Una sala de resistència cinèfila

Sembla una seqüència de la pel·lícula Cinema Paradiso, el meravellós homenatge als cinemes de poble que va rodar Giuseppe Tornatore. Com cada diumenge, exceptuant els mesos d’estiu, Lluís Perarnau haurà complert amb el seu ritual. A quarts de 5, sortir de casa cap al Casal de Gràcia, i engegar la calefacció de la sala perquè estigui calenta a les 7, hora en què comença la projecció. Mentrestant, haurà preparat la pel·lícula i quan s’acosti l’hora s’haurà posat a la taquilla a cobrar els 7 euros que val l’entrada. I també hauran arribat la seva dona, que es cuida del bar, i el seu sogre, que amb 95 anys fa de porter. Tots tres hauran rebut el públic fidel del darrer cinema clàssic que es manté actiu a Osona, fora de Vic. A l’acabar, a peu dret al mateix vestíbul, segurament hauran fet un petit cinefòrum, improvisat, per comentar la pel·lícula. “Em reconforta quan la gent em diu que ha estat bé, o que els ha fet rumiar”. El Casal de Gràcia té 250 butaques, però ara mateix és un miracle si se n’omplen la meitat. “La setmana passada, érem 35 a veure Quien te cantará, i això que estava nominada als Goya. Queden lluny els temps en què es feien sessions de divendres a dilluns, i no cal remuntar-se gaire per recordar-ho. Era l’any 1993, quan Lluís Perarnau va agafar la sala i es va posar a fer-hi cinema, després d’arribar a un acord amb el Patronat del Casal de Gràcia, del qual ara forma part. La sala tenia butaques de fusta, i dues estufes de carbó i llenya per escalfar-la. En aquell moment, ell i un soci es van fer càrrec de millorar-la: posar-hi butaques còmodes, una caldera de gasoil, pintar-la i posar-hi la màquina de cinema, a més de condicionar-ne la sonorització. Però encara eren bons temps, i la gent anava al cinema. Molts recorden, a Manlleu, la sala plena per veure-hi estrenes sonades com la de Jurassic Park. Va coincidir en el temps amb el moment en què el Sidney va deixar de fer cinema, i el Casal de Gràcia es va convertir en el refugi dels espectadors manlleuencs. De mica en mica, el nombre d’espectadors va anar baixant. Van caure primer les sessions del divendres i el dilluns. Fins fa poc, mantenia encara la dels dissabtes a la nit, però a vegades amb tan poca gent “que vaig parlar amb ells, i els vaig dir que només faríem cine el diumenge a la tarda”. La majoria ho va entendre. Són gairebé com una família, fins al punt que hi ha gent que si no ha pogut anar-hi un diumenge, s’excusa quan troba Lluís Perarnau pel carrer. Els assidus són de Manlleu, però també de l’Esquirol, Roda de Ter o Sant Hipòlit. “Però de jovent, gairebé no ve ningú”, lamenta Perarnau. Ara mateix, el Casal de Gràcia no té un projector DCP, el de la majoria de cinemes. Seria massa car, ben bé 60.000 euros, i amb la recaptació i la subvenció anual de 1.500 euros que li dona l’Ajuntament de Manlleu no hi arriba ni de lluny. Va tirant amb les clàssiques pel·lícules de 35 mm, de les quals cada vegada n’hi ha menys disponibles, i amb un projector de Blue Ray. Però la majoria de les grans distribuïdores, les majors, no fan res en aquest format. De manera que Perarnau ha d’espavilar-se buscant alternatives en distribuïdores petites: Golem, Wanda Films, A Contracorriente... “Tinc bona reputació, paguem dins del termini, ja fa temps que em coneixen tots.” Això l’ha convertit, de facto, en un programador de cinema d’autor. Moltes d’elles no han passat per les sales comercials: hi té cabuda el cinema europeu, i és dels llocs on es poden veure pel·lícules de producció catalana. El dia 10 de març, sense anar més lluny, es projectarà Les distàncies d’Elena Trapé. Seleccionar la programació no és senzill: Perarnau es manté al dia: “Llegeixo crítiques, compro el Fotogramas... m’informo”. Tot plegat es fonamenta en una passió pel cinema que li ve de molt jove, de quan tenia 16 anys i preparava les projeccions de cinema a La Salle de Manlleu, passant la pel·lícula “per al director i el germà prefecte, que censuraven el que no els semblava convenient”. Després va ser operador del Sidney, va portar la programació del Bach de Roda i del Catalunya de Berga... fins que va proposar convertir el Casal de Gràcia en cinema. Una sala de resistència cinèfila.

Una sala de resistència cinèfila

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Què li ha passat a la Pilarin?