El futbol i el motor són dues de les passions que es poden respirar quan entres al municipi. Seva ha estat el bressol de campions en el món del motor, Àlex Crivillé i Laia Sanz en motociclisme i la família Bassas en automobilisme. Però l’any 1973 va néixer la Unió Esportiva Seva, com a conseqüència de la desaparició del futbol al poble a finals dels anys 60. La primera vegada que es va jugar a futbol al municipi va ser a principis del segle XX. Durant els inicis, l’entitat era reconeguda com a Montseny Futbol Club. Amb la Guerra Civil pel mig, el club es va passar a dir Club Deportivo Seva, nom que no seria l’últim que adoptaria. Per tercer cop, el club de futbol del municipi es passava a dir Real Seva. No va ser fins a l’any 1973 que rebria el nom definitiu i amb el qual actualment encara es coneix, la Unió Esportiva Seva, uns anys més tard de la dissolució del futbol al municipi. Tres anys més tard arribava l’inici de la construcció del camp, i no va ser fins al 1979 que es va poder inaugurar el camp municipal l’Alzina, on el club hi ha jugat des dels seus inicis. Així com el nom, el terreny de joc també va patir diferents canvis. Els seus inicis van ser amb sorra fins al 1997, quan es va substituir per un camp de gespa natural. “Mentre érem pocs equips, el terreny aguantava força bé. A mesura que el club va anar creixent i teníem més equips ens vam veure obligats a entrenar al Montanyà per mantenir de la millor forma la gespa, però econòmicament no es podia seguir”, explica Josep Tió, president del club. L’any 2014, el terreny de joc va viure el seu últim canvi, amb la implantació de gespa artificial.
Avui en dia, l’entitat compta amb set equips de futbol formatiu, passant per totes les categories, i un equip amateur que competeix a Tercera Catalana per quart any consecutiu. Un dels principals objectius a què aspira el club és a recuperar les categories de futbol femení, que van desaparèixer a causa de la falta de noies al poble per poder jugar. “Estem treballant perquè el futbol femení torni al club. Fa dues temporades que busquem nenes del poble que tinguin ganes de jugar. El fet de ser un poble petit complica que surti cada any una generació de noies i si s’han d’anar a buscar a fora es fa molt més difícil”, explica. Per altra banda, l’absència d’aquesta temporada d’un equip a la categoria Escoleta, “el fet que els més petits del poble no s’animin a jugar, farà que el club es pugui veure afectat per formar equips o no poder nodrir el primer equip amb jugadors formats al club”, comenta Tió.
El club té actualment 110 socis. “Malauradament som pocs, però no es veu reflectit durant els caps de setmana. És un dels camps d’Osona on més gent va a veure els partits del primer equip” i comenta que “volem canviar la imatge amb la qual la gent ens ha associat. Volem deixar de ser reconeguts com un equip ascensor i volem mantenir-nos a la categoria durant el màxim de temporades possibles”, afirma Tió amb un somriure.
L’ànima: Josep Tió
L’actual president, Josep Tió, porta vinculat al club més de mitja vida. Amb més de 30 anys, els seus inicis al club a fora del terreny de joc van ser a principis dels anys 90. El primer càrrec que va ocupar dins l’entitat va ser com a vocal. Al cap d’uns anys, en va passar a ser el vicepresident “en aquells moments ajudava en Joan, que era el president”. Actualment, porta a la presidència del club des del 2010. “Al club l’he intentat ajudar amb tot el que he pogut, però està clar que tot això que s’ha fet no ho hauria pogut fer sol. Estic envoltat d’una gent fantàstica, amb la qual portem treballant com a equip molts anys i em fan sentir un privilegiat”, explica l’ànima de la Unió Esportiva Seva, que tot i que no li agrada definir-se com l’ànima pensa “que ho hauria de ser tota aquella gent que forma part del club i la representa per tota la comarca”. Amb la humilitat que el caracteritza, recorda “que mai es pot celebrar res abans d’hora. En l’últim ascens, els rivals ja tenien el cava a la banqueta quan vam fer un gol a l’últim minut de la pròrroga”.
{{ comment.text }}