És una dels 10 àrbitres de Tercera Catalana que té la delegació d’Osona de la Federació Catalana de Futbol, i tot i dirigir tres o quatre partits cada cap de setmana, estudiar tercer de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la UVic-UCC i treballar en una botiga de material esportiu, encara té temps per córrer. Amb 21 anys acabats de fer la centellenca Andrea Montero ja ha disputat dues maratons, la darrera la setmana passada a Sevilla, on es va imposar en categoria promesa amb un temps de 3h 47min 28seg.
“Des dels 7 anys que jugo a futbol i amb 16 vaig començar a arbitrar. Amb el confinament vaig provar el córrer i la bicicleta de carretera i quan la situació va millorar i vaig reprendre el futbol em vaig adonar que ja no m’hi veia jugant. L’arbitratge sí que continua agradant-me i per això ho combino”, explica la jove, que ha compartit l’experiència de fer les dues maratons amb el seu germà gran, Cristian. “El vaig enganxar jo durant la pandèmia i ens ho passem molt bé junts. L’any passat vam fer la de Roma i ara la de Sevilla, on he baixat un quart d’hora”, destaca. Per preparar-se, Montero entrena als migdies a les pistes d’atletisme de Vic un cop ha acabat les classes i abans de posar-se a treballar a la tarda. “Normalment entreno pel meu compte, però per afrontar proves concretes ho he fet amb un entrenador. Els dimarts no tinc classe i és quan faig les tirades llargues. Aquest treball de córrer ja em serveix per arbitrar perquè tinc resistència i em va bé per aguantar al 100% els 90 minuts dels partits”, explica.
La centellenca és una de les poques dones àrbitres de futbol a Osona. A la mateixa categoria hi ha Esther Erra i més amunt ja només hi xiula Carla Recasens, que va venir des de la delegació de Tarragona i ho fa com a assistent de Primera Catalana. “Va creixent de mica en mica però encara som poques. L’Esther va ser la primera de la comarca i és la nostra gran referent”, comenta Montero, que aquesta temporada va debutar com a assistent de Primera RFEF femenina en un Cacereño-Rayo Vallecano i assegura que “va ser una gran experiència”. No amaga, però, que a l’arbitratge també hi ha moments dolents. “Hi ha actituds molt dures als camps i t’has de fer forta. Encara hi ha molts homes que es pensen que per ser una dona no hi entens”, lamenta.
Uns comportaments que no l’allunyen del seu somni de continuar progressant i arribar a ser àrbitra professional de futbol femení. Sempre sense deixar l’atletisme, on ja es marca nous reptes. La propera meta és la Marató de València de finals d’any, però abans vol debutar en una triatló.
