Amb només 3 anys Arnau Brugués ja agafava una raqueta de tennis. Des de ben petit acompanyava el seu pare a jugar, “sempre anava darrere seu”, reconeix. Però quan tenia 5 anys va començar oficialment a l’escola del Club Tennis Vic amb un entrenador. A l’adolescència va ser quan va prendre consciència i va decidir que el que volia fer a la seva vida era jugar a tennis, això sí, sempre sense oblidar els estudis.
Ja amb 12 anys dedicava molts esforços per entrenar. Anava a l’escola de tennis de Barcelona un parell de cops per setmana, però “continuava estudiant a Vic, això ja era sacrificat”, explica Brugués.
A partir dels 16 anys, va marxar a viure a Barcelona, va començar amb la Federació Catalana de Tennis, mentre s’allotjava a la residència Blume de Barcelona, i al mateix temps s’ho continuava combinant tot amb els estudis. Durant la seva carrera tennística, Brugués va aconseguir arribar al número 135 del rànquing de tennistes professionals de l’ATP. També va ser número 1 al rànquing NCAA l’any 2009, número 3 en dobles i el seu equip va arribar a la posició número 7. Un altre assoliment va ser la victòria del torneig universitari més important dels Estats Units, l’All America. A més, també ha tingut l’oportunitat de participar en els quatre Grand Slam, “vaig fer una cosa molt important, amb la qual molta gent somia”, reconeix.
Encara que per Brugués la seva prioritat era el tennis, tenia molt clar que volia acompanyar-ho amb una bona formació acadèmica, “el meu primer objectiu era ser professional, però fent una carrera”, explica Brugués. Per això, va apuntar-se amb 18 anys a Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona. Però li va ser impossible compaginar les competicions amb els estudis, “en aquell moment la universitat no em va donar cap facilitat, no em canviaven exàmens, ni res d’això”, diu. Llavors va arribar el moment en què el tennista va haver de decidir si quedar-se a Espanya i deixar el tennis o marxar a un lloc que li permetés combinar-ho tot. La decisió final va ser marxar als Estats Units, “aquesta decisió va ser la més important de la meva vida, i de la qual estic més orgullós”. Als Estats Units va estudiar a la Universitat de Tulsa, Oklahoma. Una de les coses que més li agradava i més recorda d’aquella etapa és el treball en equip, “el tennis és un esport solitari, canviar la mentalitat i començar a jugar per a un equip és una de les coses que em va fer passar quatre anys increïbles”, recorda l’extennista. Un cop va acabar l’etapa universitària, va llançar-se al nivell professional, on tot era molt diferent, “canvia tot, estàs sol, ho has de fer tot tu, i a més hi ha més pressió”, diu.
Una de les parts que va viure com la més complicada de tot el trajecte dins el món del tennis és el fet de marxar amb 16 anys a viure sol a Barcelona, i totes les hores dedicades a entrenar durant aquells moments: “Mentre ho fas no ho veus, però després t’adones del sacrifici que ha suposat. En realitat, la part més important és que tots els sacrificis que he fet m’han portat on estic ara”.
Una lesió important al colze, juntament amb molts problemes d’esquena, van ser els principals motius que van portar Brugués a retirar-se professionalment de la competició, amb 28 anys. Llavors va decidir tornar a estudiar i va fer un “màster d’administració de negocis als Estats Units, a la mateixa universitat on havia fet la carrera”. Un cop va acabar el màster tenia clar que volia treballar en alguna cosa relacionada amb l’esport “i em va sortir la possibilitat de fer un any de pràctiques a l’ATP a Florida”.
Al cap d’un any de pràctiques dins de l’ATP, va sorgir l’oportunitat de cobrir una plaça com a tour manager, i li van donar un lloc de treball, ocupació en la qual està treballant actualment des de fa uns quatre anys. Una feina que el fa viatjar constantment, però amb el qual gaudeix ajudant les joves promeses del món del tennis.
