Una sèrie a Movistar reviu aquests dies la cruenta batalla que mantenien cada mitjanit José María García i José Ramón de la Morena a les ones radiofòniques. A la dècada dels 90, l’audiència espanyola estava dividida, o eres d’un bàndol o eres de l’altre, i aquesta polarització condicionava també les figures de l’esport del moment: el que un enaltia, l’altre el vilipendiava. El que ningú pot negar és que García va ser el gran revulsiu mediàtic d’una decadent Vuelta a España amb les seves retransmissions en directe. Micròfon en mà i sense aixecar dos pams de terra, es passejava per les arribades com si fos l’amo del tros i se’l coneixia pel malnom del Butanito per l’anorac taronja que portava.
Amb aquestes, que a la Vuelta de 1991 emergeix de la forma més inesperada la figura de Melcior Mauri amb una victòria èpica que va passar als annals del ciclisme. El corredor de Sant Miquel de Balenyà no només va haver de lluitar contra els pronòstics sinó contra el seu propi equip, quan Manolo Saiz va ordenar al teòric cap de files de l’ONCE, Marino Lejarreta, que ataqués als llacs de Covadonga. Al mal pagat Mauri el donaven per amortitzat, havia complert el seu gran somni, passejar-se per Osona amb el mallot de líder en la plujosa desena etapa que anava de Platja d’Aro a Andorra. Aquella aigua es va convertir en un munt de neu al Pla de Beret, que taponava la carretera on l’endemà acabava l’etapa reina als Pirineus, que es va haver d’anul·lar.
Aquell estigma blanc va tacar la immaculada trajectòria de Melcior Mauri a la Vuelta de 1991. Però aquell any el seu rendiment va ser tan extraordinari en el terreny que se li posava més coll amunt que només va perdre 28 segons a Covadonga sense cap ajuda per part d’una ONCE que només va obrir els ulls a la realitat a l’avantpenúltima etapa, a Valladolid. En aquella jornada contra el cronòmetre, Mauri va tornar a deixar a tothom amb un pam de nas, com havia fet sota la mateixa disciplina a la vuitena etapa a Cala d’Or o entrant primer al pròleg per tercets el dia abans que l’ONCE guanyés també la contrarellotge per equips. Els de Manolo Saiz van ser els autèntics dominadors de la 46a edició en obtenir també la tercera posició amb Lejarreta a 3min 11seg de Mauri i entre tots dos s’hi va interposar Miguel Indurain (Banesto), a 2min 52seg.
La forma com aquell jove de 25 anys acabats de fer va doblegar tots els favorits convertint-se de cop en el vuitè ciclista del món va enlluernar García i el va apadrinar. El va portar amb l’helicòpter d’Antena 3 fins a les 4 Carreteres i es va convertir en el narrador –també en directe per televisió– i protagonista alhora del massiu homenatge que se li va retre el 20 de maig a Sant Miquel de Balenyà. Ja fa uns quants anys que el Butanito va deixar si us plau per força les ones, De la Morena ha anunciat que aquesta serà la seva última temporada i Mauri és ara comentarista de ciclisme de la SER.
{{ comment.text }}