Arnau Tenas sempre ha tingut un somni: ser porter del Barça. El seu fitxatge ara pel PSG podria fer pensar que aquest somni ja no podrà ser realitat. Però no és així. Té només 22 anys. Si tot va normal n’hi queden com a mínim 13 o 14 més, i més en la seva posició de porter. Per això el seu somni continua molt viu. I pel que el conec, no tinc cap dubte que lluitarà per aconseguir-lo. I com que de qualitat no n’hi falta…
Molta gent, i dels que hi entenen d’això del futbol, pensa que el Barça ha comès una gran errada amb l’Arnau. Amb Ter Stegen i Iñaki Peña potser sí que ho tenia difícil per jugar bé, però no tinc dubtes que hauria acceptat una cessió a un equip de Primera Divisió (i mira que n’hi havia uns quants que el volien). Però al Barça no li va interessar aquesta opció. De fet, penso que el Barça ni tan sols tenia un gran interès perquè Tenas continués al club.
Però si Xavi i el Barça no volien saber res d’ell, hi havia altra gent que sí que el tenia en compte. Un d’ells era Luis Enrique, que el coneixia bé del seu pas pel Barça. I se l’ha emportat a un dels millors equips del món actualment i que és probable que ara amb el tècnic asturià al front deixi de ser una col·lecció de cromos per convertir-se en el que hauria de ser: un equip.
La vida de l’Arnau, com la del seu germà bessó, Marc, ha estat sempre lligada a una pilota. Ell ha volgut aturar-les i el seu germà ficar-les dins de la porteria. Estava clar que a la família hi havia d’haver un porter i va ser l’Arnau qui va agafar la responsabilitat. I per què hi havia d’haver un porter a la família? Doncs per seguir amb la tradició. Una tradició que va començar l’avi Jaume, porter a la Gramenet i al Sant Andreu, i el pare, Joan, que va arribar a ser porter del juvenil de l’Espanyol fins que va veure que li tirava més la professió d’arquitecte. I ben bé que li ha anat.
L’avi Jaume, que en pau descansi, va ser molt important per a l’Arnau. Si després ha tingut com a ídols Víctor Valdés o Oliver Kahn, el seu primer referent va ser l’avi amb qui jugava i parlava de futbol al pati de la seva casa a Campdevànol o al camp de futbol d’aquest poble del Ripollès. Valdés i Kahn han estat els ídols, però el Jaume i el Joan han estat els mestres.
L’Arnau ho té tot per triomfar. I sigui al Barça, al PSG o on sigui, sé que ho farà. Arribarà lluny aquest noi i ho farà perquè és ambiciós i confia plenament en les seves possibilitats. Però també ho farà perquè sap que així farà molt feliços l’avi Jaume (allà on estigui) i el pare Joan, que ja sigui per la tele o en viu veurà tots els seus partits.
{{ comment.text }}