destaca “el valor de la humilitat i el risc d’aquest esport”. Al costat d’aquest, es van entregar els altres 8 guardons del festival, en una gala que gairebé va omplir el Teatre Cirvianum, presentada per Txe Arana. https://www.youtube.com/watch?v=40odI7E4CbY A falta de les clàssiques sessions non stop del diumenge, amb la projecció de tots els films premiats, Joan Salarich avançava que es tancarà “una gran edició” en assistència a les projeccions. Les dades que ja son sobre la taula son les dels actes paral·lels, amb l’aposta que es feia enguany de doblar-los entre el Camp Base, la carpa de la plaça Nova, i el Casal. Ha sortit bé “perquè son dos públics diferents”, deia Salarich, i entre els dos espais hi ha hagut més de 550 assistents, El nucli del festival, però, han estat les projeccions de 54 films procedents de 23 països, amb tota la varietat de registres del cinema sobre muntanya, des dels fets més espectaculars a la cultura de la gent que viu en aquests llocs. La cloenda, igual que la inauguració, va estar impregnada d’aquest esperit. Els premis es van alternar amb imatges de la cineasta Marie Clémence Andriamonta sobre Madagascar –la regió del mon convidada d’enguany– sobre les quals la violinsita Coloma Bertran va anar interpretant la seva música. La qúestió mediambiental es va present també en diversos films. Com el guanyador del segon premi, la Flor de Neu de Plata: Marmolada-Madre Roccia, de Matteo Maggi i Cristiana Pecci, gira entorn de l’obertura d’una nova ruta en aquesta muntanya dels Dolomites on el juliol de 2022 es va desprendre part d’una glacera provocant diverses morts. La iraniana Marjan Khosravi es va endur el premi a la Millor Pel·lícula de Cultura de Muntanya per Mrs. Iran’s Husband, que retrata la cultura patriarcal en llocs del seu país a través d’una història d’un soldà, les seves dues esposes i el seu ramat d’ovelles. MÉS DONES El protagonisme de les dones –a banda del film guanyador i del creixement constant del nombre de realitzadores– també era present a Via Sedna. Un documental sobre l’expedició de vuit dones en veler des de la Bretanya o Groenlàndia, guanyadora del premi que atorga la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes. I a Big Water Theory, on el francès Émile Dominé mostra la caiaquista Nouria Newman fent un dels descensos de riu més difícils del mon al Karakorum. Va guanyar el Premi Grandvalira al millor film d’esports de muntanya. L’aventura pura és la que distingeix el premi al millor film de la secció +XTrem, que va ser per a Le Grand Saut, film francès sobre un ascens a més de 7.000 metres a l’Himàlaia per volar en parapent des del cim. El jurat va fer dues mencions especials, una d’elles a la polonesa Adela Kaczmarek per un film d’animació (poc habitual a les pantalles del festival) i que es basa en una història real protagonitzada per una esquiadora durant la resistència a l’ocupazió nazi de Polònia en la Segona Guerra Mundial. “No soc de l’elit” “Jo no soc de l’elit de l’alpinisme”, diu Sophie Lavaud en un moment de la pel·lícula guanyadora. L’encert del director és mostrar tota aquella part que no solem veure de les gestes alpinistes, començant pels dubtes d’una dona que va fer el primer vuitmil ja amb 44 anys, i que no havia fet alta muntanya en la seva vida. François Damilano també hi vol reflectir els dubtes que té ell mateix sobre “aquest mon particular de l’alpinisme que és el vuitmilisme”, i que comporta dur el cos humà fins a unes alçades on tot el temps que hi passa és manllevat a la mort. El paper dels xerpes, les mil-i-una dificultats d’una expedició i els fracassos abans de l’èxit son presents en un film carregat d’humanitat. El segon premi, a Itàlia i el Mountain Wilderness, cap a la Catalunya Nord Dos dels premis es van recollir personalment al Civianum. Per una part, Matteo Maggi i Cristiana Pecci (a dalt) van agrair la Flor de Neu de Plata rebuda pe ¡r Marmolada-Madre Roccia i van dir a l’acabatr la pel·lícula i demanar a quins festivals s’havia de portar “tothom ens va dir que al de Torelló”. L’altre premiat que va pujar a l’escenari va ser el nordcatalà Jean-Michel Jordà (a baix), el realitzador d’Everest invaders, guardonat amb el premi que concedeix l’organització internacional Mountain Wilderness. En el seu cas, va dir que volia mostrar “la realitat de com està l’Everest” amb la invasió de gent que vol fer el cim. I reflexionar “sobre com estan totes les muntanyes, també el Mont Blanc o el Canigó, i dir que cuidar-les és la nostra responsabilitat”.

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

El documental ‘The Last Expedition’ guanya el màxim reconeixement al 43è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Arrenca el 43è Festival BBVA de Cinema de Muntanya amb rècord de films presentats

Miquel Pérez estrena un documental sobre la primera expedició femenina europea a l’Himàlaia

Vi i cinema: un ‘cupatge’ d’alçada

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?