Dos pobles d’uns tres mil habitants i un tret comú: l’hoquei patins. Des de fa tres temporades, Judit Burgaya forma part del SC Bison Calenberg, club d’aquesta petita localitat germànica situada a mitja hora de Hannover, on l’osonenca cursa un doctorat de Biologia Computacional relacionat amb la recerca de malalties infeccioses.
“No sabia si hi havia hoquei allà”, recorda Burgaya quan va decidir emprendre el nou camí. Després de vestir els colors del Voltregà i també jugar al Manlleu, la seva passió per aquest esport la va empènyer a buscar un equip, i de la mà de Sílvia Romero i Quim Puigvert, que hi tenien experiència a les banquetes, va aconseguir contactar amb el Bison Calenberg, amb el qual fa poc més de dues setmanes va guanyar la Pokal, la copa alemanya: victòria per 5 a 1 al RSC Cronenberg amb dos gols de Burgaya, després del també triomf a l’anada de la final (4-3). “El primer any també la vam guanyar, contra el mateix rival, a més de quedar subcampiones de lliga”, afirma la santhipolenca.
I és que a Alemanya hi ha més tradició d’hoquei gel que sobre patins, que s’agrupa majoritàriament a “la zona de Berlín i a l’àrea de Düsseldorf. Al nord gairebé no n’hi ha”. A la Rollhockey Bundesliga només hi competeixen sis clubs, però Burgaya assegura que “aquest és el primer any que és més competitiva, hi ha tres equips que estem a la part alta”. A poc a poc, les “jugadores joves que ens van començar a ajudar fa dos anys estan competint millor, i tornem a tenir una bona plantilla”.
Eldagsen és una localitat petita, però tal com passa a Sant Hipòlit amb l’esforç de la seva gent el Bison Calenberg continua mirant endavant: “Fa 30 anys que tenen secció femenina. El pavelló és municipal i hem de pintar les línies de la pista cada cap setmana.
Però tothom ajuda. Hi ha molta il·lusió per guanyar, als partits ve molta gent, també d’altres esports”, destaca la jugadora. Tot i això, la intensitat “és més baixa que a Catalunya, però la selecció ha millorat en els últims anys”, i també hi ha canvi pel que fa a entrenaments, que només “en fem dos cops per setmana”.
Burgaya està complint el seu tercer any al conjunt germànic i “ho puc compaginar sense problemes amb els estudis”. Amb la vista posada a la presentació de la seva tesi, de cara a final d’any, la voltreganesa mira enrere i explica que “quan vaig arribar el meu nivell d’alemany era un zero.
Ara, més o menys l’entenc. Gràcies a l’hoquei he conegut gent d’aquí”. Tot i viure lluny de l’Oliveras de la Riva, va “seguint tot el que fa el Voltregà” i, després d’Anna i Sílvia Romero, Burgaya s’ha convertit en una altra osonenca que també s’ha volgut endinsar en l’hoquei alemany.
