Una llibreria de novel·la

L’escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón viu des de fa anys a Los Angeles (EUA). Cada cop que torna de visita a Catalunya mira de fer una escapada discreta a Vic. I sempre que ho fa entra, sí o sí, a Costa Llibreter, la singular llibreria de vell i antic del carrer de Sant Sadurní –i de passada aprofita per comprar a l’Antiga Vilanova, un altre dels establiments vigatans que el tenen enamorat–. Li ho va confessar el mateix escriptor a Josep Costa, que en l’última visita el va reconèixer. El que no li va explicar, llavors, és que la seva llibreria inspiraria un dels escenaris puntuals de la novel·la El laberint dels esperits (2016), el best-seller que tanca la trilogia de la saga d’El cementiri dels llibres oblidats. “Has vist que parlen de tu!”, li va venir corrents a anunciar un bon dia, tota emocionada, la propietària de la desapareguda llibreria Mots. Aquest setembre farà 20 anys que Costa Llibreter ocupa un local que ha esdevingut espai de culte per als amants dels llibres antics, però també per a turistes i tastaolletes culturals diversos. I és que entrar-hi no deixa indiferent. D’una banda, perquè l’embolcall preserva l’encant dels elements decoratius originals, com les portes, les vidrieres –amb un Ave Maria gravat que dona la benvinguda als visitants– o una llar de foc. Es tracta dels baixos de la casa particular del fuster i promotor d’art Josep Bigas, habilitats a l’entorn dels anys 20 del segle passat. De fet, la part de davant havia acollit una de les primeres galeries d’art que hi va haver a la ciutat, la Sala Bigas (tal com encara es pot llegir en una rajola gravada a la façana). Com a fuster i ebenista, Bigas havia treballat sovint per encàrrec de l’arquitecte Josep M. Pericas. L’altre gran encant del local és la desbordant acumulació de llibres, en un aparent desordre monumental. “Me’l trobaràs?”, li acostuma a dir amb sorna algun client quan li demana un títol concret. “I en el 99% dels casos l’hi trobo”, deixa anar Costa amb un somriure. Actualment a la botiga s’hi acumulen més de 40.000 volums –ha arribat a obrir més de 80.000 fitxes en tots aquests anys. Costa –que abans havia treballat de pagès, de cooperativista o de fuster– es va abocar de ple al món del llibre de vell fa gairebé 30 anys. “De jove ja era un lector empedreït i un enamorat dels llibres”, diu. La primera botiga la va obrir pels volts de 1992 al carrer de Gurb. Una de les claus, en aquells primers anys, va ser descobrir i apostar per les possibilitats que li oferia internet –gràcies a una de les seves filles, que estudiava Informàtica–. “Això funciona!”, recorda que pensava quan li van començar a arribar les primeres comandes d’arreu del món. Des de llavors ha estat una constant. “Fins i tot he venut un llibre al Vaticà”, remarca com a curiositat. Es tractava d’una singular edició de dret civil català del segle XVII. Més enllà de la venda en línia, però, mantenir la botiga física ha estat, per ell, qüestió d’estat. Quan la del carrer de Gurb li va quedar petita, no va dubtar a buscar nou emplaçament al rovell de l’ou de la ciutat. “És on havia d’estar una llibreria d’aquestes característiques”, va apostar. I li ho van posar en safata. Només de veure el local ho va tenir clar. “M’agrada que la gent pugui venir, es passegi, s’assegui, miri o fullegi”, defensa Costa, convençut que els llibres “han d’estar a disposició de la gent, s’han de poder palpar”. Més enllà de mantenir uns preus “mesurats”, pensa que “la mare dels ous” de la perdurabilitat del seu negoci ha estat i continua sent la de “tenir bon material”. Per això, setmanalment es continua desplaçant a Barcelona per localitzar nous exemplars, sovint provinents de prestatgeries de gent que buida el pis. Des de fa 10 anys treballa amb ell Miquel Currubí. Costa admet que les vendes s’han estabilitzat a la baixa els últims anys, i constata que entre les noves generacions hi ha un increment de demanda de llibre vell (a partir de principis del segle XX) respecte del llibre antic. Ell, però, es continua confessant un apassionat pels llibres amb gravats dels segles XVI i XVII. De fet, quan ven algun dels seus volums preferits, “és com si m’arrenquessin un queixal”, exclama, tot mostrant un exemplar de 1692 del manlleuenc Francesc Poquí, dedicat a la Mare de Déu de la Gleva. Als 71 anys, aquest “vigatà de dia i manlleuenc de nit” admet que d’aquí a pocs anys haurà de plantejar-se de tancar el negoci –cap dels fills no li ha seguit els passos–, si no és que “algun valent vulgui posar l’ànima en aquesta feina”. Una feina dins d’una llibreria de novel·la.

Una llibreria de novel·la

L’alcalde Satanàs

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll