Visibilitzar els herbolaris

A Osona s’ha convertit en un petit fenomen editorial en la seva especialitat. Al darrere hi ha, d’alguna manera, el projecte vital de Santi Jàvega, veí de Tavertet; en Santi herbolari, com el coneixen molts. Després de dos anys esgotat a les llibreries, aquests dies ha sortit publicada la tercera edició de La flora medicinal d’Osona, un compendi de les principals plantes remeieres que es poden trobar a la comarca, bàsicament a l’entorn del Collsacabra i la Vall de Sau. Aquesta pionera guia etnobotànica de la comarca va néixer la primavera de 2014. I el part no va ser senzill. “Les editorials em deien que era massa costós de fer”, recorda Jàvega, que feia una vintena d’anys que treballava en el projecte. El desllorigador va arribar de la mà d’un grup de joves amics de la comarca –col·lectiu que es va autobatejar com L’arbre nerviós–, que li van donar un cop de mà, muntant un procés de micromecenatge per finançar-ho. I se’n van sortir. “Sempre dic que aquest llibre l’he escrit jo, però qui li va donar vida van ser aquella canalla”, agraeix Jàvega. Aquella primera edició, de 1.500 exemplars, va donar pas a una segona, de 1.000 exemplars l’any 2017, que es va finançar amb la mateixa venda dels llibres. Des de fa dos anys, però, ja no es trobava a les llibreries. Ara la tercera edició, de 1.500 exemplars més, ha pogut tirar endavant gràcies, en part, al patrocini de l’empresa Benito Novatilu. L’èxit del llibre no ha deixat de sorprendre el mateix autor: “Hi ha hagut demanda de gent d’arreu de Catalunya”, destaca. La qualitat de l’edició i el fet de presentar-ho com una guia de camp “adreçada a profans, per transmetre aquests coneixements d’una manera fàcil i entenedora”, han estat claus. El llibre conté la fitxa d’un total de 301 plantes, cada una de les quals amb la seva fotografia, descripció i localització, principis actius, efectes terapèutics i, si escau, referències mitològiques o religioses. Aquestes 301 plantes només són una tercera part de les que Jàvega té identificades, bàsicament entre la Vall de Sau, les Guilleries i el Collsacabra. I la recerca continua. Un dels reptes seria acabar localitzant alguna planta “endèmica” –única d’aquests territoris–; “espero aconseguir-ho abans de morir-me”, deixa anar. Jàvega (Barcelona, 1958) porta més de 40 anys dedicat al món de l’ecologia i les plantes medicinals. A finals dels anys 70 va obrir un herbolari amb els seus pares, al barri del Poble Sec. El 1982, l’afany per conèixer les plantes que utilitzava el van portar a instal·lar-se a Vilanova de Sau, i després a l’Esquirol i a Tavertet, on viu des de fa gairebé 10 anys. Durant la seva trajectòria sempre ha procurat “reivindicar i dignificar” l’ofici de l’herbolari tradicional. Uns anys enrere, aquesta especialitat havia quedat “invisibilitzada” a mans d’uns pocs avis de pagès o herbolaris “de tota la vida”. Avui, “per sort”, hi ha tota una onada de gent jove que està entrant “amb força” en aquest món, sovint al costat d’una major conscienciació mediambiental i de “reconnexió” amb la terra. Tot i les evidents propietats medicinals d’aquestes plantes –res com bon xarop de malva o gallaret per destapar les vies respiratòries; o de menta i tarongina per combatre un mal de ventre–, Jàvega defuig de maximalisme i d’aquells que han volgut “fanatitzar” el fenomen. “Les plantes medicinals no ho curen tot”, remarca. A banda de continuar la recerca i preparant els seus ungüents i macerats, Jàvega ja té un nou projecte editorial al cap. Es tracta d’una guia de plantes silvestres comestibles, que podria comptar amb la complicitat i les receptes del cuiner de L’Horta, de Tavertet, Jordi Coromina. Per anar fent boca.

Visibilitzar els herbolaris

La Tuta, la nova geganta ‘boja’ del barri de la Riera de Vic que homenatja el passat adober

Més de 220 balladors a la 82a edició de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona

Centelles recupera la música del Ball del Pi

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”