Era un divendres 13 i, supersticions a banda, aquell dia del mes de març del 2015 serà sempre més difícil d’oblidar per a Mariona Boix. L’esquiadora alpina de Sant Martí de Centelles, que compartia equip a la federació espanyola amb altres esquiadors destacats del Ripollès i Osona com Núria Pau i Quim Salarich i que un any abans s’havia proclamat campiona d’Espanya absoluta d’eslàlom i subcampiona de gegant, va patir una caiguda en una competició de descens a Andorra i es va trencar el lligament creuat anterior, el menisc intern i el lateral intern. Començava així un calvari de set anys i 12 operacions al genoll per intentar solucionar les molèsties i el bloqueig que li van quedar a l’articulació. Tot i les millores que ha anat experimentant, cap intervenció ha estat definitiva i, ara, com a última opció els seus traumatòlegs li aconsellen un tractament amb cèl·lules mare acompanyat de fisioteràpia. Els alts costos que tindrà, però, l’han empès a impulsar una campanya de recollida de fons per costejar-lo.
“Porto molts anys de despeses mèdiques i encara en tinc moltes. A més a més, el tractament és privat. Per això ho he fet. Tinc 27 anys i només he pogut treballar un any i mig. Visc amb els meus pares i sort en tinc”, explica la jove, que té reconeguda una discapacitat del 33%. Derivada d’un especialista a un altre entre Barcelona i Madrid finalment ha acabat a la Teknon. “Cap metge ha vist un cas com el meu amb una lesió que és relativament normal. Ara, han arribat a la conclusió que tinc una lesió molt important al cartílag i després de tantes operacions els teixits també estan molt rígids. Amb les cèl·lules mare creuen que desinflamarem el genoll, els teixits guanyaran elasticitat i el cartílag es regenerarà”, continua. Com que les probabilitats de millora que li asseguren són altes, s’ha decidit a continuar malgrat l’esgotament acumulat en tot el procés. “És més dur psicològicament que físicament. Ja al llit quan em giro tinc limitacions i no descanso bé. Si fos per mi no m’aixecaria ni del llit però la vida continua i no puc fer-ho”, confessa l’exesportista, que va començar a esquiar amb 3 anys i als 13 va entrar al Centre d’Alt Rendiment de Font Romeu.
Els primers mesos després de la lesió, els seus esforços van centrar-se a poder tornar a esquiar i, de fet, ho va aconseguir malgrat les molèsties però sense poder arribar a competir. Llavors, la federació “em va acompanyar a deixar les seves estructures, per dir-ho de manera subtil, tot i no estar recuperada”. Amb el temps, Boix ha hagut d’acceptar que mai més podria tornar a dedicar-se al seu esport, ni tan sols com a entrenadora, i ara té clar que “el meu objectiu ja no és esquiar, és poder caminar i fer vida quotidiana amb els meus amics”. També poder treballar i independitzar-se. “Estic reorientant la meva carrera. Vaig fer magisteri d’educació primària amb menció d’educació física però ara començaré un grau d’administració i finances perquè no em veig treballant dreta”, comenta.
De mica en mica i a base de molt esforç, sembla que ara es comença a tancar aquest capítol de la seva vida, però perquè sigui així Mariona Boix necessita 16.000 euros. Aquest dijous a la tarda en portava recaptats ja més de 8.000 a <> i si arriba aviat a la quantitat que necessita podria començar el procés aquest mateix estiu.
La pàgina web per fer donacions i conèixer amb més detall la història és: https://www.gofundme.com/f/aydame-a-recuperar-mi-rodilla
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't