Viatge al cor del Palau dels Comtes

Després d’anys d’estira-i-arronses, negociacions i requeriments amb els últims propietaris, a principis de l’any passat el Palau dels Comtes passava a mans de l’Ajuntament de Centelles. Tancat durant gairebé 30 anys, darrere la gran portalada que dona a la plaça Major, presidida per l’escut d’armes de les famílies Centelles, Carròs i Blanes, els esperava un paisatge d’abandonament i degradació, que s’havia anat evidenciant els últims temps amb els reiterats despreniments d’alguna part de l’estructura.En aquest any i mig, l’Ajuntament ja ha estat treballant en les reparacions més urgents, sargint filtracions i apuntalant algunes bigues de les zones més malmeses, però també començant a dibuixar les primeres cates arquitectòniques i arqueològiques que ajudaran a interpretar millor la intricada història de l’immoble. EL 9 NOU hi va poder fer una visita, ara fa uns dies, sota el guiatge de l’alcalde, Josep Paré, i la regidora de Cultura, la historiadora Anna Chávez.Més enllà de la imponent façana d’aires barrocs, qui en accedir-hi busqui testimonis d’un llegat gloriós es pot decebre. Amb tot, l’estat general de decadència que colpeja a primer cop d’ull queda mitigada per una sensació, present durant tot el recorregut, d’estar accedint a les entranyes d’un equipament que forma part intrínseca de la història de Centelles. “No queda res d’un palau, perquè pròpiament aquí no hi va haver mai un palau com a tal; sempre va ser un lloc de pas per als comtes, que van prioritzar el Palau Centelles de Barcelona com a residència”, reflexionava Chaves. El mateix mobiliari que havia vestit el palau era indicatiu, segons va quedar documentat, d’un edifici no habitat assíduament. Més aviat va complir sempre una funció representativa del poder comtal.La visió del pati central descobert –més petit del que podria semblar per les proporcions de la façana– dona fe d’una estructura quadrangular. “Les tres crugies de la planta baixa que tanquen l’edifici per llevant, tramuntana i ponent formen una seqüència d’arcs faixons i de voltes de canó, seccionades a intervals per llunetes per tal d’obrir-hi finestres”, descrivien David Galí, Raquel Lacuesta i Marta Piera en el llibre El Palau dels Comtes i la formació de la vila de Centelles, editat per la festa major de 2014. Malgrat la compartimentació interior a base d’envans de què va ser objecte el palau durant els segles XIX i XX, quan es va començar a utilitzar com a locals comercials i pisos de lloguer, “aquesta seqüència regular i uniforme continua ben perceptible”, apuntaven en l’estudi. I és ben evident.A mà esquerra de l’entrada principal hi ha les estances que conserven les restes arquitectòniques més primitives del palau, corresponents al segle XIV. “Són, segurament, els elements que tenen més interès”, apuntava Chávez. L’espai, presidit per un entramat d’arcs feixons, havia estat ocupat durant uns anys per dos bars diferents –l’últim dels quals va tancar el 1989–. Aquest espai, precisament, és el segon que ara es vol obrir al públic –el primer va ser l’habilitació de la sala d’exposicions del Niu del Palau, a l’altre extrem, el febrer passat–. “Ens agradaria poder-lo ensenyar al públic durant aquestes festes de Nadal”, avançava l’alcalde.Bona part del dibuix de les estructures d’aquesta planta baixa ja evidencien que, de ben segur, l’edifici no va ser construït com un sol cos, com s’havia pensat antigament, sinó que era una suma de diferents cases preexistents, algunes de les quals d’origen medieval, que es van anar sobreposant quan el palau va viure la primera gran ampliació, al segle XVIII, moment que pren forma de casal fortificat.Curiós, des d’aquesta planta baixa, l’accés a un semisoterrani, que sovint se li havia atribuït funcions puntuals de presó. “Crec que principalment havia estat l’antic celler”, prefereix interpretar Chávez. Actualment hi pengen tot un estol de ganxos al sostre, testimonis de quan, ja en ple segle XX, es va utilitzar l’espai com a assecador de pernils. Ben prosaic.Una