Batent rècords

Ho té tot apuntat en una llibreta. Els noms dels atletes, els temps que van fer, els anys en què ho van assolir, i en alguns casos fins i tot l’edat que tenien i a quina ciutat van córrer. Fa temps que l’atleta de Torelló Jordi Alsina elabora un arxiu de les millors marques de corredors d’Osona en diferents distàncies i diumenge passat es va haver d’apuntar a si mateix a la llista dels més ràpids als 42,195km. L’atleta de l’Esportiu Torelló va participar a la Marató Milano Elite, on va aconseguir una nova millor marca personal als seus 43 anys i va fulminar el registre de la Vall del Ges que fins llavors tenia Miquel Pujol. Alsina va parar el cronòmetre a les 2h 26min 51seg i es va situar així també en quarta posició del rànquing comarcal per darrere d’Enric Rota, Pere Casacuberta i Joan Pi. Tres noms d’una època gloriosa als anys vuitanta i principis dels noranta en què diversos corredors osonencs van obtenir registres que encara avui no s’han pogut igualar.

“Ara corre molta gent quan abans eren molts menys però en canvi eren millors. Entrenaven junts i eren un grup molt bo. La prova és que tants anys després ningú els ha superat. Jo ho vaig controlant perquè tinc aquesta afició d’anar fent la llista dels millors als 10km, la Mitja i la Marató perquè no hi és enlloc”, explica Alsina. Més enllà del moment, la diferència més remarcable entre ell i aquella fornada d’atletes dels anys 80 és l’edat. Els que el precedeixen a la llista van fer els rècords amb 20 i 30 anys, molt més joves que el torellonenc. “Jo vaig fer ciclisme i triatló i a córrer m’hi dedico des del 2004. Per temps és l’esport que em va millor de compaginar amb feina i família. Ara fa tres anys que no paro ni un dia i aquesta continuïtat de formiga és la que m’ha permès fer-ho”, afirma l’atleta conscient que els anys de ciclisme li van donar una bona base i que les lesions l’han respectat.

Jordi Alsina, que es prepara ell mateix els entrenaments, va ser seleccionat per participar a la prova de Milà juntament amb 120 atletes més, 70 dels quals professionals i la resta amateurs, en funció de la marca –la seva era de 2h 28min– i per participar-hi va fer un viatge exprés arribant a la ciutat italiana a les 11 de la nit del dissabte i començant a córrer a 2/4 de 7 del matí. “Va ser com un premi per a tots participar-hi. Jo no buscava aquesta marca però feia temps que entrenava i em vaig trobar bé i vaig pressionar”, confessa. De fet, la marató diu que no és la seva prova predilecta. Per sota també s’hi troba còmode i de més llargues també n’ha fet –acumula un total de 12 ironmans.

Justament, un dels reptes de futur que fa que temps que té en ment és completar una cursa de 100km en asfalt. A curt termini, però, continuarà fent maratons, com la de Berlín a la tardor, que serà la seva número 37.