“Acomiadar-me a Barcelona com a tercer del Mundial és un somni”

Després de 27 anys com a professional del trial, amb sis títols mundials a la butxaca, aquest diumenge a la tarda el centellenc Adam Raga (Sherco) s’acomiadarà de la competició a la mítica prova del Palau Sant Jordi de Barcelona, la quarta del calendari d’aquest any. Hi arriba com a tercer classificat de la general i amb la il·lusió de fer podi en el que serà la seva última cursa.

Retirar-se aquest diumenge al Palau Sant Jordi deurà ser especialment emotiu.
Molt. És una de les curses més importants que tenim els pilots de trial. És el nostre Mònaco, per comparar-ho amb la Fórmula 1. Es tracta de la prova de més projecció de tot el campionat, i a més és la de casa. Hi arribo amb molta il·lusió.

I com a tercer classificat del Mundial de X-Trial després de tres rondes. Encara li sabrà greu retirar-se…
Arribar tercer a Barcelona en l’any de la meva retirada és un somni fet realitat. I també vol dir que he estat competitiu fins a l’últim dia, de la qual cosa em sento orgullós. A més, per a cada prova se seleccionen els millors pilots. No hi competeixen tots, sinó només els tres millors del Mundial, i la resta s’escullen per altres barems, com la nacionalitat. Jo no estava classificat per fer-lo [l’any passat va ser sisè, al Mundial], però gràcies a quedar tercer a Madrid vaig ser seleccionat per a les següents proves. O sigui que arribo a Barcelona en una posició privilegiada, i d’èxit.

I al mateix escenari on va aconseguir la seva primera victòria el 2002.
Sí, amb 19 anys… Aquella victòria va ser un dels moments més especials de tota la meva carrera. L’any abans, el 2001, hi havia anat com a espectador a veure els meus ídols. Qui m’hauria dit que el 2002 seria jo qui guanyaria aquella prova, considerada la més dura del món! Va ser un èxit molt ràpid, i increïble. Ara, 20 anys després, és molt especial poder acabar la meva carrera al Sant Jordi. Intentaré fer-ho el millor possible.

Amb quines expectatives?
Somio a fer podi.

Una prova del 2025 no deu tenir res a veure amb una del 2002.
En absolut. Per començar, ara està tot bastant estandarditzat. Totes les curses tenen sis zones, que són similars. Abans no era així. Als pavellons més petits, per exemple, només hi cabien sis zones, però al Sant Jordi n’hi havia 15 o 16. Per això sempre es considerava la prova més dura del món, perquè no hi havia cap altre lloc tan gran on competir. Barcelona també és especial perquè s’hi va crear el trial indoor [des de la temporada 2006-07 conegut com a X-Trial]. Va ser a Barcelona on va néixer aquesta modalitat.

Parlant de l’evolució en aquests més de 20 anys, també es deu poder parlar de la que han tingut les motos.
Han evolucionat moltíssim, sí, però el que més ha canviat és la tècnica. Encara més que les motos. Si ara ens donessin una moto de fa 30 anys i competíssim contra els pilots d’aquella època, no hi hauria color. La tècnica actual és molt superior. Els pilots han anat aportant coses noves constantment: un introdueix una tècnica, i de seguida tothom la copia i la perfecciona. Això ha fet que el nivell de trial actual sigui molt més alt. Està clar que amb una moto antiga no es podria fer exactament el mateix que ara, però amb la tècnica d’avui es marcaria una gran diferència.

En què es concreta aquesta tècnica i la manera com ha avançat?
Em refereixo a l’equilibri, la posició del pilot sobre la moto, però també als moviments, els estils i la manera d’afrontar les zones. També inclou la preparació física, que actualment és molt més exigent que abans. Fins i tot l’alimentació i els entrenaments. Tot ha evolucionat moltíssim. Això no només beneficia els pilots, sinó també el públic, que pot gaudir d’autèntiques barbaritats que abans eren impensables.

L’indoor és molt diferent del trial a l’aire lliure?
Són força diferents, sí. L’indoor ens ha donat molta visibilitat mundialment, ja que és un espectacle que atrau gent encara que no siguin aficionats al motor. En canvi, el trial a l’exterior és l’essència pura d’aquest esport, amb factors com el terreny canviant o les inclemències meteorològiques, que hi donen una emoció única.

Sis títols mundials i 25 subcampionats El palmarès d’Adam Raga és impressionant. En interior va ser campió mundial del 2003 al 2006, i del 2007 al 2022 va fer 11 segons llocs i 5 tercers. En trial a l’aire lliure va ser campió del món el 2005 i el 2006 i 14 vegades subcampió entre 2007 i 2021, a banda d’un tercer lloc els anys 2004, 2018 i 2022. Entre les dues modalitats Raga també acumula 15 campionats d’Espanya i 18 campionats del món del Trial de les Nacions, per a equips. El primer va ser el 2001.

Des dels 3 anys sobre la moto Oficialment Adam Raga tanca diumenge 27 anys com a pilot de competició. Però no deixa la moto, perquè de fet la va agafar per primera vegada quan amb prou feines en tenia 3. “L’any que vaig néixer, el meu pare va ser campió de Tarragona com a pilot amateur”, explica, i la fal·lera pel motor “s’ha viscut des de sempre, a casa. Si a moltes llars es viu el futbol, nosaltres vivíem el trial”. A Ulldecona (Montsià), on va néixer, ja acompanyava el seu pare als entrenaments i a veure proves del Mundial. I ell va allargar la cadena quan va començar a córrer als campionats de Catalunya, on va créixer i consolidar-se com a pilot. En el moment del seu comiat, agraeix a la família, començant de petit pels pares, el suport durant tot aquest temps.

