El Sucre de Vic és un dels 12 cinemes de Catalunya on s’estrenarà aquest divendres la comèdia Passi el que passi, del realitzador Robert Bellsolà (Girona, 1971), definida pel seu mateix autor com “un film indie català rodat sense subvencions”. Vic serà l’epicentre d’aquesta estrena simultània, perquè a la sessió hi assistirà el director, el protagonista –l’actor Marcel Tomàs– i altres integrants del repartiment, entre els quals hi ha la jove actriu Ma-vel de la Rosa, estudiant de la UVic i veïna de Sant Julià de Vilatorta.
Passi el que passi ha arribat a les pantalles gràcies a la persistència de Xavier Bellsolà. La major part de la pel·lícula es va rodar el març de 2009, i des de llavors el seu autor s’ha dedicat en cos i ànima a un objectiu: veure-la projectada als cinemes. No havia aconseguit cap subvenció per rodar-la, i després no va tenir gaire més sort amb les distribuïdores: “Ens van girar la cara”, explica. Davant d’això, ell mateix va començar la campanya de promoció de les xarxes socials, creant un grup de Facebook que a hores d’ara ja té més de sis mil amics. Al mateix temps, va contactar amb propietaris de sales d’exhibició per demanar una oportunitat. Aquí el van escoltar: “Gent com l’Albert (Vilà) del Sucre són molt més accessibles, vaig trobar-hi molta receptivitat”, explica. Així ha construït la xarxa de 12 sales on aquest divendres s’estrena Passi el que passi. La pel·lícula només té còpies en format digital, i ha de competir amb monstres com Harry Potter i les relíquies de la mort. De l’èxit que tingui durant la primera setmana dependrà que continuï a la cartellera o que desaparegui. De moment, però, ja ha aconseguit una fita: “El més difícil d’una pel·lícula és que surti a la llum, se’n roden moltes que no arriben ni a estrenar-se”, explica. Per la forma com s’ha promocionat el film, Robert Bellsolà ja ha començat a ser comparat amb Santiago Segura, que va començar d’una manera semblant la seva exitosa carrera.
Igual que el creador de Torrente, Bellsolà també es mou en el terreny de la comèdia i amb un guió escrit per ell mateix, Passi el que passi recupera per al cinema català un gènere que considerava “desaparegut” en favor dels drames i el cine d’autor. La història és la d’un guionista (Marcel Tomàs) que s’ha proposat fer l’amor amb la seva dona quatre vegades durant un cap de setmana. Un objectiu aparentment assequible, però que es complica extraordinàriament per culpa de la seva filla, un amic separat que els visita i altres personatges que desfilen per la casa. El guió que escriu el protagonista és la mateixa història del film que està veient l’espectador. “Hi ha també un fons, la idea que la realitat és imperfecta”, diu Bellsolà. I el títol és “una metàfora perfecta del que nosaltres hem fet: estrenar passi el que passi”.
La pel·lícula s’ha fet amb pocs recursos, i per això va dir als actors que, d’entrada, no els podria pagar. I que ell mateix no veuria ni un euro. Si la pel·lícula va bé a taquilla, es repartiran una part dels ingressos. La convocatòria per al càsting la va fer per internet i tothom qui s’hi va presentar va acceptar les condicions. Director i actors compartien una característica: per a uns i altres, Passi el que passi és l’opera prima. No han tingut cap experiència anterior en un llargmetratge. A més de Mavel de la Rosa, a l’equip de la pel·lícula hi havia un altre osonenc, el tècnic de so Víctor Quintero.
Bona part de les esperances de l’equip estan dipositades en l’èxit que la pel·lícula pugui tenir al Sucre. No és casualitat que hagin escollit Vic com a ciutat de l’estrena principal: “És un dels millors llocs on es pot estrenar una pel·lícula que és cinema català en estat pur”, diu Robert Bellsolà.
