Cal pujar gairebé 400 graons. En concret, 396. Però val la pena. Es tracta d’enfilar-se a tres dels cims de la ciutat: el més històric (el campanar de la catedral), el més alt (el campanar de la Pietat) i un dels més emblemàtics (la torreta del rellotge de l’ajuntament). I des de dalt, gaudir d’unes vistes panoràmiques d’excepció. És la proposta, fins ara inèdita, que l’Oficina de Turisme de Vic ha incorporat dins del cicle de visites guiades dels diumenge al matí, que s’han reprès aquest mes d’octubre. Les dues primeres sessions van tenir molt bona acollida; i encara en queden dues més. L’èxit de la iniciativa de ben segur que obligarà a reeditar-la.
“Ho tenim més que ple, hauran d’esperar els propers diumenges 21 o 28”, advertia Pep Codinachs a un parell de matrimonis que volien seguir la ruta. Havien fet tard. Aquest era el segon diumenge que es convocava la proposta, i es va tornar a fer ple. Les 40 persones inscrites –el màxim previst “per raons de seguretat”– es van haver de dividir en dos grups, per fer més àgil la ruta. Lluís Llor i Fani Puig, membres de l’Associació Vic Informadors, els van fer de guies.
Primera parada, l’ajuntament. Després d’un tastet previ per les sales de la Columna, de Plens i Sert, el grup es dirigeix cap a unes escales interiors i avança entre les “laberíntiques” prestatgeries de l’antic arxiu municipal fins a una escaleta de fusta que situa el personal a la torre que hi ha just a sota de l’històric rellotge de l’ajuntament. Primers oh! d’exclamació. La vista de la Plaça, des d’aquí, imposa. A baix, diminuts, els Sagals estan a punt de completar el seu 4 de 8. “Aquesta és la famosa càmera de TV3”, mostra Fani Puig, que aprofita per donar una pinzellada de la història del rellotge. “Estem en un punt privilegiat”, deixa anar abans d’emprendre els 78 graons de baixada, dividits en tres trams.
Segona estació, el campanar de la catedral, visitable, amb guia, des que a principis d’any en van acabar la rehabilitació. Per cobrir els seus 46 metres i set plantes d’alçada caldrà pujar 198 graons. L’autèntic Tourmalet de la ruta. Un cop a dalt, les campanes se sumen a la festa i regalen al grup un repic amb els quatre quarts i la campanada de la 1. “Sort que no eren les 12”, apunta un del grup amb ironia. Puig detalla les diferents utilitats històriques que han tingut els campanars, avui encara “referents visuals” per a molts pobles. Toca baixar. “Quin mareig”, deixa anar algú tot desfent la inacabable escala de cargol.
L’última visita, el campanar de la Pietat, accessible al públic des de fa tres anys. És una mica més baix que el de la catedral, fa 42 metres, però la seva situació, enfilat dalt un turó, el situa com el punt més alt de la ciutat. En total, 120 graons; 80 fins al primer replà i 40 més per una escala de cargol metàl·lica. Al capdamunt, l’obertura “de 365 graus” permet una visió espectacular. “Des d’aquí veus molt clar que estem en una plana”, diu algú. “I sembla la típica ciutat italiana”, afegeix la guia. I cap avall. Tot plegat, una hora i tres quarts que a la majoria els han passat volant; “i hem fet cames”, coincideixen. Entre els participants, un estudiant d’arquitectura de Mallorca que va demanar als companys de pis, de Vic, que el portessin a “visitar campanars”. Segons ell, “un campanar és ideal per començar a conèixer una ciutat”.
Tot i que la proposta està programada per als quatre diumenges d’octubre, “segur que es repetirà, perquè està agradant molt”, avançava Fani Puig. De cara al novembre ja s’apunten noves rutes monogràfiques per als diumenges al matí –que complementen les més generals dels dissabtes a la tarda–, com una ruta Pericas, una a l’entorn de les escultures de la via pública o una altra sobre modernisme. I és que “tenim un patrimoni que val molt la pena”, sentencia Puig.