escala d’aires també lleugerament barrocs, amb graons de pedra artificial i una barana de ferro poc ornamentada, condueix als tres pisos superiors. L’escala ja formaria part de l’última gran reforma de l’immoble, la de finals del segle XIX, quan es van habilitar habitatges als pisos superiors. En aquesta etapa, la història del palau va lligada amb un dels personatges carismàtics, Benet de Llanza i d’Esquivel, que es va casar amb Maria Concepció Pignatelli, duquessa de Solferino i comtessa de Centelles. Amb ells es va donar a l’edifici bona part de la fesomia que ha arribat fins a l’actualitat.L’entresol, teòrica planta noble, no dibuixa cap saló de grans dimensions com, teòricament, li correspondria. Aquesta part de la casa, que conserva part del paviment hidràulic original del segle XIX, és la que va ocupar la Guàrdia Civil a partir dels anys 40. Avui encara queden detalls anecdòtics de la seva presència, com grafits a les parets o l’armari on guardaven les armes, més enllà d’una redistribució gairebé caòtica dels espais.El segon pis conserva una de les sales més reeixides, la que durant vint anys van ocupar l’entitat dels Amics de Centelles, en la qual hi havien promogut actes, xerrades o exposicions. La resta del segon i del tercer pisos són els que s’havien destinat pròpiament a habitatges, i avui a l’espera de quins usos acullen per començar a enderrocar envans.A nivell dels dos pisos es van aixecar sengles passos perimetrals, a manera de deambulatoris, per accedir de manera independent a cada un dels habitatges des del buit del pati, amb una barana semblant a la de l’escala. Al primer pis, les grans balconades centrals de pedra es van convertir en portes més petites i es va obrir una finestreta a cada costat. Al segon pis es va fer la mateixa operació, tot i que en lloc de balconeres hi havia finestres, els brancals de les quals es van haver d’allargar fins al paviment. A més, es van coronar els ampits superiors del pati amb merlets, d’un gust relatiu. Una altra millora en l’accessibilitat va ser la nova escala que va comunicar el celler de l’angle sud-est de la planta baixa amb el jardí i amb una terrassa posterior.Ningú no dubta avui que el Palau dels Comtes preserva uns valors històrics preeminents, malgrat l’actual passeig pel seu interior laberíntic, fruit de múltiples transformacions i canvis d’ús que s’hi han anat operant des de finals de l’edat mitjana. “Ens queda molt per acabar d’entendre’l del tot”, reconeixia Chávez, per a qui un dels grans valors de l’immoble va ser, llavors, “la contribució a la modernització urbana de la vila, passant d’una ordenació urbanística medieval a una de moderna, a base de pastilles”.És evident que un edifici com aquest calia conservar-lo i restaurar-lo. “Si no l’haguéssim comprat, això hauria acabat caient”, advertia l’alcalde, malgrat ser conscient que caldrà buscar diverses vies de finançament per anar assumint la inversió que requereix tota nova intervenció. El camí, però, no té marxa enrere. I els primers passos ja s’han donat. A més de les reparacions urgents i d’haver redactat un primer projecte d’estructura, ja s’ha començat a treballar tant en el projecte executiu com en un avantprojecte dels seus usos. L’alcalde es mostra convençut que l’activació progressiva de l’equipament servirà per revitalitzar econòmicament el centre de la vila. Ara mateix veu viable que hi convisquin serveis com el de viver d’empreses, de restauració o lligats a la vida social i cultural. “Aquest equipament té un potencial brutal”, conclou Paré, abans de tornar a tancar la gran portalada principal de fusta. A dins, els esperits del palau esperen retrobar-se de mica en mica amb el batec quotidià.

Viatge al cor del Palau dels Comtes

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

La guia d’activitats per al llarg cap de setmana

Roda de Ter es converteix en col·leccionable a través d’un àlbum de cromos

La guia | Tot el que has de saber sobre la Fira de l’avet

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic