“Benvinguda sigui la pressió que hi ha ara a la Masia”

El vigatà Miquel Puig, més conegut pel seu sobrenom de Mike, va ser l’escollit per la nova junta de Joan Laporta per exercir de director de la Masia, el Centre de Formació Oriol Tort, que fa poc va celebrar una dècada. Ja en va ser tutor els anys 2003 i 2004 i després va passar al departament de les FCB Escoles. És advocat de formació, va fer un màster en Gestió i Direcció de l’Esport, és tècnic d’Esport en futbol pel Departament d’Ensenyament i també té la llicència d’entrenador de futbol UEFA A.

Quina és la seva feina com a director d’un centre com aquest?
Bàsicament és tractar totes aquelles qüestions que anomenem entrenament invisible i que és tot allò que no es veu a dins una pista o un camp de futbol però que pot incidir en el rendiment d’un esportista. És el seu benestar emocional, que s’alimentin bé, descansin, estudiïn, convisquin… Que el seu creixement personal sigui l’adequat tenint en compte que estan lluny del seu entorn i centre de confort.

Com ens hem d’imaginar el seu dia a dia?
Jo arribo al matí després de portar els meus fills a l’escola. No tinc un contacte diari amb els nois i noies però sí que superviso que tot funcioni. També hi ha una part estratègica de cap on volem que vagi la Masia i tota la relació amb altres àrees del club, des de protocol i comunicació fins a esdeveniments i l’àrea esportiva, de les quals m’ocupo.

Ja va fer de tutor a l’antiga Masia quan encara era al costat del Camp Nou. El canvi d’instal·lacions és evident però també ha canviat l’esperit?
Intentem que se sentin com a casa i és evident que aquesta instal·lació ho permet més que la Masia de Can Planas i els dormitoris que hi havia al Camp Nou. Queda tot més integrat entre habitacions, espais comuns, les oficines dels que hi treballem i les aules on estudien.

Com va entomar el repte quan Joan Laporta l’hi va proposar?
Va ser una il·lusió immensa i, per això, tota la meva gratitud cap al president, la junta directiva i Xavier Budó, que em van proposar. És un somni complert. Bé, el meu somni de petit era ser jugador de la Masia, però com que el talent no va donar per a més he tingut la sort de tenir aquest càrrec amb el qual em sento molt còmode i un privilegiat per l’experiència.

Tothom coneix la situació econòmica del club però i la Masia, com està?
La situació econòmica del club desgraciadament és la que és i no és bona, tot i que comencen a veure’s brots verds i era clau l’aprovació de l’Espai Barça, que és un punt d’inflexió cap a la recuperació. Això ha estat una oportunitat per a la Masia perquè ha esdevingut clau pel futur esportiu i econòmic, ja que no és una despesa sinó una inversió en futurs esportistes. La instal·lació estava molt bé, tot i que s’han de fer alguns canvis. El que sí que vaig trobar és l’ànim de les persones ensopit després d’uns anys que han estat durs. Hem de recuperar la il·lusió i tirar aquest projecte endavant. En general l’ambient que es respira dins el club és d’optimisme i de ganes de posar el Barça allà on es mereix.

Aquesta situació econòmica i esportiva del club posa més pressió a la Masia perquè en els propers anys el primer equip s’haurà de nodrir sobretot de gent de la casa?
Sí, i benvinguda sigui la pressió que hi ha ara. L’hem d’acceptar i malament rai si en un club que vol ser referent a escala mundial com va ser no hi ha pressió. Va bé perquè t’estimula, t’exigeix, et responsabilitza. I tant de bo vagi donant els seus fruits com ja ho fa amb Gavi, Nico i Araujo però també en altres seccions amb joves que van debutant als primers equips.

En què es notarà el seu pas per aquí? Quin projecte té per al centre?
Les institucions són molt un reflex de les persones que en formen part. A mi m’agradaria que fos un lloc d’acollida, on la gent s’hi trobés bé perquè va amb el meu tarannà. On l’exigència fos gran, però on fem les coses amb alegria i ens ho passem bé. Jo soc molt fan de Bruce Springsteen i ell quan va contractar el seu bateria li va dir “ens prenem molt seriosament la nostra diversió”. Per tant, aquesta ha de ser una diversió, la gent ha d’estar feliç al Barça però ha de ser molt exigent. Jo m’identifico amb aquesta manera de pensar i espero que qui passi per aquí al cap d’uns anys el recordi com un lloc on va millorar esportivament i també es va formar com a persona de manera harmònica.

“Em sento molt còmode amb el càrrec i un privilegiat per l’experiència”

Aquesta temporada s’ha obert les portes per primera vegada al futbol femení a la Masia. Clamava al cel que no fos així.
Hem normalitzat el que fa temps que hauria de ser així. La societat és mixta i ens hem actualitzat després de 42 anys d’existència. En teníem com a externes, el que en diem mitja pensió, però no com a residents. S’han adaptat molt bé i ens aporten moltes coses bones d’ordre, disciplina i saber estar. Tot és positiu. Amb elles no només tenim gent de moltes procedències i esports sinó el 50% de la societat que són les noies.

Són nou les que s’han estrenat residint a la Masia. La idea és anar creixent?
A llarg termini es vol fer crear l’àrea femenina de totes les seccions, per tant tard o d’hora n’hi haurà d’altres esports. El que és evident és que aquesta junta directiva donarà respostes als reptes del futur.

