“Els parpres, en obrir-se, varen fer un clac gairebé imperceptible.” Així començava Vida privada, la gran novel·la de Josep Maria de Sagarra, en l’edició de 1932. L’any 1965, quan es va tornar a publicar, algú va decidir que parpres no estava prou bé, i ho va corregir per parpelles i el clac va esdevenir sorollet. De la primera pàgina endavant, Sagarra va ser víctima de moltes d’aquestes intervencions en el seu text. La feina dels filòlegs és anar als originals i tornar al lector l’obra tal com la va escriure el seu autor, i això és el que ha fet el vigatà Narcís Garolera amb la que està considerada com una de les millors novel·les catalanes del segle XX. Vida privada ha estat reeditada ara per Barcino en la seva col·lecció Imprescindibles, amb pròleg i estudi del mateix Garolera.
Aquesta és “la novel·la de Barcelona”, diu Garolera. Un retrat cru de la vida d’una determinada classe social, l’aristocràcia vinguda a menys, a través de tres generacions de la família dels Lloberola, amb una part situada l’any 1927 i l’altra el mateix any 1932. “Va provocar escàndol en el seu moment”, recorda Garolera. Sobretot perquè no estalviava el retrat de la Barcelona més sòrdida del Barri Xino al costat de la més burgesa de la Bonanova o de l’Eixample, amb escenes de sexe incloses. I la va escriure en només 52 dies, segons ha explicat a Garolera el fill de l’autor, Joan de Sagarra. “En 650 quartilles, amb ploma, i a l’Ateneu Barcelonès, possiblement en un d’aquells pupitres.” L’original es va perdre i el filòleg vigatà no ha pogut veure les quartilles, però va agafar com a referència la primera edició revisada pel mateix Sagarra.
Què va passar perquè li canviessin el text, atrevint-se a esmenar el mateix autor? A mitjans dels 60, l’editorial Aymà –on es va publicar Vida privada– la dirigia l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart). “I quan un escriptor en publica un altre amb qui no coincideix d’estil, a vegades es creu amb dret de reescriure’l, que és el que li van fer a Sagarra.” Garolera va cotejar minuciosament, paraula per paraula i punt per punt, les dues versions i va retornar al text les paraules originals. Tenia un català viu “sense llurs ni àdhucs”. L’any 1999, es va publicar a l’editorial valenciana Tres i Quatre, dins del projecte de l’Obra Completa de Sagarra que dirigia ell mateix i que va quedar incomplet. Ara ha pogut revisar-lo una vegada més, i fer-hi encara noves aportacions
I MÉS VERDAGUER
A més de Sagarra, Garolera ha editat recentment un nou text de Verdaguer. Es tracta de Santa Eulària. Poemet, dins d’una col·lecció de llibres de la Catedral de Barcelona. Es tracta de nou poemes sobre la patrona de Barcelona i Eularianes, cinc composicions relacionades també amb la seva figura. El conjunt ja s’havia publicat l’any 1899, en vida del mateix Verdaguer.
{{ comment.text }}