Campió d’Europa als 70 anys

A la mateixa piscina de Roma on fa tres setmanes durant l’Europeu absolut de natació el jove romanès de 17 anys David Popovici va batre el mític rècord del món dels 100m lliures amb una marca de 46,86 segons, Roger Aymerich hi va aconseguir la setmana passada la seva primera medalla en la que era l’estrena a un Campionat d’Europa Màster amb 72 anys; un or a la prova dels 200m estils de la categoria 70-74 anys.

“No m’ho esperava perquè venia d’una lesió, però a l’hora de la veritat aparques els mals i surt l’esperit competitiu. Estic molt content sobretot perquè el meu pare, que ens va deixar aquest any per culpa de la covid-19, havia deixat escrit i pronosticat que a la família hi hauria un campió de natació”, confessa Aymerich. Nascut a Campdevànol, d’on és la seva família, on va passar tots els estius d’infantesa i on encara ara es desplaça sovint, els seus pares van decidir traslladar-se a Barcelona quan ell era petit i va ser allà on va començar a nedar amb el Club Natació Catalunya seguint la voluntat del seu pare, un apassionat de l’esport. Ho va fer fins als 19 anys quan els estudis i la feina van obligar-lo a aparcar-ho. L’eufòria olímpica de l’any 1992 el va empènyer a tornar-hi i durant dos anys seguits va participar als Campionats d’Espanya, però novament les responsabilitats laborals li van fer impossible de compaginar-ho i no va tornar a una piscina fins a la jubilació. Instal·lat a Girona va conèixer el GEiEG i el seu grup de veterans format per un centenar de persones. “Normalment només nedem a Catalunya i un any també ho vam fer als Campionats de França, però quan vaig fer 70 anys em vaig decidir a fer el salt a uns Campionats d’Europa. El problema va ser que la pandèmia ens va deixar penjats i fins aquest any no ho hem pogut fer”, detalla.

Aymerich, que també va ser cinquè als 400m lliures, va fer un temps de 3:13:36 i es va imposar clarament als altres dos nedadors que el van acompanyar al podi, l’eslovac Michael Barry (3:21:04) i el reusenc Fernando Prous (3:22:66). “És una prova una mica exigent, hi ha uns temps mínims per participar-hi i cal conèixer tots els estils. Jo tinc la sort que m’agraden tots”, diu el nedador, que de jove era bracista.

Després d’aquesta estrena exitosa, Aymerich té clar que vol continuar competint. “Nedar és de les coses que m’omple més. Proporciona una sensació de benestar molt positiva i el competir té un component de papallones a l’estómac que és especial”, explica, sobretot aquesta vegada que va ser en un entorn “molt motivador, amb molts mitjans de comunicació i repercussió com uns dies abans amb l’absolut”.

Conscient que el pòsit d’haver nedat de jove l’ha ajudat en aquest retorn no descarta mirar ara cap al Mundial. “Normalment es fan a l’Àsia i això no m’ho sé imaginar gaire però si els fessin més a prop m’agradaria molt”, comenta Aymerich, que anima altres veterans a seguir els seus passos i, de fet, assegura que si la seva història “serveix perquè més gent s’engresqui haurà estat el millor de tot plegat”.