En una comarca de la qual sempre es diu que fa olor de gasolina i soroll d’estic, de tant en tant també s’hi reivindiquen amb força altres esports que han donat grans noms a l’elit de la disciplina en qüestió.
Ara vindran dies, setmanes i mesos per parlar més de ciclisme, i Osona no s’ha quedat gens enrere a l’hora de fer-ne sortir noms de referència que han estat –i ho són encara avui– part central de la història d’aquest esport dins i fora de la comarca.
Aquest dijous al vespre EL 9 NOU els va reunir al Mas Osona. Són Melcior Mauri i Josep Jufré.
El primer, amb una trajectòria de 12 Vueltas a Espanya (de 1989 a 2001), de la qual va ser guanyador el 1991; un Giro d’Itàlia (1988), i vuit Tours de França (de 1989 a 1998).
El segon, amb set Vueltas (2003-2011), quatre Giros d’Itàlia (2006-2011) i un Tour (2008).
I tots dos compartint, en aquesta ocasió, l’entusiasme que representa “per a la comarca i per al ciclisme” que el Tour de França travessi territori osonenc i ripollès en l’edició de l’any que ve.
“El Tour és el màxim. Entre altres coses perquè hi van els millors ciclistes del món en el seu millor moment”, diu Jufré. I per ell haver-lo pogut córrer “és una vivència i un record únics.”
Mauri ho certifica des de la pròpia experiència. “Poder fer un Tour és un objectiu a l’abast de molt pocs.”
El Tour és el mite de qualsevol ciclista. “Tant la cursa com la mateixa preparació ja són una pressió especial”, diu, començant per la competència dins dels equips per ser un dels vuit –ara nou– ciclistes escollits.
Tant Mauri com Jufré destaquen també l’interès pel públic i l’espectacle que representa el pas de tota la caravana abans de l’arribada dels ciclistes. “És una veritable festa, no comparable a res.”
I, de fet, en el cas d’Osona i el Ripollès no es podrà comparar amb res del que s’hagi viscut per la senzilla raó que el recorregut del 6 de juliol de 2026 és absolutament inèdit.
Com a etapa, un i altre pronostiquen que sobretot el pas per Osona “és de preveure que serà tranquil, al cap de poc més d’una hora de cursa. Potser ja hi pot haver una primera escapada, però la cursa –no només l’etapa– tot just estarà començant.”
A Jufré li hauria agradat, posats a demanar, que aprofitant el pas per Osona “es pugés algun dels turons que tenim aquí, on entrenem, per veure’ls fets pels millors”.
L’emoció començarà potser a Toses.
