Autoavaluar la feina amb els planters
Mesurar, avaluar, sospesar… Són conceptes de difícil qualificació quan tenen aplicació directa en els resultats obtinguts pels planters dels diferents clubs esportius. De manera genèrica, el termòmetre de l’examen final té relació directa amb el nombre d’esportistes que arriben a l’elit i, per extensió, amb els resultats que aquests esportistes –i els seus equips– assoleixen en les competicions.
El món de l’esponsorització esportiva conviu amb un context de crisi econòmica que s’ha traduït en gairebé la impossibilitat de poder fitxar jugadors a canvi d’incentius econòmics. I la reflexió en aquest aspecte es mostra de manera molt evident en el canvi radical que aquest fet ha comportat en la composició dels diferents equips. Qui n’ha sortit, o n’hauria d’haver sortit, més beneficiat són els clubs que han fet i fan una bona feina amb els seus planters de base. El desequilibri que hi ha hagut durant temporades entre els clubs que podien fitxar i els que no s’ha reduït a la mínima expressió.
Molts clubs haurien de fer una autoanàlisi molt profunda i avaluar si la realitat actual dels seus primers equips té relació directa amb la feina feta amb la seva base. Són temporades en les quals els primers llocs de les classificacions les haurien d’ocupar –amb molt poques excepcions– els clubs que millor han treballat amb els seus planters.