Unes excavacions descobreixen el que podrien ser les primeres restes de la muralla de Torelló

“Les muralles vilatanes no consisteixen pas ordinàriament en murs o edificacions distints o separats de les cases; més abans són les cases mateixes, les quals en la cara que mira a fora del poblat són construïdes sense portals ni finestres i amb exclusió de tota mena d’obertura que pugui facilitar l’accés.” Així definia les muralles de Torelló Fortià Solà en el llibre Història de Torelló, que va publicar entre els anys 1947 i 1948. Solà en parlava a partir de documents que havia consultat en diversos arxius, però mai se n’han pogut trobar restes, assegura l’historiador i director del Museu de la Torneria de Torelló, Gerard Verdaguer. Ara, una intervenció arqueològica preventiva per les obres de construcció d’un edifici a la cantonada entre el carrer Capsavila i el passatge de la Sagrera han tret a la llum el que podria ser la primera estructura que es troba relacionada amb la muralla i la zona d’entrada al recinte emmurallat, segons l’arqueòleg Pau Alberch, d’Arqueòlegs.cat, que ha portat a terme els treballs les darreres setmanes. Fa una dècada que es va enderrocar l’edifici del pas de la Sagrera i amb l’inici de les obres s’han descobert unes estructures de pedra, murs fets amb còdols lligats amb morter de calç, explica Alberch. Segons han pogut datar a través de trossos de ceràmica, es tractaria d’unes estructures del segon terç del segle XVII, d’un edifici anterior al que es va enderrocar del segle XIX. En un dels extrems del solar, a la cantonada, hi han trobat una estructura que fa un angle recte i que tanca un recinte “una mica més petit” de la resta d’estances, de poc més de tres metres, que no té continuïtat perquè ja hi ha el carrer i que és diferent de la resta d’estances que s’han trobat, segons Alberch. “En ser al costat d’on hi havia hagut la muralla podria ser que fos part d’alguna torre o portal de la muralla”, diu l’arqueòleg. Al catàleg de patrimoni històric hi consta que la casa del pas de la Sagrera està documentada ja al segle XV, quan hauria estat propietat de la família Xerquies, que hi hauria tingut una botiga de llana. Aquesta família “va fer un ascens ràpid”, segons Verdaguer, va marxar a Barcelona i de mica en mica va anar perdent el contacte amb Torelló –van acabar a la cort del rei d’Espanya amb un privilegi reial per la moda dels refrescos amb gel–. Així, al segle XVIII la casa “entra en decadència”, fins que a mitjans del segle XIX la família Deordal compra el solar. Segons el catàleg de patrimoni, l’any 1868 els Deordal van trobar un escut nobiliari de pedra dels Xerquies “enmig de les ruïnes del lloc on hi havia hagut el portal de Dalt”. Fortià Solà ja documenta la venda d’una torre i d’un hort “del lloc anomenat Capsavila, que no és altre que el portal”, i diu que era de propietat particular. Hauria passat a mans de la família Xerquies. Segons les seves fonts documentals, l’historiador Solà assegurava que la construcció d’aquesta entrada era molt decorada, “no és vulgar ni dels darrers temps, sinó que és una obra antiga que fa honor als mitjans de defensa de la vila”. Alberch apunta que per acabar de determinar si l’estructura de part de la casa de mitjans del segle XVII és el portal o no caldria obrir el carrer del costat. Al solar hi han trobat ceràmiques que van permetre datar les estructures de pedra. Recorda que antigament s’aterrava l’anterior casa i “reomplien amb runa vella per aplanar el terreny”. Entre aquesta runa hi hauria restes de ceràmica, com la “vaixella de luxe” trencada que ha permès saber que era del segon terç del segle XVII. També hi han trobat una pedra que marca una llinda però “petita i feta malbé”. En els treballs arqueològics també s’han fet cates per determinar si hi ha estructures més antigues a sota, però no hi han trobat res. Per determinar com continuava l’estructura que podria ser el portal de Dalt caldria obrir el carrer del costat. De moment, la resposta queda entre la terra. Vinyeta- Història de Torelló Fortià Solà Una muralla amb quatre portalsAl llibre Història de Torelló (1947-48), l’historiador Fortià Solà juntament amb Vinyeta reconstrueixen en un dibuix com havia de ser la muralla que encerclava l’església de Sant Feliu (al centre) i la zona del Mercadal, l’actual plaça Vella (a la part inferior). Hi havia quatre portals: el de Dalt, al carrer Capsavila; el d’en Carrera, a la boca del carrer Rocaprevera; el d’Orís, entrant al carrer Ges Avall, i el de les Palanques, que seria en la direcció de l’actual carrer del Pont. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Torelló Les obres de l’obertura del pasEl pas que es va aterrar fa una dècada no formava part originalment de la casa que es va construir al segle XIX. A la imatge s’hi veu la casa l’any 1951, quan van començar les obres del pas. El passatge va ser una obertura que es va fer posteriorment, projectada als anys 30 del segle XX però que no es va dur a terme fins després de la Guerra Civil. Es va inaugurar durant la festa major de 1952.

Unes excavacions descobreixen el que podrien ser les primeres restes de la muralla de Torelló

Dos moianesos, a la direcció de l’associació més important d’escoltes de Catalunya

Lluïda gala de circ al Cirvianum amb els osonencs Silosenomecuelgo

L’àlbum més rodó de Nu Drama

Un cançoner intercultural del Lluçanès

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Dos detinguts amb 20 embolcalls de cocaïna a Vic

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE