Una de les notícies d’esports de la setmana ha estat l’estrambòtic desenllaç de l’eliminatòria de Copa del Rei entre el Logronyès i el Girona.
Amb empat a zero i el partit agonitzant, el porter local es va haver de retirar per una lesió, no es podien fer més canvis i es va haver de posar sota els pals un jugador de camp, Pol Arnau. Va mantenir la porteria a zero fins al final i, a la tanda de penals, va parar-ne un que va classificar el seu equip, de Segona RFEF, davant tot un Girona de Champions.
Aquest fet, insòlit, té un precedent similar a Osona. El Manlleu, que aleshores militava a Tercera Divisió, tenia l’aigua al coll i, a tres jornades del final, quan es jugava el descens, l’expulsió del porter va obligar al lateral dret, Jordi Isas, a ocupar el seu lloc… i també va parar un penal. Una aturada miraculosa.
Per entendre la història cal posar-hi context. El Manlleu, que havia militat vuit anys a Segona Divisió B i havia jugat tres vegades el play-off d’ascens a Segona A, era un dels gallets de la Tercera Divisió. La temporada 1998-99 es va proclamar campió de Lliga.
A la següent, però, les baixes i una retallada de pressupost van limitar el potencial de l’equip. Que va començar malament i va anar malament tota la temporada. A l’antepenúltima jornada, el 30 d’abril de l’any 2000 i amb l’equip en posicions de descens, tenia un partit clau a casa contra el Reus.
No es podia perdre de cap manera. I el camp va embogir quan, a l’últim minut, Raul va marcar l’1 a 0, el que havia de ser el gol de la victòria. Els jugadors van fer una pinya i semblava que, després de tants minuts de patiment, la victòria no s’escaparia.
Però el futbol té cops amagats i, a la següent jugada, i ja en temps de descompte, l’àrbitre va castigar el Manlleu amb un penal i l’expulsió del porter, Jaume Torras. I, com que els manlleuencs ja havien fet els tres canvis que aleshores era el màxim que permetia el reglament, l’única opció era posar sota la porteria un jugador de camp.
Enmig d’un nerviosisme generalitzat, Jordi Isas, que jugava de lateral dret, es va posar els guants i va arribar l’èxtasi: va aturar el penal llançat per Palet estirant-se a l’esquerra de la seva porteria. Una parada que va valer tres punts i gairebé també la permanència.
Els seus companys es van amuntegar damunt seu celebrant la gesta i, al final del partit, Isas, que es va anar a abraçar amb els seus pares a la graderia, declarava a EL 9 NOU: “Ara ja puc plegar de jugar a futbol”. Per sort, encara no va fer-ho perquè el patiment no s’havia acabat
Després d’una derrota a casa contra el Vic a la jornada següent, els manlleuencs es van jugar la permanència a l’última jornada al camp del Tortosa. Els calia guanyar i esperar caramboles. Van guanyar 1 a 2 i les caramboles es van produir. El Manlleu va continuar un any més a Tercera Divisió. Sense aquella aturada d’Isas hauria perdut la categoria.