I la Masia en general ha de créixer més o el centenar d’esportistes que tenen actualment és el nombre adequat que volen mantenir?
En aquest edifici no hi caben més persones. Estem al 95% de l’ocupació i hem de deixar places vacants per als esportistes que venen a fer proves durant uns dies. El que sí que es podria fer és buscar altres ubicacions i distribuir-hi les persones per esports o menors i majors d’edat, per exemple.

“Vaig trobar l’ànim de les persones ensopit després d’uns anys durs”

Quins requisits hi ha per residir a la Masia?
Hi ha el criteri de l’edat, no s’agafa ningú que estigui per sota dels 11 anys, perquè no se’ls vols desarrelar tan petits. Qui decideix primer és la part esportiva i després va en funció de criteris geogràfics i necessitats puntuals de la seva situació familiar.

Qui hi ha ara d’Osona i el Ripollès?
Al Juvenil de futbol hi ha Aleix Garrido, de Ripoll, i Adrià Capdevila, de Gurb, i en hoquei, Lluc Sitjà, de Manlleu.

La convivència és bona en un espai com aquest?
Tots saben el que es juguen i el privilegi de ser aquí i no posen en risc l’esforç de ser en un lloc tan elitista en el procés de selecció. Són cent persones en edat adolescent però fan molt esport i tenen una vida molt pautada. Tenen poc temps per fer coses que no toquen. I si passen, actuem, però no és habitual.

Quina importància donen als estudis a la Masia?
Forma part de les seves obligacions quan arriben al Barça. Aquí tothom és conscient que la majoria ho tindrà difícil per dedicar-se professionalment ja no només al Barça sinó també al seu esport. És una qüestió d’estadística. Per això creiem molt en el tema de la carrera dual: els hem de formar com a esportistes i també com a persones preparades per a l’endemà.

“Ha de ser una diversió. La gent ha de ser feliç al Barça però ha de ser molt exigent”

I n’hi ha molts que continuïn estudiant després del Batxillerat?
Sí, i és una de les coses que m’ha sorprès més. Veure que hi ha molta gent que va a la universitat i continua els seus estudis. Aquí hi ha gent que fa carreres molt exigents i també tenim matrícules d’honor de Batxillerat. Els casos més problemàtics són els dels que estan a un pas de la professionalització perquè és molt complicat compaginar-ho.

Quin perfil de treballadors hi ha a la Masia per acompanyar aquests joves els anys que són aquí?
Persones amb estudis de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Psicopedagogia, Educació, Psicologia i algun exesportista amb qui es poden veure reflectit.

Un dels temes més habituals que deuen haver de tractar és la gestió del fet de no assolir l’èxit perquè, com dèiem abans, hi ha molt pocs esportistes que es puguin acabar guanyant la vida amb el futbol i els altres esports.
Totalment, però nosaltres posem el focus en el fet que el fracàs és no intentar-ho i que cal donar sempre el màxim de tu mateix. Hi ha qüestions que no controles, com les lesions o que un entrenador no confiï en tu, però si tu fas tot el que has de fer com a esportista em nego a pensar que això és fracassar.

“És una satisfacció veure en Gavi cada dia perquè encara resideix aquí”

Són la referència a Catalunya però hi ha competència també en l’àmbit europeu amb altres clubs que venen i fan ofertes temptadores als jugadors?
Durant molts anys la distància entre el Barça i el Madrid i la resta de clubs del futbol professional de l’Estat era molt gran i ara s’ha escurçat perquè els altres s’han espavilat molt. La Reial Societat, el Vila-real, el Sevilla o el Betis fan molt bé les coses. I en l’àmbit europeu ha passat una cosa molt semblant.

Se n’han ressentit en aquest sentit, de la situació actual del club?
Jo crec que el Barça continua sent una referència clara a l’Estat espanyol, perquè venen nois amb les seves famílies a visitar la Masia i un 99% acaben signant per nosaltres.

Casos com els de Gavi també deuen ajudar els indecisos a escollir el Barça i la Masia actualment, no?
Això ha donat un impuls molt important. És una satisfacció veure en Gavi cada dia perquè és menor d’edat i encara resideix aquí. També ve sovint Ansu Fati. Són un referent molt important per als que hi ha aquí perquè veuen que és possible arribar al primer equip.

El terme Masia s’ha generalitzat amb els anys per a tots els esportistes que han passat pel futbol base tot i que només una petita part han estat a la Masia. És una satisfacció?
I tant. Segurament és perquè de manera comercial funciona bé, tot i que també és veritat que des de la Masia donem servei d’algun tipus a tots els esportistes. Hi ha, per exemple, servei de tutoria per a tots els equips de tots els esports encara que treballem més amb els residents perquè hi convivim 24 hores. També per això es considera Masia aquell esportista que s’ha format a la base.

Sempre s’ha parlat molt de l’ADN Barça. Aquest també es treballa a la Masia i no només al terreny de joc?
Exacte. Una de les funcions que tenim és generar la identitat Barça. Encara que molts hi siguin de passada volem que se n’amarin. Busquem que siguin persones amb criteri i sentit crític i els exigim una manera de comportar-se quan van al supermercat o al cinema. Són esportistes Barça 24 hores i si fan alguna cosa mal feta el club en surt perjudicat.

Parlant d’imatge del club, en les darreres setmanes ha esquitxat el cas d’Albert Benaiges i les denúncies d’exalumnes d’abusos en una escola de Barcelona.
S’ha d’esclarir el cas i fer costat a les víctimes que hagin patit aquestes situacions. Des de la Masia el que podem dir és que és impossible que una cosa així pugui passar actualment pels mecanismes que tenim.