L’equip format per Alex Puey i Albert Fontova es va imposar a la cursa de resistència 3h de Seva – Laia Sanz, que es va disputar diumenge al migdia. El recorregut, amb una distància de poc més de tres quilòmetres, passava per tres camps i una zona boscosa amb trams “molt tècnics”. El podi van completar-lo Jordi Galera i Yago Domínguez i Erik Cordero i Liam Sanjuan.
La primera parella local a creuar la línia de meta van ser Gerard Pagespetit i Joan Castro. En categoria Veterà +40 van ser Albert Torrenta i Jordi Roca els guanyadors, i en categoria Veterà +50 es van imposar Martí Puigrodon i Pere Saborit. En total, més de quaranta equips i una vuitantena de pilots.
La pilot resident al municipi Laia Sanz no va participar a la prova per “evitar una possible lesió, ja que marxem d’aquí a pocs dies cap a Aràbia” per participar en el seu segon Dakar amb cotxes. Tot i no participar, Sanz va firmar autògrafs i es va fotografiar amb el públic que es va apropar per seguir la cursa de resistència. “Hem tingut sort que aquest any va ploure divendres, i ho va fer una mica durant dissabte. Han deixat el terreny en unes condicions òptimes per gaudir sobre la moto. Em fan molta enveja”, explicava la pilot resident a Seva. A més, destacava l’organització “per garantir la sisena edició” de la cursa. La pilot destacava “que la cursa és la millor forma per fer homenatge. D’aquesta manera ho gaudeixen molt més els pilots”, després que “no fos partidària d’un homenatge perquè no m’agraden”.
“Seva és un poble amb molta tradició de motor. Tenim Pep Bassas, Àlex Crivillé i Laia Sanz. És un orgull que portin el nom de Seva arreu del món”, comentava Pol Barnils, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Seva. Més enllà dels grans referents del món del motor, Seva “sempre es bolca amb el món del motor. Hem tingut un bon nombre de participants i també d’espectadors, tot i fer molt fred”, deia Barnils.
L’edició d’enguany es va realitzar “més tard que els altres cops. Normalment ho fèiem al novembre, però aquest any no s’ha pogut i hem buscat unes dates que la Laia pogués estar aquí”, comentava Barnils. Tant Sanz com Barnils coincidien que “havia tocat la loteria amb el temps. Fa fred, però les condicions del circuit són òptimes”.
{{ comment.text }}