Les mil maneres que hi ha de muntar una expedició dóna peu a mil maneres d’interpretar-la. I el ressò que ha obtingut Albert Bosch en els més variats mitjans amb la seva conquesta del Pol Sud ha generat suspicàcies no pas entre les expedicions que han coincidit amb motiu del centenari de l’arribada de l’home a l’extrem meridional de la Terra, sinó amb altres que el van precedir.
Internet és una vàlvula d’escapament de les més baixes passions també entre els alpinistes i aventurers. I no n’ha quedat al marge la gesta del santjoaní, a qui critiquen durament sobretot des d’un parell de blocs, el de l’alpinista Chus Lago i el de Montse Garcia, directora de l’expedició Polo Sur Sin Límites, que s’atribueix ser la primera catalana a arribar-hi.
Per poder figurar al registre d’expedicions polars s’ha de fer un recorregut d’almenys 10 graus de latitud (cadascun dels quals equival a 112km de distància). I l’expedició Polo Sur Sin Límites, finançada per l’Obra Social La Caixa perquè comptava amb un deficient visual, un amputat femoral i un manc de naixement, va tardar tres setmanes del gener de 2009 a fer una travessa que partia del grau 88 i 23 minuts. Ho van fer arrossegant trineus que pesaven 60 quilos, menys de la meitat que el de Bosch, que va fer aquest recorregut en sis dies.
El santjoaní manté que “no em dedicaré a respondre” tot el que se li ha qüestionat, tot i reconèixer la trajectòria esportiva de Chus Lago, amb qui “ja he parlat” per llimar diferències com a conseqüència que “jo no puc controlar tot el que diuen els mitjans”, que “han comès algun error d’interpretació”. La que va ser la tercera dona a pujar a l’Everest sense oxigen també es va convertir en la primera persona de l’Estat espanyol a arribar al Pol Sud des de la costa el mateix gener de 2009. Ho va fer en 59 dies seguint el mateix recorregut que Bosch i en solitari però va rebre assistència perquè se li havia acabat el menjar.
En el llindar del paroxisme, a Bosch se li qüestiona fins i tot que la seva travessa fos sense assistència perquè van haver d’evacuar Carles Gel al quilòmetre 31 o que no va ser en solitari perquè va cobrir el 2% de la distància acompanyat. Però ell insisteix que “jo sempre vaig dir que aquest era un projecte de dues persones” tot i que “les circumstàncies em van portar a quedar-me sol”. Ningú li reconeix que per culpa d’això va haver d’arrossegar un trineu més pesat amb material comú que seria més lleuger si hi hagués anat sol o que “encara resulta més difícil decidir en un dia què fas i continuar sol quan prevèiem ser dos que plantejar-ho en solitari des del principi”.
La senyera de la discòrdia
La imatge d’Albert Bosch amb la senyera al Pol Sud és la que més ha ofès Montse Garcia, la directora de Polo Sur Sin Límites, on eren catalans dos dels tres discapacitats, que anaven amb dos guies. Aquesta expedició va sortir del grau 88 i 23 minuts i fins arribar al 90 hi ha unes dues terceres parts dels 250km que es van atribuir haver recorregut.
Qui no s’ha pronunciat en tota aquesta polèmica i qui tindria més autoritat per fer-ho és Curro Gan. El tercer home i primer de l’Estat a conquerir els tres pols de la Terra (Nord, Sud i Everest) va formar part d’una expedició espanyola del programa ‘Al filo de lo imposible’ que entre desembre del 1994 i gener del 1995 va fer la travessa del Pol Sud. Evidentment no hi va portar la senyera perquè es tracta d’un militar d’alta graduació, que es va criar a Figueres tot i que actualment està destinat a Saragossa.
