Fins fa tres o quatre anys era habitual veure Bautista Muñoz a les banquetes dels camps de futbol exercint de delegat. És la principal tasca que ha exercit l’actual soci número 1 del Pradenc, que ara continua acompanyant els equips però des de la graderia, desplaçaments inclosos. El darrer, aquest dissabte a la tarda, se’l va poder veure al camp del Balenyà on el Pradenc s’enfrontava al Santa Eugènia.
Porta tota la vida vinculat al futbol i al Pradenc i això que no hi ha jugat mai: “A casa no em van deixar però m’agradava molt. I si no et deixen jugar però t’agrada el futbol, vaig buscar una manera de col·laborar amb el club i aquesta va ser fent de delegat. Ho he fet tota la vida”, normalment al primer equip i al Juvenil, però també va anar un temps a Santa Creu, “però sempre fent de delegat”.
I amb tants anys d’experiència exercint aquest càrrec tan important i moltes vegades molt poc valorat, Muñoz explica que per ser un bon delegat “s’ha de ser molt legal, ha de ser una persona que sàpiga quan s’ha d’afluixar, tenir mà esquerra i ajudar els àrbitres”. En aquest sentit, explica que “moltes vegades m’han recriminat que estic a favor dels àrbitres. Jo no hi he tingut mai cap problema, es poden equivocar, com tothom”, i afegeix que “hi ha àrbitres que encara se’n recorden de mi i em saluden”.
A banda de delegat, Muñoz també ha format part de la junta del Pradenc i durant anys va exercir de president: “El que hi havia va marxar per motius personals i em va tocar ser el president, encara que fos per accident”. I com a expresident, fa uns mesos en l’acte central del centenari del Pradenc se li va fer un homenatge juntament amb tots els expresidents del club: “Són moments especials i emotius, i estic molt content que em convidessin, em va fer molt il·lusió”. De fet, són 100 anys del Pradenc i per Muñoz, que en té 74, recorda “haver-ne estat soci sempre. No recordo exactament quan me’n vaig fer, és tota una vida, i quan em van dir que havien fet el recompte i que era el número 1, em va fer molta gràcia, la veritat és que no hi comptava”.
De tants anys dedicats al club, entre els molts moments bons recorda quan un any amb els cadets, que entrenava amb el seu cunyat, van quedar campions de la Lliga i van haver d’anar a Barcelona a recollir la Copa.
Ara, en un segon terme i com un aficionat més, no només segueix els equips del Pradenc des de la graderia sinó que també ho fa en el paper d’avi, amb dos nets que té jugant al Pradenc, a les categories Cadet i Infantil. Una gran excusa per continuar gaudint del futbol i del Pradenc.