“Toni Bou ha fet que guanyar el mundial sembli poca cosa, i en canvi té un mèrit enorme”

El 2006 Adam Raga es va proclamar campió del món de trial tant indoor com outdoor. L’any següent li va agafar el relleu Toni Bou. Des de llavors, i fins a aquest 2024 inclòs, el pilot nascut a Piera els ha guanyat absolutament tots.

Són 18 anys, a dos mundials per any: 36 mundials. És en aquest mateix període que Raga ha acumulat la vintena llarga de subcampionats del món, cosa que el converteix en el rival més directe, constant i competitiu que Bou ha tingut a davant. Al Mundial no l’ha aconseguit superar mai, però sí en algun Campionat d’Espanya.

Per Raga, “Toni Bou és un fenomen i els seus èxits són impressionants, perquè se’ls ha guanyat a pols”. Però també reflexiona en el sentit que “per a l’esport en general no és l’ideal que hi hagi un campió tan dominant durant tant temps”. El pilot de Sherco diu que “necessitem més varietat de campions, de nacionalitats i una mica més de competència”.

Entre altres coses, afegeix, perquè si no és així tot el que es mou al voltant d’un megacampió sembla petit. “Quan tens algú que ha guanyat 36 campionats mundials, guanyar-ne un sembla poca cosa; i en canvi té un mèrit enorme.”

El que ja sap segur Adam Raga és que aquest any ja no guanyarà el Mundial. Es quedarà matemàticament sense opcions aquest mateix diumenge, quan tanqui la seva última participació en una prova del campionat després de 27 anys. Durant tot aquest temps “he vist passar moltes generacions de pilots. Quan vaig arribar hi havia una generació consolidada. Després n’han vingut altres i jo m’he pogut anar mantenint. I competint sempre a dalt de tot, que és el que més em satisfà de la meva carrera com a pilot”.

Tancada aquesta etapa, una de les seves prioritats a partir d’ara serà la Raga School, un centre de formació per a pilots professionals i semiprofessionals de la categoria Trial 2, que té a Centelles. Hi han passat, entre d’altres, el mateix Jack Peace, campió de la categoria “i que ara ja corre amb els millors”. De cara al futur “ens plantegem obrir-la a amateurs, per a nens i nenes i per a activitats extraescolars”.

També continuarà treballant per a Sherco, aportant els seus coneixements per desenvolupar motos tant comercials com de competició. “La intenció és no deixar de fer coses, però alhora assumir que el cos, amb el temps, es desgasta i cada cop costa més mantenir el nivell físic necessari.” Però el seu objectiu és seguir vinculat al trial, “que és el que m’apassiona”. També amb alguna competició, com els mítics Sis Dies de Trial d’Escòcia.

De “somni” a “somni”

L’indoor del Palau Sant Jordi de Barcelona de 2002 es va fer el 3 de febrer. Aquell dia també hi havia partit de l’Espanyol contra el Madrid a l’estadi de Montjuïc, de manera que al voltant de la coneguda anella olímpica s’hi van arribar a passejar prop de 70.000 persones. D’aquestes, unes 13.000 van acabar seguint en directe la prova de trial. Era la cinquena del campionat, en què la trajectòria de Raga (Gas Gas) fins aleshores tenia com a millor classificació el tercer lloc aconseguit a la primera, a Sheffield (Anglaterra).

Abans d’arribar a Barcelona, aquell mundial encara va passar per Alemanya, França i Itàlia, on Raga havia fet 6è, 5è i 4t, respectivament. Per això el seu triomf a Barcelona va ser tota una sorpresa destronant el gran referent del moment, Dougie Lampkin (Montesa), que va tenir un mal dia. Per a la història quedarà també un altre nom propi d’aquella prova, el del santperenc Marc Freixa (Sherco), llavors un pilot amb projecció, que va fer un gran tercer lloc.

Arran d’aquella victòria, Adam Raga parlava del “somni” que representava haver guanyat al Sant Jordi. El mateix “somni” del que parla ara, pràcticament 25 anys després, de continuar-hi competint amb opcions reals de tornar a fer podi. Una prova més de la fusta de campió que té Adam Raga.

Osonenc des de 2010

Adam Raga, ara amb 42 anys, sempre ha reivindicat el seu Ulldecona natal però alhora ha agraït l’acollida i oportunitats que ha trobat a Osona des que s’hi va establir la tardor de 2010, ja amb els sis títols mundials. Amb 16 anys havia deixat el Montsià per instal·lar-se a Rellinars, al límit del Vallès Occidental amb el Bages, per formar-se al costat de qui va ser un dels seus principals mentors i tòtem del moment: Jordi Tarrés.
Després, va viure inicialment a Sant Celoni, a prop de la factoria de la marca per a qui llavors competia, i el 2010 va establir-se a Taradell “per poder entrenar millor”, com deia un titular d’EL 9 NOU. Es tractava, a més, de recuperar les millors sensacions sobre la moto després de passar una segona mala meitat de 2009, amb dues operacions de genoll. A Taradell hi va viure fins al 2015, quan es va traslladar a la seva residència actual als afores de Centelles, on també té la seu la Raga School per al perfeccionament de la tècnica de pilots professionals i semiprofessionals.

Al costat mateix de casa hi té muntat un circuit d’entrenament i, de fet, també en manté un altre a Taradell. Osona amb el seu entorn, diu, és ideal per a la pràctica del trial. A la foto, Adam Raga la tardor de 2010 a Taradell, en el seu debut com a osonenc.