“Ara mateix només em plantejo jugar i per això treballo cada dia”

Sergi Panadero (Torelló, 1982) agafa el relleu d’Aitor Egurrola i és el nou capità del Barça d’hoquei patins. El mateix exporter blaugrana li va lliurar fa uns dies el braçal i l’estrena oficial serà aquest divendres (21h) en la semifinal de la Supercopa contra el Noia Freixanet.
Els capitans al Barça d’hoquei des de 1971, quan es va inaugurar el Palau Blaugrana, han estat Manel Chércoles (1971-76), Jordi Villacorta (76-83), Jordi Vila-puig (83-87), Quim Paüls (87-93), Joan Carles (93-99), Gaby Cairo (99-04), Negro Páez (04-07), Beto Borregán (07-12) i Aitor Egurrola (12-22). Content d’afegir-hi ara el seu nom?
Sí, molt content. És una experiència nova i toca afrontar-la amb il·lusió i fent les coses el millor possible.

Aitor Egurrola havia lluït el braçal els últims 10 anys. Com serà substituir-lo?
Ho faig amb responsabilitat, sabent que l’Aitor ho va fer molt bé i va deixar el nivell molt alt durant molts anys. Vaig intentar aprendre tot el que creia convenient per si mai em tocava i aquest any ha arribat.

Com serà Sergi Panadero com a capità?
Intentaré ser molt proper com ja soc jo amb els companys, preocupant-me per tot el que els pugui faltar. La temporada és llarga i hi ha moments d’alts i baixos i s’ha d’estar al seu costat quan faci falta. També faré de pont entre els jugadors i el cos tècnic perquè hi hagi fluïdesa, que és el millor perquè vagi bé la temporada.

Aquesta serà la seva vintena campanya al club blaugrana. Ja n’era de capità dins el vestidor?
La funció del segon capità ja la feia els últims anys i intentava ajudar. Ara és fer un pas més i crec que estic preparat.

El mes de març va arribar a un acord amb el club per fer efectiva la temporada opcional que contemplava el seu contracte i que el vincula al club fins al 30 de juny de 2023. Satisfet d’allargar aquest any?
Molt. Disfruto encara entrenant cada dia i competint al màxim nivell i tinc tota la il·lusió perquè sigui un gran any.

Va superar Beto Borregán (58) i és el segon esportista de la secció blaugrana amb major palmarès (61 títols), només per sota dels 78 trofeus d’Aitor Egurrola. A ell serà complicat que algú el superi.
Molt complicat. Jo no és una cosa que m’hagi plantejat mai. Si es van sumant títols serà bo per l’equip i això és el que intentarem. La resta és anecdòtic.

Com es fa per mantenir la il·lusió per continuar volent guanyar quan ja s’ha assolit tot?
Em considero una persona molt guanyadora, mai m’ha agradat perdre. Soc conscient de l’escut i el lloc on soc. Aquí els resultats marquen la continuïtat i per ser aquí has de ser molt ambiciós. Jo no ho he perdut mai i tinc la mateixa ambició que quan vaig arribar. Ara, a més a més, venim d’un any en què no vam aconseguir els objectius més importants i esperem poder-nos treure l’espina aquest any.

Sumant-hi els títols amb la selecció i la CERS del Voltregà són 73 el total de trofeus que ha aconseguit. Pocs esportistes en qualsevol esport ho poden dir.
N’estic molt content i tinc ganes d’afegir-n’hi algun més. Quan comences mai et planteges el que pots aconseguir. Mirant enrere és cert que són molts, però mai he mirat gaire enrere. Sempre miro endavant i cap als reptes nous que venen i no cap al que s’ha fet. S’ha d’intentar progressar cada dia i que cada any sigui nou. Si una cosa he après amb els anys és que tant les victòries com les derrotes anteriors passen i només compta el que ve per davant i en això estem centrats.

Té 40 anys. Es veu amb corda per continuar molt més?
Sí. Físicament m’estic trobant molt bé i tinc molta il·lusió. Ara mateix només em plantejo jugar i per això treballo cada dia, perquè pugui ser.

Hi pensa en el futur i en com li agradaria que fos el final?
El cert és que a principi de temporada només penses amb el que ve, que ara és la Supercopa i després començar amb molt bon peu la Lliga. No miro de pensar més. El que hagi de ser serà, però ara mateix no em veig de cap altra manera que no sigui sobre els patins.

Ha estat imprescindible sempre per tots els tècnics que ha tingut. La seva polivalència és la seva principal arma?
Sí, amb els anys he anat jugant a totes les posicions i he pogut aprendre de molts companys, tots ells d’un nivell molt alt i això m’ha ajudat. Soc més polivalent pels entrenadors i ha estat una de les meves virtuts.

Com veu l’equip que tindran aquesta temporada amb les incorporacions dels germans Carles i Marc Grau?
Crec que tenim una molt bona plantilla. En Marc ens donarà molta intensitat i gol i en Carles és un porter molt contrastat, que ve de fer un grandíssim any amb el Liceo i ha estat en equips de primer nivell i a la selecció. Són dos grans reforços i segur que ens ajudaran a tornar a ser competitius i a guanyar els títols que volem.

La Copa d’Europa és el gran repte que es marquen? L’última que tenen és de la temporada 2017-2018.
Exacte. La competició va quedar alterada els dos últims anys i ara sembla que es tornarà a fer com es mereix. És un títol súper important que tenim marcat així com la Lliga, on l’any passat no vam estar al nivell que volíem i també la tenim molt present, perquè sabem que aquest any no se’ns pot escapar.

Com veu la resta de rivals i els moviments que hi ha hagut?
El Liceo ha fet un canvi gairebé total però s’ha reforçat bé i sempre és competitiu a tots els títols. El Reus manté el bloc que va acabar jugant molt bé. Tots els de dalt s’han reforçat bé. Segur que serà una Lliga competida com ho ha estat sempre.

Com arriben al primer títol que és la Supercopa d’aquest cap de setmana?
Estem treballant molt bé i hem fet una pretemporada forta per arribar a Olot en les millors condicions. Els partits de pretemporada ens han servit per polir les coses que podem fer millor i esperem que aquest treball intens serveixi per tirar endavant aquesta Supercopa que ens fa especial il·lusió.