Difícilment podia haver tingut un millor debut esportiu a la Vuelta. El fisioterapeuta rodenc Albert Poblet forma part de l’estructura del Q36.5 Pro Cycling Team, un equip encara jove però que ja ha signat una fita històrica: el tercer lloc absolut del seu líder, el britànic Tom Pidcock, al podi final de la cursa ciclista, per molt que l’hagués de celebrar enfilat en una nevera al pàrquing d’un hotel.
“És un pas molt important per a nosaltres, perquè som un equip relativament nou. Es venia d’una aturada per motius econòmics i el fitxatge de Pidcock el 2024 va ser un autèntic revulsiu.”
El conjunt suís ha anat guanyant pes al calendari internacional. La invitació per poder córrer al Giro d’aquest any, on Poblet també va participar, va arribar gairebé d’imprevist, “sense temps de preparar-lo com hauria calgut”.
En canvi, “la Vuelta s’ha pogut treballar amb calma i els resultats han arribat”. També per circumstàncies de la cursa i que alguns dels considerats favorits “han tingut problemes o no han rendit com s’esperava”. L’objectiu inicial del Q36.5 era fer un top 10, que ja era ambiciós per a un equip de la segona divisió internacional. A mesura que la cursa avançava “vam veure factible el top 5, i al final ser tercers és extraordinari”.
El mèrit és encara més gran si es té en compte que feia més d’una dècada que un equip de la segona categoria no trepitjava un podi en una gran volta.
Aquest resultat, a més, situa el Q36.5 en una posició privilegiada per assegurar-se invitacions fixes a les tres grans cites mundials de curses per etapes –Giro, Tour i Vuelta per ordre de calendari–. “Planificar amb marge ens permetrà arribar-hi més ben preparats i créixer com a estructura”, apunta Poblet. Cada tres anys, el rànquing s’actualitza i són els mèrits esportius els que acaben fent possible el salt de categoria.
El rodenc ha viscut la Vuelta en dues facetes: primer, gestionant la logística d’hotels i trasllats. I després, al cor de la cursa, entre sortides, avituallaments i massatges. Jornades llargues i intenses, però compensades per un èxit que dona sentit a tantes hores de feina invisible. “Veure el teu corredor al podi d’una gran volta és molt emocionant.”
Pidcock, doble or olímpic i campió del món de ciclocròs, ja acumulava un gran palmarès abans d’aquesta Vuelta. La seva polivalència –del mountain bike a les grans clàssiques– el converteix en una figura cridada a marcar època. Ell mateix va transmetre seguretat als últims dies. “Tot anava cada vegada millor però no creixia la pressió, sinó més aviat la convicció que podríem defensar el que s’estava aconseguint”, explica Poblet. I així va ser.
“Passant per sota un pont paties que no llancessin res”
Tan intens com el podi va ser la tensió amb què es va viure la cursa per la presència d’un equip d’Israel i les protestes i incidents que això va generar, i que van anar a més fins a l’esclat definitiu de Madrid, on el final de cursa es va haver de suspendre.
“Es corria amb por. Cada vegada que passaves per sota un pont paties que no et llancessin res des de dalt.” Poblet, pensant en el grup humà del qual forma part, no està gens d’acord que en algun moment es posés en risc la integritat dels corredors. “Al final són treballadors que es preparen tot l’any i no poden decidir res sobre aquestes situacions”, lamenta.
El punt més crític va arribar a Madrid, quan manifestants “ens insultaven a tots i es van destrossar bicicletes i danyar vehicles”. “Semblava una pel·lícula. Ens van tancar al Palau Reial mentre a fora hi havia corredisses i disturbis.”
Poblet recorda aquell moment com un caos, també per com es va comunicar el final de la cursa. Desitja que mai més no torni a passar, i que mai més hi hagi d’haver motius perquè pugui tornar a passar.
